Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

De Filippo i Sagarra en una festa de cireres

Txékhov a l'Empordà. Quan veig un camp de cirerers en flor penso en Txékhov. En el seu Hort dels cirerers , que en realitat no era un hort sinó una gran finca. Una de les obres més visionàries i perfectes del gran dramaturg rus que anunciava els canvis socials que venien. Com deuen recordar, a l'obra talaven els cirerers per fer-hi cases. A Llers i Terrades encara es planten nous cirerers, una fruita que ha arrelat en aquesta zona de l'Alt Empordà. Dilluns, la tramuntana del cap de setmana havia afluixat, tot i que alguna ventada encara aixecava els plats de paper i vessava el xampany de les copes de plàstic. A la taula allargada del pati de l'Ajuntament de Llers els cuiners del col·lectiu La Cuina del Vent celebraven l'inici de la campanya Remena'm la cirera amb un convidat d'honor, Josep Pitu Roca.

Com una comèdia italiana. Després d'un tràmit eclesiàstic al santuari de la Salut, tocava la festa gastronòmica a Llers, poble que aquest cap de setmana celebra la Fira de la Cirera. Els setze restaurants de La Cuina del Vent van oferir un tastet d'elaboracions amb la cirera com a protagonista. Aquest meravellós fruit serà, fins al 30 de juny, l'estrella de les cuines d'aquests temples del bon menjar amb menús que inclouen un exquisit gaspatxo de cirera i bombons de flors i de cirera. Tot plegat tenia l'aire d'una comèdia italiana d'Eduardo De Filippo.

El millor del món? No era el primer cop que Josep Roca assistia a la festa, que ja va per la vuitena edició. De fet, n'és un habitual. Tant se val que tingui demandes per anar a altres llocs de tota la geografia espanyola i europea. Hi és fidel per donar suport a una cultura gastronòmica de proximitat, sovint familiar, que sense dubte té alguna cosa d'especial -no pot ser casualitat que en un radi de 50 km hi hagi hagut dos restaurants titulats com a millors del món-. El millor del món? Roca és conscient del funcionament un pèl absurd del sistema competitiu. "Si em preguntes quin es el millor vi del món, no sabria dir-ho. ¿El millor restaurant? És una mica exagerat". I va arribar l'arròs, ofrena generosa de la Colla del Pinxo, un grup de jubilats de Llançà que cuinen per gust quan se'ls convida, com sortits d'una comèdia costumista de Sagarra. I una imatge entranyable: la gran i saborosa paella, i els membres de la colla i el Pitu Roca al mig fent-se una foto. Saviesa i amor per la cuina.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT