Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Elogi de Glòria Rognoni i el teatre social Femarec

Poc es podia imaginar Glòria Rognoni que la seva vida canviaria per sempre quan, assajant l'obra d'Els Joglars Alias Serrallonga, va patir una caiguda que la va deixar en cadira de rodes. Llavors va orientar la seva activitat dins del teatre en àmbits com la direcció o la docència. Fa uns anys, a més, es va acostar al teatre social de Femarec, una cooperativa que treballa amb persones amb discapacitats mentals i que any rere any presenta un espectacle interpretat per ells i dirigit per Rognoni. Explicar la il·lusió, la felicitat que s'escampa per la platea quan actors i actrius de Femarec fan la seva gala anual, és molt difícil. S'ha de veure. Sentir. Rognoni fa del teatre una eina d'integració i de relació en un col·lectiu de persones que estan entre les més vulnerables. Aquest any van omplir el Victòria i van tenir convidats com Tortell Poltrona, Toni Albà, Loll Bertran i Mont Plans. A l'escenari, el gest adquireix una volada sensacional. I no té res a veure amb la maleïda compassió.

Femarec celebra vint anys amb el dubte de si podrà celebrar els vint-i-un. Davant del conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, van dir que entre la retallada de subvencions i les que els deuen tenen un fort dèficit. I això que Femarec és una cooperativa amb un competitiu centre especial de treball que dóna feina a unes 160 persones i que des del 1991 ha format prop de 100.000 professionals en més de 7.000 cursos arreu de l'Estat. No sé com es devia sentir Mena, sobretot si posa a la balança les dietes dels polítics municipals o les motxilles de la Diputació enfront d'una activitat de protecció dels vulnerables tan enriquidora. Hi ha retallades que passen desapercebudes però que són cabdals per a una societat civil que lluita per un món millor.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT