Publicitat
Publicitat

'Díngola' i l'OCB Reivindiquen Biel Caragol

Retran un homenatge a aquest 'agitador cultural' aquest diumenge

Vint anys després de la seva mort, Biel Munar Caragol rebrà un homenatge al poble que també el va veure néixer i convertir-se en un referent de la cultura popular mallorquina. La seva tasca, revolucionària perquè anà contracorrent a les acaballes del franquisme i perquè va néixer de les arrels sense cercar el reconeixement popular, serà reivindicada gràcies a la iniciativa de la revista local de Sineu Díngola i a la delegació de l'Obra Cultural Balear, que organitzen un acte de record diumenge, que també vol esdevenir una reivindicació de la lluita per la cultura pròpia.

Biel Caragol (Sineu, 1938-1993) va néixer en una família pagesa molt pobra. Tal com relata Miquel Puigròs, coordinador de la revista sineuera, fou un homenot singular i gran activista. Porquer, pagès, picapedrer, tonador i ballador, fins i tot participà en política quan es presentà amb el grup Sineuers Independents en les primeres eleccions democràtiques i en sortí elegit regidor.

L'homenatjat és recordat sobretot per la tasca que dugué a terme en el camp musical. Biel Caragol va esdevenir un agitador cultural des d'una casa de la Serra, entre Sineu i Maria de la Salut, on, de manera mig clandestina, va formar un grup de ball amb altres músics com el tio Gori de la Serra, l'amo en Xesc de Son Cloquis i Biel Majoral. Tal com relaten les filles, Maria i Magdalena, tots ells "anaven amb el seu dos cavalls i una maleta plena d'instruments a ensenyar la seva música", i així recorregueren una gran quantitat de pobles de l'illa.

De caràcter obert, Caragol, diuen les seves filles, "era una persona compromesa amb la gent, la cultura i la terra, que més que reconeixement o folklorisme cercava establir una connexió amb el públic per tal de transmetre el que ell sentia cap a la cultura".

Els participants

Precisament per mantenir aquesta autenticitat, l'Obra Cultural Balear i Díngola han organitzat un acte de record en què participarà la gent que li fou propera, com Biel Majoral i l'escriptor Gabriel Florit. També hi actuaran els glosadors Mateu Matas Xurí i Maribel Servera, entre d'altres. La filòloga Magdalena Alomar en serà la mestra de cerimònies.

D'altra banda, la delegació de l'OCB a Sineu va denunciar ahir que l'Ajuntament l'ha discriminat en el programa de festes, ja que no hi surt com a entitat organitzadora de l'homenatge. Aquest fet, segons va confirmar ahir el batle de Sineu, Pere Joan Jaume (PP), té l'arrel en les crítiques que va suscitar una conferència oferida pel Círculo Balear al municipi el mes de desembre passat. Segons Jaume, com a conseqüència, es va decidir no tornar a incloure cap logotip de les entitats "que tenen connotacions polítiques".