Publicitat
Publicitat

LES ESTRENES DE LA SETMANA

Rooney Mara és una fascinant Lisbeth Salander en l'adaptació del primer llibre de Larsson

David Fincher reescriu a la pantalla l'addictiva 'Millennium'

El fenomen Millennium torna a la pantalla gran de la mà de David Fincher. Daniel Craig i la revelació Rooney Mara interpreten els dos protagonistes del primer capítol de la saga literària de Stieg Larsson.

Hollywood no podia deixar escapar l'oportunitat. La primera de les tres novel·les que formen la trilogia Millennium , Els homes que no estimaven les dones , ja té la seva versió cinematogràfica. I si el públic acompanya, tot apunta que les adaptacions de les següents novel·les - La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d'aire - no trigaran a veure la llum.

No ha importat que existís una versió anterior de les pel·lícules, concebudes com a minisèries però estrenades en sales de cinema: Millennium és un fenomen global -65 milions de còpies venudes arreu del món- i Hollywood vol la seva part del pastís Larsson.

De Zuckerberg a Salander

L'escollit per dirigir el primer episodi de la saga ha sigut David Fincher, que ja havia estrenat La xarxa social quan va acceptar l'oferiment. El cineasta, que s'ha vist obligat a rodar la pel·lícula a cuita-corrents per arribar a temps a la data d'estrena prevista, s'ha fet un tip respondre a preguntes de la premsa sobre els motius que el van portar a acceptar el projecte. Després de l'allau de reconeixements rebuts per la pel·lícula sobre el creador de Facebook, va sobtar que decidís participar en un projecte d'encàrrec. "No sé per què vaig acceptar fer aquesta pel·lícula -confessava recentment-. Tan sols vaig pensar que hi havia una relació molt interessant entre un home i una noia, molt diferent de les que havia vist abans".

L'home i la noia de qui parla són Mikael Blomkvist (Daniel Craig) i Lisbeth Salander (Rooney Mara). Ell és un periodista en hores baixes, amb la reputació ferida per una acusació de difamació, a qui un poderós magnat recluta perquè investigui la desaparició de la seva néta, 40 anys enrere. Ella és una investigadora freelance , una hacker prodigiosa amb un tèrbol passat de maltractaments, una ànima ferida amb urpes d'acer. Inicialment, la pel·lícula segueix els passos dels personatges per separat, fins que la confusa teranyina de mentides que Blomkvist intenta resoldre l'obliga a fitxar Salander per ajudar-lo en el cas.

A diferència d'altres thrillers de Fincher com Zodiac o Seven , Els homes que no estimaven les dones no és cap audaç desconstrucció del gènere, sinó d'un whodunit de tota la vida: aquí es tracta, sobretot, d'esbrinar un misteri. Però a mesura que avança el relat, el pol d'atracció es desplaça cap a la relació entre els dos protagonistes i, sobretot, cap a la magnètica personalitat de Salander, una heroïna del segle XXI, tan vulnerable com implacable. "De Lisbeth m'agrada que no compromet les seves creences, és incorruptible i viu d'acord amb el seu codi moral", afirma Mara, a qui els crítics han elogiat unànimement i que a Hollywood assenyalen com a probable aspirant a l'Oscar.

Els seguidors de la novel·la es poden donar per satisfets amb l'adaptació de Fincher: des del videoclip d'imatges morboses de Salander amb què arrenca la pel·lícula -mentre sona la versió de Trent Reznor, Atticus Ros i Karen O. del tema de Led Zeppelin Immigrant song - a la virtuosa posada en escena del director, passant per la decisió de no traslladar l'acció als Estats Units o la competència interpretativa d'un repartiment que inclou Daniel Craig, Christopher Plummer i Stellan Skarsgard. Els homes que no estimaven les dones és una d'aquelles rares produccions de Hollywood de clara vocació crematística en què, des d'un punt de vista artístic, també s'han fet els deures. Amb una segona i tercera part a la vista i els protagonistes ben lligats, tan sols queda el dubte de la continuïtat de Fincher, que, prosaic, afirma que tan sols repetirà si la pel·lícula fa una "taquilla espectacular".