Publicitat
Publicitat

14 FIRA MEDITERRÀNIA DE MANRESA

La Fira Mediterrània de Manresa fa una mirada moderna als espectacles d'arrel

Cultura popular contra els tòpics

Més d'un centenar de companyies de música, teatre i dansa d'arrel tradicional actuaran de dijous a diumenge a la Fira Mediterrània de Manresa. Perejaume inaugurarà el certamen amb Ballar la veu.

Pocs dies abans que arrenqui la catorzena edició de la Fira Mediterrània, la directora Tere Almar se'n va a Copenhaguen, a la fira Womex, una de les més importants de world music del món: el futur de la fira de Manresa i dels músics d'arrel d'aquí també es cou a Europa. Caçar talent estranger i vendre la marca catalana a nivell internacional és una tasca tan invisible com imprescindible per a la pervivència d'un mercat petit. Des que la fira manresana va adoptar, fa una dècada, el segell de mediterrània, ja va mostrar la voluntat d'esdevenir un referent en la distribució de la música tradicional catalana -per això es munta la Llotja professional-. "La Fira Mediterrània té dues potes, ha de ser un mercat de compravenda, però també ha de tenir un valor afegit per als programadors, i això és la voluntat de generar un nou discurs sobre la cultura d'arrel i tradicional", explica Tere Almar.

Els artistes, a través de la seva mirada, són els que reformulen els llenguatges tradicionals. Va passar amb les Sis tenores i un senyor de Carles Santos i amb la sardana de Cesc Gelabert, i aquest any serà un altre artista amb arrels naturals, Perejaume, qui inaugurarà l'edició amb Ballar la veu. Aquest dijous a la tarda, a la Seu de Manresa, una campana descendirà, girarà i recollirà les vibracions de dos pianos i quatre pianistes que tocaran cançons d'intèrprets com Pascal Comelade, Pau Casals, Pau Riba i Jaume Arnella, que han musicat poemes de Jacint Verdaguer. A més, Perejaume serà el protagonista d'altres activitats, com la representació teatral d'Obreda i l'experiment El pes de les imatges, en què l'artista va fer una caminada de Barcelona a Vic i a Solsona i de tornada a la capital catalana amb una talla romànica a coll per experimentar el mateix que els antic traginers, que deixaven pel camí imatges on s'aixecaven després ermites.

Precisament, el monestir de Sant Benet del Bages i espais com la Seu de Manresa s'han convertit en espais d'exhibició de la fira.

La Fira Mediterrània, però, més enllà de la filosofia de fons, per al gran públic és un festival musical i familiar. Un dels eixos programàtics importants és l'impuls als nous sons de la cobla. "N'ha quedat la imatge de les places de poble amb quatre balladors de sardanes grans, però la cobla té un so meravellós i molts camins per explorar", defensa Almar. Tres espectacles ho demostraran: Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi -que en va oferir un tast al Palau amb un resultat magnífic-, La Principal de Júpiter i La Cobla Catalana dels Sons Essencials.

Primícies i descobertes

La Fira fa una aposta forta pels espectacles infantils, amb tres espais dedicats al circ -dues companyies catalanes i dues centreeuropees- i mitja dotzena de concerts. El tercer eix està dedicat a les propostes audiovisuals que tracten la tradició i identitat catalanes: hi haurà el primer film de tradició oral, Arròs movie; el documental La sardana, dansa nacional?; i l'espectacle multidisciplinar Los 7 peca2 capitales.

Amb els 110 espectacles que es podran veure en quatre dies a Manresa és obvi que bona part de la feina de l'espectador és passejar per la ciutat de les onze del matí a les dues de la nit i descobrir sorpreses (els preus ho permeten: la majoria van de 0 a 5 euros). Però alguns noms serveixen de reclam, com Las Migas, amb la cantant Alba Carmona; Cabo San Roque i l'estrena de Bestiari; la fanfàrria de 26 músics romanesos de Taraf de Haïdouks & Kocani Orkestar; el flamenc de Javier Ruibal; la unió del Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries amb el Butifarra, i l'espectacle Habibi Amado. La resta, a gust del consumidor.