Publicitat
Publicitat

SECTOR EDITORIAL

L'Institut Ramon Llull presenta el balanç de traduccions del 2011, que frega les 130

Creix l'interès dels editors anglosaxons per la literatura catalana

La literatura catalana es defensa bé als mercats estrangers. El nombre de traduccions d'obres catalanes es manté vora les 130, un fet remarcable si es té en compte la crisi de l'activitat editorial.

"Estem satisfets d'una manera objectiva, però també tenint en compte la subjectivitat del moment", deia ahir Vicenç Villatoro, director de l'Institut Ramon Llull, abans de presentar les dades sobre les traduccions d'obres catalanes literàries i de pensament a altres llengües. El total de llibres traduïts durant el 2011 ha estat de 127, el 2010 va ser de 125, i el 2009 de 131. "La xifra reflecteix una tendència a l'estabilitat que em sembla molt i molt valuosa -manifestava Àlex Susanna, director adjunt de l'Institut-. Després de la Fira de Frankfurt del 2007, aconseguir que el nombre de traduccions es mantingui és important, sobretot si no oblidem que estem en temps de crisi, i que l'activitat editorial s'ha reduït de manera general".

Susanna va remarcar que entre les obres traduïdes el 2011 hi ha un nombre significatiu de clàssics: "És revelador que autors com Mercè Rodoreda i Ramon Llull siguin objecte de tres o quatre traduccions cada any. Per altra banda -va afegir-, entre els autors més traduïts hi ha Sergi Pàmies, Jaume Cabré, Quim Monzó i Albert Sánchez Piñol: les editorials reincideixen en la publicació de la seva obra, i això és símptoma que es defensen bé en altres mercats". Pel que fa als autors més joves, Susanna va destacar les traduccions que s'han publicat d'autors com Najat El Hachmi, Francesc Serés i Jordi Puntí: "De Maletes perdudes ja hi ha dues traduccions, quatre de previstes per al 2012 i onze més en curs. Puntí es pot convertir en un dels autors europeus més traduïts del moment". Del total de 127 obres traduïdes, 84 -el 66,61%- han rebut subvencions de l'Institut Ramon Llull. El 2010 el percentatge d'obres subvencionades fregava el 75%.

"Hi ha un interès creixent per part d'editors anglosaxons", va assegurar Villatoro. Durant el 2012 en anglès apareixeran traduccions de Miquel Bauçà ( El vellard ), Salvador Espriu ( Ariadna al laberint grotesc ) i una nova traducció de La plaça del Diamant , de Mercè Rodoreda. El 2013 es publicaran El quadern gris i La vida amarga , de Josep Pla, i Vida privada , de J.M. de Sagarra.