El Congrés de Cultura Catalana, 40 anys
Suposà un terratrèmol social i cultural en aquell moment sorgit de la mobilització popular
PalmaFa 40 anys del Congrés de Cultura Catalana, un “terratrèmol social” que suposà l’embrió per construir un nou model de país i propostes per a la recuperació de la cultura catalana, molt tocada pel franquisme. Aquesta setmana a Can Alcover de Palma es féu un acte per commemorar aquella efemèride, una taula rodona en la qual participaren Jaume Mateu, Miquel Strubell, Antoni Serra i Biel Mesquida.
El congrés va durar aproximadament dos anys des que es va convocar el gener del 1975 fins als darrers debats del novembre de 1977. Antoni Serra, que en fou el secretari general tècnic de les Illes Balears, fa memòria: “M’hi vaig implicar completament, les 24 hores del dia, gairebé no dormia. Anàrem per tots els pobles de Mallorca, setmanalment a Menorca, Eivissa i Formentera i a les reunions a Barcelona. Varen ser quasi dos anys de no aturar. Ara bé, no me’n penedesc ni un segon de tot el que vàrem fer”.
Mallorca va aplegar una quantitat molt gran d’actes relacionats amb el congrés. Els més significatius foren la presentació a la plaça Major de Palma, l’homenatge a Gabriel Alomar i la cloenda de l’àmbit de producció literària al Santuari de Lluc, entre d’altres. Serra recorda amb entusiasme precisament la festa de presentació del Congrés de Cultura Catalana: “Fou el 27 de juny de 1976 a la plaça Major de Palma, on hi hagué artistes creant i exposant la seva obra, les bandes de Música de Montuïri i de Palma, el cor de Bunyola, escriptors, periodistes, músics, etc. Ens va sorprendre la bona resposta de la gent, ja feia tres o quatre mesos que hi fèiem feina i la presentació va ser un èxit. No esperàvem les prop de 6.000 persones que es concentraren a la plaça”. “A partir de la presentació, començàrem a fer actes per tot Mallorca i cercàrem col·laboradors a tots els pobles. Vàrem arribar a ser unes 800 persones de l’organització, gent jove, molt activa. En tots els actes que hi va haver vàrem arribar a congregar unes 45.000 persones”, relata l’escriptor.
El congrés anava més enllà de la cultura i treballaven des de molts d’àmbits: llengua, estructura educativa, recerca, història, estructura social, dret, institucions, ordenació del territori, economia, estructura sanitària, indústria, agricultura, turisme, música, cinema i producció literària.
Serra fa memòria dels companys que l’acompanyaren en aquell apassionant viatge del congrés. “De la comissió permanent érem, que recordi, Miquel Casals, Ignasi Ponti, Josep Espardicó, Jordi Carbonell, Gregori Mir, Josep Lluís Blasco, Joan Miralles, Llorenç Capellà i Esperança Bonet, entre d’altres, que ens reunírem mensualment a Barcelona. Aquí, a Mallorca, els qui vàrem formar part bàsicament del congrés érem Biel Majoral, Gabriel Bibiloni i Aina Moll (àmbit de llengua), Sebastià Serra (àmbit d’història), Bartomeu Barceló (àmbit de recerca), Llorenç Capellà (comissió permanent i secretariat cultural), Vicenç Mata (àmbit de cinema), Damià Pons (àmbit de literatura), Maria Collado (àmbit d’educació), Assumpte Cortès (àmbit de periodisme) i molta més gent perquè no puc anomenar tothom”.
Serra també recorda l’acte final de l’àmbit de producció literària que es va fer el 30 d’octubre de 1977 a Lluc, “arran d’això es va crear l’AELC (L’associació d’escriptors en llengua catalana) record a Jaume Fuster o Maria Antònia Oliver al capdavant”.
Entre les activitats que també feren hi hagué ‘El viatge fantàstic’, un trajecte de dos autocars de més 60 persones cada un “ple de mallorquins, barcelonins, eivissencs i de pertot. Sortírem de Ciutat i férem viatge per possessions i llocs inspirats per les rondalles mallorquines, amb un text del professor Grimalt que ens guiava. Era l’any 1977”.
Biel Mesquida fou el representant de les Balears del comitè executiu a Barcelona, on residia en aquell moment. “La meva feina era fer de pont. Va ser una època molt apassionant, hi havia una representació de totes les forces, era un fòrum de diàleg, de discutir. Després de 40 anys de franquisme, de la desunió, hi havia una cultura catalana que es comunicava i es creaven llaços. Això que tenim ara és fill d’aquella renaixença”, conclou l’escriptor.
