ART

El CaixaForum exposa el Warhol que volia ser una màquina

La mostra inclou 352 obres de tots els vessants de la producció del pare del ‘pop art’ nord-americà

El CaixaForum exposa el Warhol que volia ser una màquina

Andy Warhol (1928-1987) va aparèixer com una raresa en el panorama de l’art nord-americà que estava dominat per l’expressionisme abstracte, que tenia el suport dels crítics, les galeries d’art i els museus. “Costa molt imaginar la reacció de rebuig d’aquell món davant algú que proposava anar al supermercat, buscar una caixa de fregalls, una beguda refrescant o una llauna de sopa i convertir-ho en una pintura, en una tela que a més era gran”, afirma José Lebrero, director del Museu Picasso de Màlaga i comissari de l’exposició que el CaixaForum de Barcelona dedica al pare del pop art nord-americà fins al 31 de desembre, Warhol. L’art mecànic.

Al marge dels temes de Warhol, que eleven a la categoria de les belles arts el món del consum, el títol de la mostra fa referència a l’altre sacrilegi que va cometre als ulls d’artistes de l’expressionisme abstracte com Jackson Pollock, Mark Rothko i Barnett Newman. En lloc de fer de la pintura un ritual i del pintor un demiürg que executa uns gestos gairebé sagrats, Warhol va fer una obra seriada i amb l’afany de ser impersonal. “La raó per la qual pinto d’aquesta manera és perquè m’agradaria ser una màquina, i vull fer-ho de manera que faci el que faci sembli sortit d’una màquina”, va dir l’artista. De fet, quan va fer una obra menys mecanitzada, com es pot veure a la mostra, va parodiar l’expressionisme abstracte amb la sèrie Pintures d’oxidació : les taques de la pintura estan fetes amb orina.

Warhol. L’art mecànic,coproducció de l’Obra Social La Caixa i el Museu Picasso de Màlaga, és l’exposició més ambiciosa de l’artista que s’ha fet a l’Estat. Després de Barcelona, es podrà veure a Madrid i a Màlaga. Inclou 352 obres, entre pintures, gravats, instal·lacions, pel·lícules, cartells, fotografies, llibres d’artista, portades de discos, objectes, revistes i altres materials. També hi ha un àmbit amb retrats de l’artista de grans fotògrafs com Duane Michals, Richard Avedon, Robert Mapplethorpe i Philippe Halsman. “Warhol va insistir a explorar tots els mitjans”, diu el director del Museu Andy Warhol de Pittsburgh, Patrick Moore, un dels grans prestadors de la mostra, que també compta amb peces d’una trentena d’institucions entre les quals hi ha el MoMA, el Centre Georges Pompidou i la Tate.

“L’art mecànic és una manera d’entendre la creació que probablement era inevitable a la Nova York dels anys 50, la ciutat on tothom arribava assedegat d’èxit -diu el comissari-. L’obra de Warhol és molt efectiva, per això ha arribat fins on ha arribat. No només va voler interpretar l’Amèrica del seu temps, on va haver-hi la Guerra del Vietnam i aldarulls racials molt importants, sinó que a la Factory es va produir l’escenificació d’un canvi de registre cultural, on conviuen el glamur dels famosos i personatges desconeguts. El mitjans ja no s’interessaran pel glamur dels anys 40 i 50 sinó que descobriran un món nou”.

Al llarg del recorregut, el públic podrà descobrir tot els vessants de la producció de Warhol, des del dibuixant publicitari que fa felicitacions de Nadal per a Tiffany fins a instal·lacions com els Núvols platejats, consistent en bosses de plàstic platejades inflades amb heli. Per descomptat, hi ha molts retrats, com els de Marilyn Monroe, Jackie Kennedy, Liz Taylor, Mao Zedong, la princesa de l’Iran Ashraf Pahlaví, Debbie Harry i Giorgio Armani. Els retrats de Warhol no només són pintats o fotogràfics. La mostra inclou sis de les gairebé 400 proves de càmera que va fer de Salvador Dalí, Marcel Duchamp, Susan Sontag, Allen Ginsberg, Bob Dylan i Edie Sedgwick.

Tot i així, els retrats de Warhol no es limiten a glorificar les celebritats del moment. Un retrat de la Marilyn damunt fons daurat permet fer un vincle amb la religiositat de l’artista. “Reflecteix l’espiritualitat que Warhol va mantenir al llarg de tota la seva vida. Provenia d’una família cristiana ortodoxa, i aquesta pintura recorda una icona, i també reflecteix com la cultura del cinema substitueix la cultura de la religió. La nova deessa és la Marilyn”, diu Lebrero.

Al centre del recorregut hi ha un àmbit dedicat a la relació de Warhol amb la música, amb moltes portades de discos, i també a la seva tasca com a cartellista. S’hi poden veure nombrosos treballs realitzats per a Aretha Franklin, Michael Jackson, The Rolling Stones i Miguel Bosé, entre d’altres, i cartells per a entitats tan diferents com el Partit dels Verds alemany i el vodka Absolut. El vessant musical torna a aparèixer en una sala on es poden veure projeccions dels Exploding Plastic Inevitable, una sèrie d’esdeveniments multimèdia organitzats per Warhol en què, entre moltes altres activitats, hi havia actuacions de The Velvet Underground.

Lebrero també posa de relleu la importància de la condició “d’anomalia” en l’obra de Warhol i que es reflecteix en la relació “convulsa” amb la bellesa. “Sempre va tenir una relació difícil amb ell mateix i feia unes obres en les quals la bellesa és una bellesa apropiada d’altres que potser al llarg del temps li van servir per compensar la intranquil·litat i la idea que no podia ser el que volia per a ell mateix”, diu. En aquest sentit, l’artista va donar visibilitat a temes com “l’alliberament dels gèneres”.

Un dels vessants més interessants de Warhol, present en la mostra però que per ell mateix mereix una exposició específica, és el de la crítica a la societat nord-americana. És el Warhol d’obres com les dels accidents de trànsit, els ganivets, la falç i el martell i les cadires elèctriques. Ara, sota el govern de Donald Trump, i més enllà del glamur dels famosos, Patrick Moore recorda que Warhol va ser fill d’immigrants europeus. “Estem explorant la història nord-americana. Els Estats Units encara és un país d’immigrants i creiem que l’obra de Warhol és l’obra de la immigració i que Amèrica encara és un lloc complex i inclusiu”.

Cinc obres destacades de la mecànica de Warhol

Les virtuts d’operar-se

El MoMA ha prestat una de les obres icòniques de Warhol, Abans i després (2), feta a partir d’un anunci de premsa d’una cirurgia estètica per arreglar-se el nas. Reflecteix la relació complicada amb el seu propi cos.

Art de l’espai exterior

Per a Warhol, els Núvols platejats eren “pintures que podien flotar”. Els va desenvolupar en col·laboració amb la NASA, amb un material reflector experimental. El platejat també evoca la Factory i l’estètica de les màquines que el fascinaven.

La mort omnipresent

Sèries de Warhol menys cèlebres com la de les pistoles i els ganivets són fruit de la seva fascinació per la mort. Ell mateix va ser tirotejat per l’escriptora i activista Valerie Solanas i va deixar que Richard Avedon el fotografiés mostrant les ferides.

Autoretrat despentinat

Si bé als anys 60 Warhol es va autoretratar en un posat dubitatiu, el 1986 va tornar a fer-ho amb la seva perruca rossa despentinada, com si hagués patit una descàrrega elèctrica. Sembla un personatge fràgil i alhora una estrella del rock.

Les estrelles caigudes

Andy Warhol va començar a dedicar obres a Marilyn Monroe arran de la mort de l’actriu, i en els casos de Jackie Kennedy i Liz Taylor tampoc les va immortalitzar en bons moments. De la Jackie en va reproduir imatges del funeral de J.F. Kennedy.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF