Publicitat
Publicitat

La societat present és un món de persones cultes que no llegeixen mai

Ball de cascavells

Fa uns anys vaig copsar una veritat profunda, proclamada espontàniament al xamfrà del carrer Diputació amb el passeig de Gràcia. Anava caminant distret, endinsat en les meves cavil·lacions (fórmules matemàtiques, bàsicament), quan una dona de mitjana edat, desconeguda, parlant amb algú va dir prou a la vora meu perquè la sentís: "No m'agrada llegir, no llegeixo mai, i no per això em considero una persona inculta". Tota la seva cultura devia procedir de fonts orals: la història de la II Guerra Mundial, la llei de Boyle-Mariotte, l'evangeli segons Sant Joan, els últims estudis sobre la deriva dels continents i la vida de Luis Buñuel (per què llegir les seves memòries impagables, El meu últim sospir , si te les poden explicar de viva veu -o cantant, que també estaria bé- mentre jeus en una chaise longue amb els ulls clucs i menjant raïm?). Sense saber-ho, aquella dona s'erigia en representant insigne de la societat present: un món de persones cultes que no llegeixen mai. Diuen que el president Adolfo Suárez no va llegir un sol llibre en tota la seva vida. Ni tan sols Cuchifritín, el hermano de Celia , que és una llacuna cultural bastant seriosa.

Amb aquest patró cal entendre la campanya electoral que avui comença i que, com les anteriors, ens provocarà un malestar lleuger i difús, com si miréssim una pel·lícula porno hongaresa en què els orgasmes no estan prou ben aconseguits. Una vegada més ens serviran eslògans a l'alçada dels de les campanyes dels mitjons Molfort's: "El canvi en positiu", aquest més propi d'una botiga de pneumàtics (tanta insistència en canvis i recanvis ja fa escudella). "A mi m'agrada aquesta ciutat. I a tu?", un eslògan que et fa sentir com un llimac si en discrepes, perquè t'apartes de la bacanal d'entusiasme imperant. "I estem preparats per sortir de la crisi", ja que correm el risc que el redreçament econòmic ens agafés desprevinguts, en bata de buatiné , ret i rul·los. A més a més d'idees clau com ara "Una ciutat per a la gent", "Barrem el pas a la dreta" o "Apostem per la participació ciutadana" (algú l'hauria d'aturar, tanta participació ciutadana).

Els votants decidiran el vot per aquestes consignes, sense conèixer un sol projecte dels uns o dels altres (llegit en un diari, ni que fos) i no per això es consideraran uns electors incultes.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT