Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Ànimes Càndides és "la Dharma per escoltar"

Ànimes Càndides, la nova encarnació de la Companyia Elèctrica Dharma, actua avui a la sala Luz de Gas dins del Festival de Jazz de Barcelona. Els germans Fortuny (Josep, Joan, Lluís i Maria), juntament amb Carles Vidal i Pep Rius, van aparcar la Dharma l'any passat. "Estàvem una mica cansats de tocar sempre el mateix, però ens vam trobar que la nostra vida és l'escenari i teníem ganes de tornar-hi", recorda Josep Fortuny. Volien deixar d'estar "encotillats pels grans hits de la Dharma" i recuperar aquell esperit lliure que els va dur a crear el grup fa 38 anys. Com deia Ornette Coleman, busquen el gaudi de l'aventura. Ho fan des de la improvisació jazzística, amb els peus a la Mediterrània i l'ànima a l'Àfrica, revifant el Miles Davis dels 70.

"Tornem una mica al que vam fer al primer disc de la Dharma, Diumenge . Evidentment, no és el mateix, perquè han passat moltes coses i 38 anys. Abans imitàvem més Miles Davis i ara tenim més clares les arrels. Si odies les arrels també odiaràs l'arbre, i l'arbre som nosaltres", diu el Josep, que quan li demanen una definició del so del grup proposa "etnojazz psicodèlic".

L'aventura d'Ànimes Càndides té l'origen en dos viatges que van fer l'any 2010. Un va ser a Mali, el gresol del blues, on van compartir experiències amb músics tuaregs. "En directe toquem dues peces que van sortir d'aquelles improvisacions amb els tuaregs", informa el Josep. L'altre viatge, immediatament posterior, va ser a Memphis. "Vam tocar en un festival, i una tarda ens van convidar a gravar al mític Sun Studio. Vam improvisar tres cançons, i allò va ser la gènesi del que estem fent ara", explica el Joan.

El que fan és deixar-se anar i buscar "la proximitat del públic". "Abans tocàvem en llocs més grans, en festes majors, on la gent vivia la música de manera més participativa, i ara busquem que el públic vingui a escoltar Ànimes Càndides d'una manera diferent", demana el Joan. "Hi havia la Dharma de botar i la Dharma d'escoltar, que no aconseguíem imposar. Ara anem a clubs, a llocs més petits, on el gest és més apreciable i la gent està més per la música. D'alguna manera, Ànimes Càndides és una mica la Dharma d'escoltar", diu el Josep. El primer objectiu és "consolidar" aquesta aventura.

Les