Publicitat
Publicitat

OBITUARI

Adéu a la imaginació i l'univers de monstres de Javier Tomeo

L'escriptor mor a Barcelona als 80 anys com a conseqüència d'una infecció

Fa uns dies, l'editor Jorge Herralde va rebre la primera versió de l'última novel·la de Javier Tomeo, de la qual l'escriptor aragonès li havia parlat "amb entusiasme desbordant" un parell de setmanes abans, mentre es recuperava a l'Hospital Sagrat Cor de Barcelona d'una operació menor. Malauradament, una infecció va agreujar en qüestió de dies l'estat de Tomeo i ahir, als 80 anys, moria al centre hospitalari una de les figures més singulars de les lletres espanyoles, un escriptor prolífic que deixa una empremta única gràcies al seu univers literari poblat de monstres i marcat pel surrealisme i una gran llibertat creativa i estilística.

Objecte habitual de comparacions amb Kafka, Buñuel i Goya, Tomeo formava amb els dos últims el trident del "surrealisme aragonès", com s'apuntava ahir des de l'Associació Aragonesa d'Escriptors. L'obra de Tomeo ha estat traduïda a quinze llengües i adaptada amb freqüència al cinema i al teatre. A Alemanya, on l'escriptor era un fenomen de culte, les seves obres van representar-se en alguns dels escenaris teatrals més prestigiosos.

Llicenciat en dret i criminologia a la Universitat de Barcelona, la carrera de Javier Tomeo s'inicia als anys 50 en els gèneres populars, però sota pseudònim. Fins al 1967 no publica la primera novel·la amb el seu nom, El cazador . La seguirien la premiada El unicornio (1971) i El castillo de la carta cifrada (1979), la primera publicada per qui va ser amic a més d'editor, Jorge Herralde. El 1984 arribaria Amado monstruo , un dels seus èxits més grans, que el 1989 s'estrenava al Théâtre National de la Colline de París.

Tocat per la fantasia

La seva predilecció per les criatures fora del normal i els personatges monstruosos va marcar un univers literari tocat per la fantasia que s'escapava del realisme imperant en un exercici de llibertat i falta de prejudicis poc freqüent en els seus companys de generació. "Tenia una imaginació desbordant", recordava ahir l'editor Enric Cucurella. Amic de Tomeo des de feia més de 20 anys, va passar de llegir les seves obres abans de ser publicades -"de vegades fins a quatre o cinc versions"- a editar-li al segell Alpha Decay l'antologia de contes Los nuevos inquisidores (2004) o la recent Constructores de monstruos (2013). "Abans de començar una novel·la imaginava els paisatges i, a partir d'aquí, escrivia", explicava ahir l'editor.

Articulista, dramaturg i novel·lista solvent, el gènere en què més va destacar va ser el del conte: en les distàncies curtes, Tomeo estava considerat un mestre. Fa només un any es recopilava tota la seva producció curta en el volum de quasi 900 pàgines Cuentos completos .

Tomeo va crear personatges inoblidables com el gallitigre -barreja d'au i felí- o la dona bòrnia a qui el marit recrimina que es posi l'ull de cristall, monstres humans i humans monstruosos que freqüentaven una obra sovint regada d'absurd i ironia, admirada per autors tan diferents com Bolaño o Casavella. L'últim capítol d'aquesta producció literària arribarà l'any vinent quan Herralde publiqui El amante bicolor , la novel·la de la qual Tomeo parlava entusiasmat fa unes setmanes.