Podem, víctima de si mateix

PalmaPassats els cent dies de legislatura, Podem passa pel seu pitjor moment: el seu marge de maniobra amb el Govern és cada vegada més limitat, no arriben a complir amb el llistó que exigeixen a la resta de partits i, davant la polèmica, la seva cúpula és qüestionada. Les eleccions autonòmiques i l’inici de la legislatura han accentuat una tendència a la baixa que l’allunya de les elevades aspiracions de fa tan sols un any. Si bé part de la seva situació és una tònica general a tot l’Estat, les seves principals decisions aquí a les Illes són l’origen dels seus maldecaps.

Podem va decidir al juny fer presidenta del Govern la candidata del PSIB, Francina Armengol. Ho feia rebutjant entrar al Govern, tot i signar els acords de governabilitat, i amb dues condicions: la presidència del Parlament i un dels tres membres de la Sindicatura de Comptes serien designats per ells. La formació d’Alberto Jarabo quedava a l’oposició assumint un paper “vigilant” des del qual garantir el compliment dels acords de governabilitat i mantenir un discurs crític amb les actuacions del Govern.

D’aquesta decisió -de quedar fora del Govern, de plantejar elevades exigències a l’Executiu i d’adjudicar-se la presidència del Parlament i un dels síndics de comptes- en deriva la situació en què es troben actualment els podemites a Balears.

Els seus 10 diputats són claus per a qualsevol majoria parlamentària i el Govern d’Armengol depèn d’ells per tirar endavant. No obstant això, passats cent dies de legislatura, Podem ha anat comprovant com l’epicentre de les decisions no és ni al Parlament, ni a la comissió de seguiment dels acords de governabilitat, sinó al Consolat i al Consell de Govern, d’on ells són cada vegada més enfora per decisió pròpia. A banda de no tenir capacitat de decisió, Podem s’ha adonat que els seus 10 diputats al Parlament són cada vegada més irrellevants i que no pot passar de la pressió, ja que l’alternativa és alinear-se amb el PP.

L’episodi en què més clar ha quedat aquesta dèbil posició de Podem és en la polèmica pels nomenaments. La formació d’Alberto Jarabo ha anat qüestionant alguns dels nomenaments fets pel Govern, amb especial insistència el del socialista Francisco Fernández Terrés al capdavant de l’organisme de cartografia SITIBSA i el del president de l’Autoritat Portuària, Joan Gual de Torrella, als quals el pmateixJarabo va definir com “genets de l’apocalipsi de la crisi”. Tanmateix, la crisi que varen provocar els nomenaments al si del Pacte han desembocat, tensions al marge, únicament en una compareixença del responsable de SITIBSA i una moció dels podemites demanant el seu cessament que no ha sortit endavant. Sí que es va aprovar amb el suport de Podem, però sense tampoc cap conseqüència, una moció del PP demanant el cessament del director de l’IB-Salut, Juli Fuster, per ser parella de la consellera de Salut, Patricia Gómez, i d’un assessor de Treball, Pau Thomàs, per ser fill del vicepresident del Parlament, Vicenç Thomàs.

Que, tot i la insistència de Podem, el Govern no hagi fet enrere cap nomenament confirma el poc pes dels de Jarabo enfront a un Govern que s’ha avesat a conviure amb les crítiques dels podemites i a no fer cas de les seves exigències.

El discurs se’ls gira en contra

Al final, la posició de Podem sobre els nomenaments els ha desgastat més a ells que al Govern. Haver demanat amb el PP i Ciutadans la dimissió de càrrecs socialistes per ser familiars d’altres càrrecs i la presentació d’una moció en la qual proposava que l’Administració no pogués nomenar familiars de fins a segon grau de consanguinitat se’ls ha girat en contra des del moment en què s’ha destapat que alguns dels seus càrrecs també tenen relacions familiars amb càrrecs del partit.

La polèmica esclatà quan es va destapar que el síndic de comptes proposat per Podem, Fernando Toll-Messía, fou nomenat sent el seu cunyat alt càrrec del partit i del Consell de Mallorca. Aquest cas ha esquitat de ple el secretari general, Alberto Jarabo, ja que ha estat qüestionat per la cúpula de la seva formació per tenir-ne coneixement i no haver-ne informat i criticat per la resta de partits en entendre que aquesta circumstància era incongruent davant la postura que mantenia el partit davant alguns nomenaments del Govern i per l’aprovació posterior d’un reglament intern que ho prohibeix. De fet, aquest episodi ha suposat la crisi més important del partit, ja que Jarabo n’ha sortit molt qüestionat i ha arribat a sobrevolar-lo l’ombra de la dimissió. No obstant això, els principals rostres de la formació han tancat files al seu voltant.

No és l’únic cas. Que una assessora del partit al Consell de Mallorca també fos la dona d’un altre càrrec del Consell Ciutadà -màxim òrgan del partit- ha tornat a deixar en evidència les dificultats del partit per poder complir el seu llistó.

Enmig d’aquesta polèmica, tant Toll-Messía com l’altre càrrec exigit per Podem, la presidència del Parlament de Xelo Huertas, han protagonitzat altres episodis envoltat de controvèrsia.

Dos càrrecs polèmics

De fet, la votació de Huertas com a presidenta del Parlament fou la primera imatge de divisió al Pacte quan un diputat de la bancada progressista va aprofitar l’anonimat per desmarcar-se i emetre un vol nul en el qual enviava un missatge a Podem: “Canvi de cromos, visca la casta!”. Tanmateix, qui ha acabat amb el paper de díscol ha estat la mateixa Huertas. En un gest insòlit, la presidenta del Parlament va registrar una pregunta per formular ella mateixa a la presidenta del Govern, Francina Armengol. Hauria estat la primera vegada en què la primera i la segona institució de les Illes s’enfrontaven en un cos a cos a la Cambra autonòmica. Després de les crítiques de la resta de partits per posar en perill la figura de neutralitat que s’entén que ha de representar la presidenta del Parlament i de ser desautoritzada pel seu mateix secretari general, Alberto Jarabo, va tombar la seva pregunta. Això sí, ho va fer denunciant la “injustícia” que per ella suposa no poder fer preguntes i mostrant la seva disconformitat rompent a continuació la disciplina de vot de Podem amb una abstenció en una votació intranscendent on Podem va votar en contra.

Huertas també ha estat qüestionada -tot i haver promès que no cobraria més de tres pics el salari mínim interprofessional d’uns 27.000 euros anuals, baixant-se el sou i donant el 50 per cent al seu partit- per haver exigit un sobresou per poder fer front al pagament de la seva hipoteca i a despeses en roba i complements per al càrrec.

De la mateixa manera, el nomenament de Toll-Messía ha tingut ombres des del primer moment. El síndic major sortint, Pere Antoni Mas, ni tan sols va voler assistir a la presa de possessió pel malestar que varen generar a l’òrgan unes declaracions prèvies del síndic de Podem a la premsa, en les quals qüestionava la tasca feta pels síndics, a qui acusava d’utilitzar massa eufemismes.

Posteriorment, i després de votar juntament amb els partits del Pacte el seu nomenament com a síndic, el Partit Popular, i a continuació Ciutadans, varen sol·licitar al Parlament un informe jurídic per esclarir si Toll-Messía complia els requisits exigits per la plaça. El síndic de Podem és llicenciat en Ciències Polítiques, que no és cap de les titulacions que exigeix la Sindicatura. Davant la sol·licitud de l’informe, el mateix Toll-Messía va presentar un escrit a la Mesa del Parlament en què demanava que no es fes cap informe perquè el considerava “improcedent” i “un atemptat a la sobirania popular”. Tanmateix,el Parlament ha acabat per considerar que és una qüestió que transcendeix allò estrictament jurídic i que ha de ser una institució acadèmica la que ha de resoldre el conflicte.

La posició de Podem envers el Govern i les polèmiques que l’han esquitat deixen tocada i debilitada la formació, que ara, però, vol centrar-se en l’horitzó que fa més temps que mira i que mai com ara els havia somrigut tan poc: les pròximes eleccions del 20-D.