Publicitat
Publicitat

CORRUPCIÓ

El mal negoci de Matas i Munar amb el solar de Can Domenge

Es deixaren mans lliures a canvi de suport mutu als seus projectes: habitatges, Son Espases i Palma Arena

Sense el projecte de Can Domenge, que ha acabat duent Maria Antònia Munar a la presó, no haurien estat possible el del Palma Arena, que també ha acabat condemnant Jaume Matas, tot i que de moment amb un destí diferent; ni tampoc el de Son Espases, la infraestructura més gran feta mai a Balears i, també, objecte d'investigació judicial. De la gestió feta en aquells quatre anys, de ple dins la bombolla immobiliària i amb grans projectes urbanístics engegats, s'han derivat les investigacions de jutges i fiscals que avui encerclen els dos exlíders polítics d'Unió Mallorquina i el Partit Popular, i bona part dels seus excol·laboradors.

L'adjudicació definitiva del projecte de Can Domenge, a un solar de 52.200 metres de Palma, es va aprovar en el ple del Consell de Mallorca el 30 de desembre de 2005. Aquell mateix dia es va acceptar la requalificació dels terrenys -el Consell havia de donar-hi el vistiplau- per permetre la construcció de l'hospital de Son Espases. Ambdós punts s'aprovaren amb els vots del PP i UM, i la coincidència en l'ordre del dia no va ser casual.

Suport mutu entre PP i UM

Les sospites sobre els respectius projectes ja existien aleshores, però els dos partits decidiren donar-se suport mútuament, un vot a canvi de l'altre. En aquell ple, fins que els consellers del PP no votaren a favor de l'adjudicació de Can Domenge, UM no va votar a favor que el Consell donàs el vistiplau a l'hospital de Son Espases. Posteriorment, UM també va permetre que les obres continuassin tot i les troballes arqueològiques fetes a la zona on s'havia d'aixecar l'hospital.

El solar de Can Domenge, que originalment agrupava diferents finques entre el camí de Jesús i el carrer General Riera, també va permetre la construcció del velòdrom Palma Arena. A més, va ser un acord entre Matas i Munar, i en els projectes implicaren les institucions que controlaven: Govern, Consell i Ajuntament de Palma. Actuaren amb molta celeritat; Matas tenia pressa per justificar el Palma Arena abans del Mundial de Ciclisme, i Munar, per aconseguir finançament amb la venda de Can Domenge. Amb la desafectació del solar original per part del Consell -abans d'ús públic- per poder-lo adjudicar a un projecte de construcció de 600 habitatges, se'n segregà una part que se cedí al Govern perquè construís el Palma Arena. En el judici que s'ha duit a terme fa poc per Can Domenge, l'exdirector general d'Esports Pepote Ballester va declarar que Matas es va endur les mans al cap quan va comprovar com s'havia realitzat la segregació, perquè considerà que Munar s'havia quedat per al Consell més terrenys dels prevists.

Relacions deteriorades

Les relacions entre Matas i Munar, i dels dos respectius partits, s'anaren deteriorant durant aquell mandat, la qual cosa no els va impedir validar i donar cobertura política als projectes estrella de l'un i de l'altra. Perquè Can Domenge fos una realitat, fou necessari que el PP li donàs cobertura des de l'Ajuntament de Palma i amb el seu vot al Consell. En el cas del Palma Arena i de Son Espases, també necessitaren el suport d'UM des de la institució insular.

Aquest tipus de pacte ja es visualitzà des del principi d'aquella legislatura. Tot i haver aconseguit la majoria absoluta al Parlament el 2003, Jaume Matas va pactar amb Munar que UM, només amb tres consellers electes, tindria tot el poder executiu al Consell de Mallorca. Els populars només es quedaren el control d'un institut de serveis socials. El PP es desentenia de la gestió del Consell de Mallorca, malgrat ser el partit més votat, i la deixava tota en mans d'UM, a canvi del seu suport a tot allò que s'impulsàs des del Govern, tenint en compte que el Consell té les competències estratègiques en urbanisme i ordenació del territori.

Aquestes competències són les que també uniren el PP i UM en un altre projecte, un altre exemple, en el qual col·laboraren i que va acabar sota investigació judicial: el Pla Territorial de Mallorca, el planejament urbanístic aprovat pels dos partits a finals del 2004 i que havia de definir el creixement urbanístic de l'illa durant les dècades següents. La negociació entre els dos partits de les Àrees de Reconversió Territorial, canvis d'edificabilitat d'un municipi a un altre, acabà aixecant les sospites per la seva arbitrarietat.

Dirigents d'un partit i de l'altre acabaren imputats, atès que la Fiscalia i el jutge apreciaren indicis de tràfic d'influències i suborn en connivència amb promotors que veien com el valor dels seus solars es multiplicava en ser inclosos dins una Àrea de Reconversió Territorial. El jutge va acabar arxivant el cas davant la impossibilitat de demostrar els fets, tot i reconèixer els indicis.

Acusacions creuades

En qualsevol cas, si l'urbanisme i projectes com Can Domenge sostingueren el pacte entre el PP i UM entre el 2003 i el 2007, també suposà la seva fi. L'octubre de 2006 esclatà el cas Andratx, de ple contra el PP, i els populars sempre hi veieren darrere la mà d'UM, perquè les denúncies que propiciaren la investigació sorgiren des del departament d'Ordenació del Territori del Consell, que dirigia Bartomeu Vicens.

UM, per part seva, també començava a ser esquitxada pel coneixement de casos de corrupció i, de la mateixa manera, en la seva amplificació mediàtica hi veien la mà dels populars, dels que eren els seus socis. Fins a les eleccions de maig de 2007, la relació no va fer més que empitjorar i va culminar amb una duríssima campanya electoral que va impossibilitar un nou acord.