Com més natural, millor

PalmaMenjam pa des de temps immemorials, forma part de la nostra cultura gastronòmica, però tal vegada no ens hem aturat a pensar per què el pa és necessari per al nostre organisme. “El pa ens aporta bàsicament energia, és una font energètica fonamental”, explica Fanny Pons, nutricionista i farmacèutica.

La composició del pa és senzilla: farina, aigua i sal -aquest darrer seria prescindible-, juntament amb llevadura, perquè pugi, i gluten, una proteïna que li dona elasticitat i esponjositat. “Un pa més prefabricat pot dur sucre o més greixos per millorar-ne el gust, però el pa tradicional no duu sucre, per exemple. Per tant, el pa no conté pràcticament greixos, tot i que això no vol dir que no tingui calories”, aclareix Pons. Per a la nutricionista, la clau són els greixos afegits; és a dir, “el que augmenta, normalment, el valor calòric del producte final és allò que hi afegim, per exemple, si mullam el pa amb una salsa, si feim un pa amb oli amb embotit, i això és el que hem de tenir en compte a l’hora de menjar pa”.

El pa conté bàsicament hidrats de carboni complexos o d’absorció lenta, uns nutrients essencials per al cos. El fet que siguin d’absorció lenta significa que els hidrats, que es converteixen en glucosa per actuar a les cèl·lules, han de descompondre’s primer en hidrats de carboni simples per després ser assimilats, de manera que els nivells de sucre a la sang es mantenen baixos i estables durant més temps. “Si menjam massa pa i no el cremam, aquesta energia queda dins el cos i es transforma en material de reserva en forma de greix”, afegeix Pons. “Són fontamentals per al nostre organisme. De fet, se sol recomanar, en general, que al voltant del 50% de la dieta provingui dels hidrats de carboni (pa, pasta, arròs i patata), un 20% de proteïnes i un màxim del 30% de greixos”, recalca la nutricionista.

Freqüència de consum

Segons la piràmide nutricional, el pa és un aliment de consum diari. Ara bé, les quantitats de pa recomanades depenen també de l’activitat física que fem i de l’etapa fisiològica en què ens trobam. “Els requeriments nutricionals no són els mateixos si estam en època de creixement o som lactants, o si som majors i estam la majoria del temps asseguts”, explica Pons.

El millor moment per menjar pa és, segons la nutricionista, al berenar del dematí. “És una menjada que s’ha de fer sempre i un hidrat de carboni complex com el pa és molt sa. Quan se n’hauria de disminuir la ingesta és al vespre”, destaca. En aquest sentit, Pons alerta que aquest costum de menjar, per exemple, pa amb oli al vespre no ens convé i que hem d’adaptar la nostra cultura gastronòmica als nous temps. “Antigament, una persona arribava al vespre de fer feina al camp. Era una feina física, dura, i la ingesta d’hidrats tenia sentit. Avui dia, ens desplaçam gairebé sempre en cotxe i l’activitat física laboral i personal de moltes persones és sendentària”, recorda. Davant d’aquesta situació, Pons ho té clar: “Hem de recuperar els hàbits saludables de la nostra dieta mediterrània”.

Modes en l’alimentació

Fanny Pons lamenta la tendència a crear modes i “atribuir propietats miraculoses a un tipus d’aliment i demonitzar-ne d’altres”. Per això, creu que és important que la gent s’informi bé dels nutrients que contenen els aliments. “Som química pura, contínument hi ha reaccions químiques dins del nostre organisme i, perquè aquestes reaccions es puguin produir bé, necessitam una sèrie de substàncies i hem de ser suficientment intel·ligents com per proporcionar aquestes substàncies que hi ha dins dels aliments”.