MOBILITAT
Balears 21/05/2016

“És insultant que no s’hagi acabat la línia Manacor-Artà”

La xarxa ferroviària de Mallorca va viure el seu auge l’any 1921, però el pas del temps ha oblidat les antigues línies que connectaven gairebé tota l’illa

Martí Gelabert
4 min
“És insultant que no s’hagi acabat la línia Manacor-Artà”

PalmaMallorca està menys interconnectada que fa 100 anys? El creixement de les carreteres i l’aparició del cotxe han anat fent, aquestes darreres dècades, que en poc més d’una hora es pugui travessar l’illa de punta a punta. El cas del transport públic, però, és diferent. Ha millorat? L’autobús ha agafat un paper important, tot i que la freqüència de línies, el preu i la durada dels trajectes provoquen que molts passatgers facin una passa enrere a l’hora d’agafar aquest transport. El ferrocarril té els ingredients necessaris per fer funcionar tot l’engranatge, exceptuant que no arriba pertot. De fet, s’han de retrocedir gairebé 100 anys en la història del territori mallorquí per viure l’època daurada del ferrocarril: el transport indispensable per a mercaderies connectava 250 quilòmetres a través de les vies del tren. L’any 1921, Mallorca posseïa la seva xarxa ferroviària més extensa, nascuda el 1875.

Connectar Palma i Felanitx o Santanyí de manera directa amb tren era una realitat que, avui dia, és impossible. De fet, des del 1967 ambdues línies van deixar d’operar. Lligar Manacor i Artà tampoc no era cap utopia. Una línia de ferrocarrils connectava les dues localitats de 1921 a 1977. On han quedat aquests projectes? Els darrers governs balears han fet propostes per millorar la circulació de trens. Ara bé, totes les actuacions segueixen un mateix corrent: es reforcen les línies, però no reviuen les desaparegudes.

En aquest sentit s’expressa el president de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de les Illes Balears, Miquel Àngel Riera: “És important recuperar els recorreguts abandonats”. Riera creu necessària la creació de vies verdes que tornin a connectar Santa Maria, Algaida, Porreres i Felanitx, a més d’Alaró i Consell i Palma amb Santanyí, passant per Llucmajor i Campos. Riera assegura que avui dia hi ha obert un projecte de línia verda a Llucmajor i que el Consorci de la Platja de Palma està treballant en la idea de connectar la badia.

El PP frena el tren a Artà

Una de les polèmiques polítiques que han envoltat el món del ferrocarril balear és la connexió d’Artà amb Manacor. “La línia ha de ser una prioritat”, assegura Riera. “El 100% de les màquines per funcionar el tenim. Ara per ara, ja hi ha una línia verda entre ambdues localitats. Però per l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Balears, la recuperació de la línia és indispensable: “Trobam insultant que encara no s’hagi fet”. L’antic govern del Pacte va començar a construir les infraestructures per poder fer realitat aquest projecte ferroviari.

El Govern popular de José Ramón Bauzá va aturar el projecte per falta de liquiditat. Riera insta l’Executiu actual i els futurs diputats triats en les eleccions del 26-J per representar Balears a Madrid a reprendre-ho. La línia Manacor-Artà, amb pas per Sant Llorenç, Son Carrió i Son Servera, va ser una realitat a mitjan s.XIX. Aquesta connexió, de fet, és la que fa menys temps que s’ha suspès.

L’aposta pel tramvia

El repte principal del s. XXI és redissenyar el ferrocarril operatiu. Si bé fa més d’un segle la funció principal d’aquest mitjà era transportar les mercaderies, ara està enfocat a transportar persones. Riera té clar que optimitzar la xarxa ferroviària del s. XIX per adaptar-la als temps actuals “és un tema complicat”. Explica que, per exemple, “la connexió Manacor i Palma hauria de ser directa i no passar per Inca”.

Ara bé, una de les qüestions que veu indispensable és la de fer una aposta pel metro lleuger, el tramvia. “Després de connectar Alcúdia des de sa Pobla, s’hauria de dissenyar un tramvia que comunicàs el port de Pollença amb Can Picafort”. També s’aposta per connectar la Platja de Palma, Calvià, el polígon i arribar al Parc Bit a través d’aquest mitjà de transport. “El món s’està acostumant a conviure amb el metro lleuger”, destaca, i afegeix: “El tramvia no competeix, comparteix espai”. Riera troba que els que critiquen que el tramvia ocuparia gran part de les infraestructures de transport urbà van mal encaminats.

El 2004 va ser un any de plena transformació. Es va idear el soterrament de les vies a Palma i la construcció del metro. “No té gens de sentit la construcció del metro de Palma”, indica Riera. Per aquest mateix motiu, surt en defensa del tramvia. El Govern de Jaume Matas va realitzar les obres gairebé a les palpentes i, al cap i a la fi, el metro ha acabat vivint diversos episodis d’inundació els darrers anys.

Propostes lligades al fracàs

El mateix 2004 la Comissió d’Ordenació Terriotrial del Parlament de les Illes Balears va aprovar una proposició no de llei del PSM-Entesa Nacionalista en què es preveia la reobertura del trajecte Manacor-Artà i l’ampliació del trajecte fins a Cala Rajada i Cala Millor; la prolongació del trajecte Inca-sa Pobla fins al Port d’Alcúdia i la construcció de la línia de Llevant, passant per l’aeroport, la Platja de Palma, Llucmajor, Campos i Santanyí. Aquesta línia estava operativa, de fet, entre 1916 i 1964. A banda d’aquestes actuacions, es va obrir la possibilitat de completar la xarxa ferroviària amb un ramal entre Santanyí i Manacor per dibuixart un corredor central en forma d’anell tancat.

Però molt abans, el 1911, es va plantejar la creació de la línia nord per connectar Inca, Selva, Campanet, Pollença i Alcúdia i els seus ports. Aquesta iniciativa es va aparcar durant 10 anys. El 1921, tot i el suport de diverses autoritats, el projecte es va paralitzar.

Aquest és un exemple dels diversos projectes que antigament van intentar prosperar a Palma. Ara, el debat podria reaparèixer a les Illes. L’alt nombre de cotxes -augmentat pel nombre de turistes que agafen vehicles de lloguer- ha fet de Mallorca una illa molt transitada per carretera. Segons Riera, l’Ajuntament de Palma està molt obert a fer una reflexió de com ens hem de moure. També hotelers i diverses autoritats són conscients de l’alt volum de trànsit. El ferrocarril, “per capacitat, velocitat i volum, pot ser-ne la solució”, conclou Riera.

stats