La insularitat costa més de 7.000 milions d’euros a l’any

PalmaEl cost de la insularitat o, el que és el mateix, el sobrecost que pateixen els ciutadans, les empreses i les administracions de Balears només pel fet d’estar establerts en unes illes supera els 7.000 milions d’euros anuals. Així ho apunta un estudi de la UIB presentat ahir i que per primer pic estima aquests sobrecosts en diversos àmbits, com el del flux comercial, el transport de viatgers o el de l’administració. L’informe servirà ara a l’Executiu per plantejar una modificació de la Llei de Règim Especial Balear (REB), que només preveu una compensació parcial de l’Estat d’aquests desavantatges derivats del fet insular. L’informe deixa clar que “els costs d’insularitat que suporten els ciutadans i les empreses de les Illes Balears són molt superiors a allò que actualment reconeix l’Estat” i avala una profunda revisió del REB.

Segons aquest treball, l’àmbit on els efectes de la insularitat són més impactants econòmicament és en el del comerç, sobretot de mercaderies i especialment en el que es produeix amb la península, per l’obligació de combinar el transport marítim i el terrestre, fet que l’acaba encarint. La insularitat genera una reducció anual mitjana del volum d’importacions procedents de la península equivalent a 3.501 milions d’euros i una reducció addicional mitjana del volum d’exportacions de 3.338 milions. Les pèrdues de comerç de Balears, estimades en 6.839 milions anuals, es produeixen “exclusivament” per la condició insular i s’incrementen a mesura que es fan més intensos els fluxos comercials. S’estima que les exportacions originades a Balears pateixen un arancel d’entre el 74% i el 100% en el seu comerç amb la península, mentre que en les importacions, aquest arancel seria d’entre un 16% i un 20%.

Els desplaçaments de les persones també ocasionen costos per als consumidors i els productors, pels majors preus que han de pagar pel transport aeri o marítim per anar o venir de la península. “L’Estat reconeix parcialment l’existència d’aquest cost, però falla a l’hora de dotar-lo econòmicament -diu l’estudi- i en el disseny del mecanisme per compensar els usuaris de manera eficaç per l’assumpció d’aquest sobrecost”. La UIB i el Govern estimen que el cost d’insularitat relacionat amb el transport de viatgers per via aèria ascendeix a més de 335 milions d’euros i el de viatgers per via marítima a uns 70 milions d’euros. En total, 405 milions.

Sobrecost per a l’administració

Un altre dels sobrecosts identificats en l’estudi és el que ha d’afrontar l’administració per proveir de béns i serveis públics els ciutadans de Balears. Aquests sobrecosts estan relacionats, en general, amb el major cost de la vida, que no només suporta el sector privat, però també amb la fragmentació o discontinuïtat del territori en illes de diferents dimensions, el que es coneix com a doble insularitat. L’Estat ja reconeix l’existència d’aquests costos de manera més o menys explícita perquè per un costat paga un complement salarial als seus funcionaris que fan feina a les Illes i, per l’altre, reconeix que la insularitat representa una petita proporció en la distribució del Fons de Garantia. L’estudi calcula que si el complement salarial que cobren aquests funcionaris fos percebut per la totalitat dels residents de les Illes suposaria un desemborsament de 877 milions d’euros. I, per l’altre, si es té en compte la població ajustada en el Fons de Garantia per compensar el sobrecost dels serveis públics, aquest ascendiria a uns 1.000 milions a l’any.

“En definitiva, els costos d’insularitat que suporten els ciutadans i les empreses de les Illes Balears són molt superiors a allò que actualment reconeix l’Estat”, diu l’informe de la UIB i el Govern, que apunta a la necessitat de “revisar profundament” l’estructura actual d’instruments establerts per compensar els costs de la insularitat, no només per incorporar els “altíssims costos del comerç”, sinó per redefinir el disseny dels mecanismes de compensació, “que sovint resulten ser completament ineficaços”.

Servirà per fer una proposta

L’informe elaborat per un equip de professors del departament d’Economia aplicada de la UIB fou entregat ahir pel vicerector de la UIB, Jaume Carot, al president José Ramón Bauzá. El Govern l’emprarà, juntament amb les aportacions del Fòrum Balears Competitiva, per plantejar una proposta de modificació de la Llei de Règim Especial Balear (REB), que s’ha d’aprovar a les Corts espanyoles. Després de la reunió al Consolat, el conseller d’Hisenda, Josep Vicent Marí, apuntà que manté la previsió de presentar enguany aquesta proposta de nou REB i afegí que ja està negociant amb Madrid.

L’Estatut fixava que enguany ja hauria d’estar en vigor. Marí advertí que els diferents costos d’insularitats calculats no es poden sumar perquè fan referència a conceptes que se solapen o d’anys diversos; i apuntà que tampoc no es poden traslladar tots a partides pressupostàries. Amb tot, reconegué els perjudicis que provoca la insularitat sobretot a les empreses, que les obliga a ser més competitives per operar en condicions d’igualtat.