MITJANS PÚBLICS
Balears 20/04/2015

El Suprem revisarà el tancament de Ràdio i Televisió de Mallorca

Admès a tràmit el recurs dels treballadors després que el TSJIB consideràs ajustada a dret la decisió de posar fi al servei públic

J.perelló
3 min
/T.AYUGA

PalmaEl Tribunal Suprem revisarà la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Balears que a finals d'octubre de 2014 va considerar ajustat a dret el tancament de Ràdio i Televisió de Mallorca [M] i l'acomiadament dels seus més de 100 treballadors. Aquest col·lectiu havia interposat un contenciós per la decisió de clausurar el mitjà públic, però el tribunal va considerar que, tot i el seu "indubtable interès públic", una televisió i una ràdio no eren un servei que necessàriament hagi d'oferir el Consell de Mallorca, i que la situació financera de l'ens s'havia complicat i, per tant, la seva viabilitat, si no hi havia voluntat política, era difícil.

Els treballadors, una vegada que se'ls notificà la sentència del TSJIB, decidiren acudir al Suprem. L'alt tribunal no tramita de manera automàtica les causes, sinó que n'estudia l'admissibilitat i, en el cas de RTVM, ha decidit que sí que vol estudiar la causa i que n'emetrà la corresponent sentència.

El Tribunal Superior de Balears va basar la seva negativa en la manca de competències específiques, és a dir, que no era un servei obligat per al Consell, i la manca de pressupost. En aquest sentit, la sentència feia un repàs dels organismes autònoms però dependents al 100% dels pressupostos del Consell o participats àmpliament, com l'Institut Hípic, la Fundació per a la Música, la participació en Es Baluard, l'Agència de Protecció Urbanística i l'Institut d'Afers Socials. El Tribunal diu que en el cas de RTVM només en pagava un 50%. Per pagar-ne la resta, des que es va crear, l'ens acudia als bancs a finançar-ho. Tenint en compte que els costos eren de 10,5 milions d'euros, això vol dir que cada any es generava un deute de prop de 5 milions. Calculant el que ja duia acumulat el Consell els darrers anys, això suposava pagar de capital més interessos 170.000 euros cada mes, durant 12 anys.

Si hagués estat prioritària, ve a dir el tribunal, el Consell hauria consignat bona part del pressupost com a partida ordinària i no hauria d'haver acudit a l'endeutament. Era una fórmula que va impulsar UM quan va crear RTVM el 2005, però que el pacte d'esquerres no va modificar.

Amb el precedent d'haver d'endeutar-se any rere any, arriba el 2011. El Consell no aprova tot el pressupost de l'entitat a l'abril, sinó que decideix deixar una partida sense aprovar perquè la disposi el govern de l'entitat que entri després de les eleccions. "No se sap on són els 2 milions d'euros reservats per a això", va dir l'informe de l'autoritat laboral en la seva valoració del tancament de RTVM, però el fet és que aquest mateix informe de Treball sí que entén que la situació econòmica de la cadena és molt complicada.

La interventora del Consell, Elena Montejo, va elaborar un informe a petició de la nova majoria conservadora del Consell i va afirmar que RTVM no era viable. Aquest document va ser la base tècnica del tancament de [M] per part de Maria Salom i el seu equip. La interventora va fer servir precisament les dades de la precarietat pressupostària i de l'endeutament. El que no va dir Montejo en l'informe és que només dos anys abans n'havia elaborat un altre en el qual trobava que era adequat gastar ni més ni menys que 2,8 milions d'euros durant 40 anys per pagar a Fomento de Construcciones y Contratas una nova seu a Son Puig. Una operació que es va interrompre per la impossibilitat de Fomento de complir l'adjudicació i que va provocar una sentència condemnatòria a RTVM de 7 milions d'euros més interessos. En tot cas, molt menor que el que hauria suposat el cànon de 2,8 milions durant 40 anys, més de 100 milions d'euros.

Tot plegat –és a dir, el fet que des del principi només la meitat del pressupost provingués de fons ordinaris, el deute acumulat, el llast de la nova seu i la davallada d'ingressos del mateix Consell de Mallorca– feia difícil la viabilitat de l'entitat. Per tant, conclou el TSJIB, tancar i rescindir els contractes no va ser una decisió irregular, ja que la "inviabilitat econòmica està completament acreditada".

stats