EDUCACIÓ
Balears 25/03/2017

Repetir pot suposar “desigualtats” a l’equitat del sistema educatiu

El IAQSE planteja que la meitat dels repetidors té un nivell de competència suficient per superar el curs

Martí Gelabert
4 min
Repetir pot suposar “desigualtats” a l’equitat del sistema educatiu

PalmaEl percentatge d’alumnat de 15 anys que ha repetit, almenys, una vegada al llarg de l’escolaritat obligatòria és del 40% a les Illes Balears, una xifra que s’allunya de la que registra el conjunt de la Unió Europea (15%) i que supera, també, la de l’Estat (31%). Ho recull un informe de l’Institut d’Avaluació de la Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), que analitza els resultats de PISA 2015, que elabora l’OCDE.

El IAQSE ha volgut analitzar si, realment, repetir curs és un mètode eficaç per a la correcta evolució dels estudiants i en el seu pas pel sistema educatiu. Una de les conclusions més contundents que detalla l’informe és que els percentatges d’alumnes immigrants que repeteixen dupliquen, en molts casos, els de l’alumnat no immigrant. Segons les dades recollides de PISA per a l’anàlisi, el percentatge d’alumnes no migrants de sisè de Primària que va repetir el curs 2015/16 fa ser d’un 4,3%, mentre que la xifra augmenta fins al 8% si es tracta de persones migrants.

La gran xifra de nouvinguts que presenten les Illes -el conseller d’Educació, Martí March, en més d’una ocasió ha parlat d’“allau”-, combinada amb aquestes de PISA, podria ser una explicació de l’alta taxa de repetició que hi ha a les Balears. En el curs de Primària que repeteixen més estrangers és a 2n: un 11,7%. A ESO, la realitat encara és més greu: a 3r són un 19,4%.

“L’alumnat socialment més desfavorit té manco oportunitats culturals i les seves famílies menys capacitats i formació per ajudar els fills a superar dificultats escolars”, conclou el IAQSE. Aquesta afirmació corrobora que l’alumnat que repeteix més presenta unes mitjanes més baixes. S’adverteix que, “com més prest es produeix la repetició i quan se n’acumula més d’una, l’alumnat assoleix nivells comptencials inferiors als d’aquells que no han repetit mai”.

PISA treballa amb mitjanes en base 500, en què aquesta xifra representa els nivells més estàndards. Pel que fa a la comprensió lectora, els alumnes que no han repetit mai tenen un nivell de 524, mentre que els que han repetit a ESO i EP el tenen de 388. Les xifres són molt similars en ciències: 523 els que mai han repetit i 395 els que ho han fet en les dues etapes obligatòries. En competència matemàtica, se situa en 513 i 393, de manera respectiva.

Equitat

El IAQSE acaba detallant que “totes aquestes evidències empíriques indiquen que la repetició és una mesura d’atenció a la diversitat extrema” i que “s’ha d’adoptar de manera molt sospesada”. En aquest sentit, es demana que aquesta cura tingui caràcter excepcional amb tot l’alumnat i, especialment, amb els més desfavorits. L’objectiu, “evitar que el recurs contribueixi a incrementar les desigualtats d’accés i de permanència al sistema educatiu”.

PISA també ha analitzat, segons el nivell obtingut, si és limitat, suficient, mitjà o satisfactori. L’OCDE divideix, en aquest cas, els resultats en quatre nivells (o superiors). Gairebé la meitat de l’alumnat de les Illes que ha repetit alguna vegada en l’etapa escolar presenta un nivell 1 o inferior. Només el 3% presenta el màxim nivell. Ara bé, els resultats també destaquen que el 60% té un nivell suficient. És a dir, més de la meitat dels alumnes de 15 anys de les Illes que han repetit, tot i no tenir un nivell competencial altament satisfactori, obté a PISA un nivell suficient per avançar acadèmicament o professionalment.

Diferències entre EP i ESO

El IAQSE concreta que a Educació Primària, els criteris que se segueixen tenen un component de caire més qualitatiu. Per exemple, la maduresa, els coneixements i la capacitació bàsicament a les àrees instrumentals. En canvi, a ESO prevalen criteris quantitatius: en la major part dels casos són determinats pel nombre de matèries suspeses.

Una altra de les anàlisis que recull l’informe és que el 6% de l’alumnat que ha repetit a EP “promociona amb dèficits escolars importants”.

Costos econòmics

Directament o indirecta, el IAQSE també assegura que la repetició té efectes econòmics. Per una banda, els que representen als pressuposts d’Educació. Per una altra, les repercussions de la incorporació amb un any de retard al mercat laboral. La despesa mitjana per alumne i curs a les Illes Balears va ser el 2013 de 5.623 euros, segons indicà el Sistema estatal d’indicadors de l’educació. La despesa aproximada total representà aquell mateix curs uns 37,8 milions d’euros.

Ara bé, la possibilitat d’eliminar la repetició de curs -o determinar-la molt més- no hauria de ser l’única passa a fer. ‘Inevitablement’, aquesta mesura ha d’implicar l’adopció d’opcions alternatives. El IAQSE en proposa de caràcter pedagògic, acompanyades d’una redistribució dels recursos econòmics assignats.

A més a més, aquestes despeses estalviades pel sistema amb l’eliminació o la reducció de la repetició “s’haurien de destinar a mesures de suport acadèmic, tant escolar com extraescolar, per a l’alumnat que presenta un rendiment acadèmic més baix”.

Els deures, una eina necessària?

Després de l’aprovació de la iniciativa de MÉS per Menorca al Parlament per instar el Govern a fer que, “com a norma general, els alumnes puguin assolir els objectius d’aprenentatge a l’horari lectiu”, el sindicat UOB ja ha criticat que s’ha duit a terme aquesta proposició sense escoltar els actors directament implicats. Ara bé, la Conselleria d’Educació anuncia que, a curt termini, es convocarà la Mesa de pares i mares i la de directors per tractar aquest tema. Les mesures per al proper curs, una incògnita.

stats