Perspectives positives per al sector vinícola

Palma/algaidaEl sector vinícola encara la temporada amb perspectives positives. La verema és a punt de finalitzar a la majoria de cellers de les Illes, si no ho ha fet ja, i el fruit recollit és de molta qualitat. Però el sector vinícola, l’actual locomotora de l’agricultura illenca, no només està pendent dels ceps i del raïm que produeixen. La nova llei agrària impulsada pel conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, manté a l’expectativa els vinaters.

A l’espera de l’aprovació pel Parlament, el projecte de llei presentat pel departament de Company reconeix la importància del sector, juntament amb el de l’oli, en el món agrícola illenc. La intenció de l’Executiu és reforçar aquesta posició de lideratge amb la simplificació dels tràmits burocràtics per agilitar la seva tasca i l’augment de les facilitats per comercialitzar directament els seus productes.

“Amb una primera ullada a la llei, es pot considerar que el seu esperit és positiu. Esperem que al darrere no hi hagi interessos desconeguts; tanmateix, en principi, es pot qualificar de positiva per al sector”, va valorar Toni Darder, responsable d’un dels cellers més peculiars de Mallorca, el celler de Son Vives, a Banyalbufar.

El president de l’Associació de petits cellers de Mallorca, i també màxim responsable del celler de Can Majoral, Andreu Oliver, comparteix l’opinió de Darder i afegeix que és una “passa endavant” que es “reconegui l’activitat i que el pagès pugui explotar directament el seu producte”. De tota manera, Oliver va assenyalar que per poder valorar amb coneixement de causa la norma, encara l’han d’estudir en detall. En aquest sentit, el president dels petits cellers es va queixar de la poca informació que els ha arribat sobre la norma, ja que la Conselleria no els va tenir en compte ni els va demanar parer a l’hora de redactar el projecte.

Construccions

Un dels elements més destacats i polèmics de la nova llei agrària és l’eliminació del requisit d’obtenir l’interès general per tal de construir a foravila. Entitats com el GOB consideren que la llei Company només és un suport fictici a la pagesia i que suposarà l’obertura de la veda de la construcció en terrenys abans protegits com a mitjà per salvar la pagesia. Els ecologistes creuen que és una mesura feta a mida per als grans productors i terratinents.

En aquest sentit, Darder reconegué que amb aquesta mesura podrà dotar la seva finca d’equipaments necessaris, com ara dipòsits o porxades per als tractors, cosa que fins ara no podia fer. “A Banyalbufar la construcció està molt restringida i no hi pots fer absolutament res; per tant, en aquest sentit, em permetrà dotar la finca d’equipaments que ara no tenc”, va dir. Tanmateix, Darder és conscient dels perills que amaga aquesta mesura i advocà per “controlar, i molt”, aquesta qüestió.

Darder també va coincidir amb Oliver a l’hora de destacar la necessitat de centralitzar els tràmits per obtenir tots els permisos i llicències i “agilitar” l’activitat. “Amb aquesta mesura s’agilitaran l’obtenció de l’interès general, però encara és necessària una finestreta única que concentri tots els tràmits, de principi a fi, per no haver de perdre’s en la burocràcia”, destacà.

Xoc

Un dels objectius que persegueix la nova norma és permetre la comercialització directa per part del pagès dels seus productes. Actualment, la pràctica totalitat del vi que produeixen els 33 cellers englobats en l’associació es destina a l’exportació. Augmentar el consum intern d’aquest tipus de producte de qualitat i respectuós amb el medi ambient és una de les fites que es marquen tant els productors com l’Executiu, i tant Darder com Oliver coincideixen a destacar el progrés que suposarà aquesta possibilitat.

Aquest aspecte xoca frontalment amb la manca de promoció interna del producte local, tal com denuncia Oliver. Oliver va assenyalar la manca de coordinació entre les diferents conselleries a l’hora de definir polítiques de promoció, com la responsable d’haver de viure mirant a l’estranger. “Si hi hagués una política de promoció del producte local coordinada, amb menys doblers, es podria aconseguir que els nostres productes també es venguessin aquí i no ens veiessim obligats a l’exportació”, destacà.