Però puc llogar ca meva a turistes o no?

Palma“Però puc llogar ca meva a turistes o no?”, es demanen més que mai els propietaris de pisos, xalets i tot tipus d’habitatges que els darrers anys han trobat l’activitat d’allotjament per a visitants una manera de treure’s un sobresou, alguns, i un modus vivendi, molts d’ells, en un temps en què no es pot dir que no a cap entrada de doblers a casa.

El decret que desenvolupa la Llei turística de Carlos Delgado és vigent des de fa dues setmanes, però no ha canviat pràcticament res, entre d’altres coses perquè no podia anar contra una norma que ja havia marcat uns límits.

Si escoltam el discurs oficial, per boca del conseller de Turisme, Jaume Martínez, “tot es pot llogar”. I és cert. Tot es pot arrendar per dies, setmanes, mesos o com es vulgui. A turistes, a residents o a qui sigui. Faltaria més. “Però en el cas de pisos i apartaments, sempre que es faci mitjançant la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i, per tant, no s’ofereixi cap tipus de servei turístic”, explica Bernat Seguí, secretari del Col·legi d’Administradors de Finques i expert en la matèria. Admet que “hi ha molta confusió; el Govern podria haver deixat les coses més clares, però no ha estat així i hi ha gent que té por que li posin una multa. La Llei d’Arrendaments Urbans preveu el lloguer de temporada, que sol associar-se a l’estiu, i algunes persones pensen que ja no es pot fer perquè han sentit notícies al respecte. El poden fer ben tranquils. La ratlla està ben clara: no es poden oferir serveis turístics”, resumeix.

Però les limitacions van més enllà. No basta no oferir serveis turístics per poder llogar tranquil·lament. Tampoc no es pot comercialitzar a webs que es considerin turístiques. “I això és un factor clarament pensat per limitar l’activitat, dificultar-la i posar-li emperons”, raona Irene Perelló, gerent d’Aptur, l’associació de propietaris de pisos i apartaments turístics.

Oportunitat perduda

Aquest col·lectiu ha estat el més bel·ligerant amb l’actuació de Turisme, perquè considera que “durant aquesta legislatura s’ha perdut l’oportunitat de legislar bé, de posar ordre i de regular. Però no ha interessat. S’han estimat més fer les normes pensant principalment en els hotelers, com si la resta de sectors no existissin. No poder comercialitzar ca teva o el teu apartament a les webs més conegudes és voler tallar les cames als qui viuen d’això”, conclou.

L’advocat i expert Miquel Àngel Mas, de DMS Consulting, assegura que, “en qualsevol cas, el decret estableix que la Conselleria de Turisme ha de tenir publicada en la seva web una llista dels canals que es consideren de comercialització turística, que tindrà caràcter orientatiu i no exclusiu”. Actualment, aquesta llista, molt esperada, està pendent de publicació, i és evident que això no es farà abans de les eleccions, per tal d’evitar tirar-se encara més en contra els particulars que lloguen casa seva.

Però, com ja preveia la Llei general i ara desenvolupa el decret, sí que poden llogar-se com a allotjament turístic els unifamiliars, o sigui, xalets i cases aïllades, els aparellats (dues cases juntes en un mateix solar) i les que són entre parets mitjaneres (les tradicionals cases de poble). Totes poden ser oferta d’allotjament turístic. S’han de registrar i s’ha de tenir assegurança de responsabilitat civil.

Pisos i apartaments

Són els més perjudicats. No es poden llogar amb serveis turístics i n’hi ha milers que es lloguen. Això no seria un problema si no es comercialitzassin per internet en webs turístiques. De moment, Turisme no ha elaborat la llista de les prohibides, però no poden fer servir ni l’expressió ‘turístic’ ni ‘de vacances’ a la seva publicitat.

En tot cas, es pot arrendar per dies si consisteix en la simple cessió de l’ús de l’habitatge, sense que es prestin serveis turístics. La Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) permet fer un contracte convencional o també preveu un contracte d’arrendament de temporada.

Unifamiliars

Poden arrendar-se per la LAU o accedir a ser allotjament turístic. En aquest segon cas, poden tenir un màxim de sis dormitoris, dotze places i un mínim d’un bany per cada tres places.

A més, per esdevenir allotjament turístic, han d’oferir aquests serveis turístics: neteja periòdica, llençols, llenceria, parament de la casa i reposició d’aquests, manteniment de les instal·lacions, servei d’atenció a l’usuari o turista en horari comercial i d’assistència telefònica 24 hores. Han de disposar d’assegurança de responsabilitat civil per danys corporals i materials. S’ha de presentar la declaració responsable d’inici d’activitat turística

Adossats

Ben igual que els pisos i apartaments, no es poden llogar oferint serveis turístics (neteja, transport, berenar, etc.), i, el pitjor, no poden fer server webs turístiques, ni tan sols les expressions ‘turístic’ o ‘de vacances’. Poden arrendar-se també mitjançant la LAU.

Els experts recomamen fer un contracte de temporada per “escrit” en el qual es faci constar que no es presten serveis turístics (alhora convé excloure el dret d’adquisició preferent de l’arrendatari i prohibir el subarrendament o cessió del contracte).

Aparellats

Com passa amb els unifamiliars, els propietaris poden triar si el lloguen per la via de la LAU o com a oferta turística. Els requisits són idèntics als dels unifamiliars. Si són allotjament turístic, a més de registrar-se presentant la declaració responsable d’inici d’activitat, necessitaran una assegurança de responsabilitat civil. En aquest cas, han d’oferir neteja, parament de la casa, manteniment, servei d’atenció i assistència telefònica les 24 hores.

També poden esdevenir allotjament turístic les cases entre mitgeres, sempre que només hi hagi una casa per solar.