Divendres 13 no va ser un dia normal. De fet, l'estiu no ha estat normal. Els mestres i professors hem hagut de mantenir-nos units, coordinats, informats i actius les vacances d'estiu, perquè el ritme dels esdeveniments de la Conselleria sobre l'aplicació del Decret de Tractament Integrat de Llengües ha estat trepidant.
I per a Mata de Jonc, que és una cooperativa que ens caracteritzam per tenir un esperit reivindicatiu, no ha estat un inici de curs normal, ni ho va ser el final de curs passat. Ans al contrari, perquè ens hem hagut de reinventar un projecte que no preveu en absolut el nostre principal tret d'identitat: el català.
Des de la creació, el 1976, Mata de Jonc hem tingut el català com a llengua vehicular, i amb això fórem un centre pioner.
Respecte del tractament dels idiomes, podem demostrar que fa més de 20 anys fórem pioners en la introducció de l'anglès a Educació Infantil. A més, en el projecte educatiu apareix l'objectiu de l'aprenentatge de llengües estrangeres per facilitar la comunicació, afavorir la mobilitat i la cooperació dels alumnes a Europa i a la resta del món. És per això que els darrers anys, hem introduït un professor d'anglès nadiu (l'única manera que el model lingüístic sigui de qualitat) per practicar les competències en llengua oral d'aquest idioma en la mateixa matèria i en altres del currículum.
A través del contacte amb exalumnes i els resultats de les proves objectives a què són sotmesos, podem afirmar que surten competents en els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma (català i castellà), a més de tenir una bona formació oral i escrita en llengua anglesa.
A Mata de Jonc entenem i compartim la preocupació de tot el sector educatiu de les Illes Balears respecte d'aquesta implementació precipitada i no consensuada.
Les plataformes que han sorgit en defensa d'un ensenyament de qualitat insisteixen en la manca d'un pla de formació per al professorat per dur-lo a terme: no hi ha prou professors amb el títol B2 i els que sí que el tenen no estan preparats per impartir-hi la seva especialitat amb els recursos que tenen.
L'alumnat també viu amb incertesa haver de cursar una matèria en anglès per primer pic, ja que no se sent preparat i no hi està en la majoria de casos. Com a escola inclusiva, treballam amb atenció a la diversitat i volem tenir en compte els alumnes que presenten necessitats educatives especials, que es veuran agreujades a l'hora d'afrontar aprenentatges en llengua estrangera.
Les famílies, tot i compartir l'interès en una bona formació en idiomes per als fills, no entenen a què ve aquesta manera de voler-la implementar dins un context de retallades exagerades que tots hem viscut, amb l'excusa de la crisi.
Així, no compartim la voluntat de la Conselleria d'Educació de dur a terme un altre tractament de llengües, que no té en compte l'autonomia de centres, la voluntat dels pares, ni el coneixement científic de la UIB.
Per tot plegat, percebem aquest TIL com una mesura de rebot davant el poc èxit de la campanya que pretenia dividir la comunitat educativa fent veure que les famílies triaven la llengua del centre on van els seus fills.
Aquest Govern ha volgut reduir la presència del català a les aules un 66%, utilitzant l'anglès com a excusa i fomentant, de fet, el castellà com a llengua substitutòria del català i així invertir el procés de normalització lingüística iniciat el 1986.
Per això, demanam als governants un canvi d'actitud i que hi posin seny. L'educació no es pot imposar a cop de decret, i menys per via d'urgència, quan un tribunal ha paralitzat cautelarment l'aplicació de l'anterior.
