Mallorca, la futura meca dels surfistes?

PalmaBusseig, vela, regates, natació... La costa mallorquina és ben coneguda com un indret privilegiat pels esportistes i amants de la mar arreu del món. Però el fet no acaba aquí. En el futur podria esdevenir un lloc de referència per a un esport que, si bé en els darrers anys ha experimentat un creixement notable, encara és poc practicat: el surf.

Així ho afirma la tesi doctoral que Patricia Peñas ha presentat a la Universitat de les Illes Balears (UIB), titulada La geografía del surf y el bodyboard en Mallorca, clima y turismo activo. Al llarg de l’esmentat estudi, Peñas se centra a analitzar el règim de l’onatge de la costa mallorquina i també estableix un calendari sobre les èpoques més favorables per a la pràctica del surf i el bodyboard. Finalment, conclou que Mallorca constitueix una “àrea idònia” per al desenvolupament d’aquests esports, que es poden dur a terme en nombrosos punts de la costa, òptims tant per les característiques físiques com pel règim d’ones.

El surf i el bodyboard són, segons sosté Peñas, pràctiques esportives en expansió, i la seva presència a les àrees litorals de tot el món s’ha incrementat significativament en les darreres dècades. Per tot això, la investigadora apunta que la promoció d’aquestes activitats a Mallorca podria esdevenir un punt important de l’economia local, perquè “constitueix la base d’un turisme actiu”.

Ones i vent, els factors clau

Entre les característiques de la mar mallorquina que afavoreixen la pràctica del surf, Patricia Peñas destaca les condicions tèrmiques, que permeten practicar-lo al llarg de tot l’any, i el vent. L’estudi demostra que les temperatures són òptimes a l’estiu i a l’inici de la tardor, moments en els quals no es fa necessari l’ús de protecció per evitar la hipotèrmia. No obstant això, durant els mesos d’hivern i a l’entrada de la primavera es fa imprescindible l’ús de vestits de neoprè, ja que s’assoleix una temperatura mínima d’entorn dels 13 graus centígrads.

Pel que fa al vent, Peñas assenyala que és relativament fort tot l’any i que genera condicions òptimes d’onatge per fer surf, especialment entre octubre i maig. De fet, l’entorn de la Mediterrània occidental es troba des de la tardor fins a la primavera dins l’àrea de conflicte entre les masses d’aire polar i tropical, lligat a la circulació de vent de component oest. A aquesta condició d’escala regional s’hi suma la particular orografia que envolta la conca mediterrània occidental i que determina una gran capacitat ciclogenètica durant l’estació freda.

36 indrets on fer surf

Peñas, que treballa amb dades recollides entre els anys 1999 i 2008, observa que al llarg del litoral mallorquí es poden identificar fins a 36 punts molt freqüentats pels surfistes. Les localitzacions amb un major percentatge de dies d’ones durant l’any es troben a la costa nord-est de Mallorca i corresponen a cala Mesquida i cala Torta. Tanmateix, es pot practicar surf en molts altres punts de l’illa, la potencialitat dels quals varia en funció de la direcció i altura de l’onatge. Amb tot, pel fet de tractar-se d’un espai insular, sempre que es donin condicions mínimes d’altura de l’onatge es podrà practicar surf en un tram o un altre del litoral.

Així mateix, la tesi assenyala, prenent les dades esmentades, que Mallorca pot oferir als esportistes 175 dies de surf cada any. Malgrat això, no nega que el nombre de dies d’ones varia segons l’estació de l’any.

L’època més favorable

Els mesos en què les condicions d’onatge són més favorables coincideixen amb l’estació d’hivern, al llarg de la qual 17,7 dies cada mes es pot fer surf en alguna localitat de Mallorca. En canvi, durant l’estiu, l’elevada freqüència de situacions meteorològiques amb vent feble o encalmat només permet la pràctica d’aquests esports durant 8,8 dies al mes. A la primavera i a la tardor, la mitjana mensual de dies d’ones va ser de 16. Per tant, en els mesos d’hivern, tardor i primavera, es pot practicar surf durant més de la meitat dels dies, amb percentatges del 56,8%, 52,5% i 52,2%, respectivament.

La tesi de Patricia Peñas ha estat dirigida per Miquel Grimalt Gelabert des del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears.