El PP balear diu no a la fórmula del PP gallec per limitar el preu del lloguer

PalmaEl PP ha votat aquest dimarts al ple del Parlament en contra d'una proposició de llei del PSIB que establia el mecanisme perquè els ajuntaments poguessin demanar la declaració de zona tensada i limitar els preus del lloguer. Fins aquí tot encaixa en les mesures que defensa el partit de Marga Prohens, que aposta per l'augment de l'oferta d'habitatge com a mecanisme per abaixar els preus, malgrat que l'escalada del cost no atura (els socialistes parlen d'un augment del 30% del lloguer i d'un 40% del preu de compra des que va començar la legislatura). Un aclariment: la iniciativa no implicava que el Govern fes cap declaració de zona tensada, sinó que permetia als ajuntaments declarar-hi els seus municipis. Aquesta és justament la via que va trobar la Xunta del popular Alfonso Rueda per aplicar la Llei estatal d'habitatge a Galícia, una mesura que havien reclamat ajuntaments com la Corunya i Santiago de Compostel·la. De fet, el text de la proposició del PSIB parteix precisament del model gallec, i és aquest el model que el PP balear ha rebutjat al ple del Parlament, on ni tan sols s'ha pres en consideració (Vox també hi ha votat en contra), de manera que no s'ha obert la tramitació que hauria permès fer esmenes i negociar.

Durant el debat, la diputada del PP Margalida Pocoví ha retret als socialistes que vulguin aplicar mesures que han fracassat a Catalunya. Però el portaveu del PSIB, Iago Negueruela, ha deixat clar que el model que s'ha seguit per a aquesta proposició de llei ha estat el del govern del PP a la Xunta, que el desembre del 2023 va modificar la Llei d'habitatge de Galícia per crear un procediment que permetés sol·licitar la declaració de zona tensada. Tant el model gallec com la proposta del PSIB exigeixen justificar la petició amb dades sobre el mercat de l'habitatge i elaborar un pla amb mesures correctores i un calendari. La declaració té una durada de tres anys i es pot prorrogar si continuen les circumstàncies que la varen justificar.

"Nosaltres no declararem zones tensionades. Si un ajuntament ho demana, ho valorarem", va declarar el febrer del 2024 Alfonso Rueda sobre aquest procediment. Un mecanisme que també va defensar la diputada del PP de Galícia María Ángeles Freire el desembre del 2023: "Des del primer moment, la Xunta de Galícia va indicar que no declararia d'ofici zones de mercat residencial tensionat, però també va assenyalar que no serà un obstacle perquè es declarin en aquells ajuntaments que així ho desitgin".

Les diferències

La diferència més important respecte del model gallec, és que, malgrat que la Xunta del PP va habilitar els ajuntaments perquè poguessin demanar la declaració de zona tensada, no els va donar un dret automàtic a obtenir-la: el govern gallec es va reservar la darrera paraula, en funció de com afecta la petició la política autonòmica d'habitatge. En canvi, la proposició del PSIB diu que, quan la petició la faci un ajuntament, el Govern "declararà la zona sol·licitada com a zona residencial tensada" després d'acreditar els requisits legals per fer-ho.

A Galícia els municipis han de crear una mesa sectorial per treballar la proposta, amb sectors com els administradors de finques, els agents de la propietat immobiliària i els promotors. Això desapareix al text dels socialistes balears, que simplifiquen el procediment municipal. El PSIB també presentava la possibilitat que l'Ibavi proposàs declaracions de zones tensades en "àmbits territorials homogenis" de les Balears. En canvi, la fórmula del PP gallec parteix sempre de la petició d'un municipi. A més a més, la proposició de llei que ha rebutjat el PP balear permetia que es pogués finançar la construcció d'habitatge públic amb recursos de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS).

Quins municipis gallecs han limitat el preu del lloguer?

A hores d'ara, la Corunya i Santiago de Compostel·la han estat declarades zones tensionades a petició dels seus ajuntaments i s'hi apliquen les limitacions del preu del lloguer previstes per la llei estatal. La Corunya ho va demanar a finals de juliol del 2025 i el mes d'agost el lloguer mitjà era de 735 euros (les dades sobre habitatge a Galícia són de l'Observatori de l'Habitatge d'aquesta comunitat). En canvi, el gener del 2026 el preu mitjà era de 663,9 euros. En el cas de Santiago, la declaració es va incorporar a la relació estatal el juliol del 2026 quan el preu mitjà dels nous contractes era de 672 euros al mes, un 2,5% més que el 2025. En aquest punt, cal remarcar que els nous contractes de lloguer que es varen signar a Palma el 2025 varen tenir un preu mitjà de 1.581 euros, segons l'Observatori del Lloguer de la Fundació Alquiler Seguro, que proporciona dades al Govern.