Publicitat
Publicitat

Llorenç Riera: “Que el ministre posi en qüestió la nostra feina, això dol”

Llorenç Riera és secretari tècnic de Càritas Mallorca i responsable de comunicació de l'entitat

Com valorau que el ministre Montoro digui que els informes de Càritas no es corresponen amb la realitat?

Ens va sorprendre que tot un ministre s’atreveixi a fer un judici de l’estudi de Càritas que, per cert, una part està feta amb dades oficials del govern, és a dir, es tira pedres a ell mateix. No estam d’acord amb la seva apreciació perquè Càritas toca de peus a terra. Hem fet ja sis estudis de pobresa amb Foessa i preparam el setè. Són estudis que es fan basant-se en àmplies enquestes i en feina de carrer. Sondejam bé la realitat. Que el ministre posi en qüestió la nostra feina, això dol.

L’informe en concret era de Càritas Europa?

El que va fer Càritas Europa té les mateixes garanties que Càritas Espanya. Atrevir-se a posar en dubte el nostre cientifisme i la feina feta, això és equivocar-se.

Què pensau del president José Ramón Bauzá, que no es pronuncia sobre el que va dir el ministre Montoro i a la vegada defensa Càritas?

És lamentable aquesta ambigüitat. Pareix que ha d’acontentar Madrid, però hauria d’estar atent al territori. És un joc polític poc net. És el mateix que ha fet amb les prospeccions: aquí és actiu en contra i després no té incidència per fer que els seus votin al Parlament en contra de les prospeccions.

Quina és la situació actual?

Veim com de dramàtica és la fractura que s’està produint a la societat mentre el ministre diu que hi ha una millora. Pot ser que hi hagi brots verds, però la microrealitat de la gent de baix no es percep. I no només la que no té res, també qui té un sou veu com empitjoren els serveis públics, l’educació, etc. Hi ha més diferències socials. Aquesta escletxa entre rics i persones empobrides no es redueix, sinó que augmenta. I són moltes les famílies que tenen dificultat per sortir-ne. El drama és l’atur. Les famílies també s’estan esgotant, les pesions dels padrins també es devaluen.

Quan no hi havia problemes econòmics, l’escletxa entre pobres i rics tampoc no es va reduir?

Això ja ho deia l’informe de Càritas de 2008. En temps de bonança, no aconseguírem com a societat que la capa de gent pobra pujàs cap amunt. La gestió política no ha estat la més encertada. El que no funciona és el sistema econòmic neocapitalista.

I com ha anat canviant el perfil de persones ateses?

Al principi de la crisi, el tant per cent de persones ateses era el 85% de la població migrant. La crisi ha fet que, a banda que aquest col·lectiu se’n torni a ca seva, hagin aparegut molts mallorquins que han quedat a l’atur. Ara representen el 35% de la gent que atenem. El problema és que la temporada turística semblava que havia estat la panacea, però en realitat tot ha estat més precari i les feines estan més mal pagades. Els beneficis van sobretot als empresaris. També hi ha moltes famílies que tenen tots els membres a l’atur, gent entre 25 i 50 anys. Continuam donant atenció al col·lectiu africà, ja que aquest sobreviu a l’estiu amb la venda ambulant i a l’hivern ho passen molt malament.

Hi ha sortida?

Perspectives clares de sortida, no en veim. Aquesta ruptura dins la societat cada vegada és més greu. La crisi no ha acabat. La macroeconomia diu que sí, però el dia a dia de Càritas Mallorca diu que no hi ha un final pròxim. Nosaltres intentam cercar maneres més dignes de donar assistència, perquè per nosaltres la persona és el centre. Això no es pot oblidar. Per això hem obert un centre perquè la gent pugui venir i triar els aliments ells mateixos. Ja se n’ha posat en marxa un a la Vileta i a final d’aquest mes se n’obrirà un altre a Son Gotleu.

Com funciona aquest centre?

Hem hagut de ser molt creatius. Cada quinze dies, les famílies poden venir per tenir una senalla solidària bàsica. En lloc de preus, tenen punts per família o per persona. A més d’aliments, s’hi han posat productes d’higiene i de neteja de la llar. Això a la gent li ha agradat molt. La idea és que la persona triï. Això és més digne. No és el pobre a qui dónes una bossa de plàstic. Aquesta ajuda és per mig any.

Les ajudes a escala global s’han reduït?

La cooperació en l’àmbit d’autonomia i de govern pràcticament ha desaparegut. El que passa a Melilla i a Ceuta és el paradigma del que experimenten els pobles africans explotats i que viuen molt malament i volen sortir d’aquesta situació a cercar un poc de llum. El drama de l’aldea global és que les coses no estan ben distribuïdes. El sistema econòmic empobreix cada vegada més gent i, en canvi, enriqueix una minoria.

Quina és l’atenció que donau?

Tenim una àrea d’acció per a l’ocupació amb diferents tallers, de joguines, de roba... La gent fa processos llargs amb programes de formació. Hi ha empreses que donen feina a gent que ha passat per Càritas, com per exemple Brillosa, una empresa de neteja; la Pajarita, una bugaderia, i també la Federació Hotelera de Mallorca. Empreses que, malgrat la crisi, ens continuem donant suport o col·laborant amb nosaltres. I en relació a l’atenció directa: pagam el llum, el lloguer, perquè pensam que l’habitatge és clau; l’electricitat, el gas, l’aigua..., donam aliments. La crisi ha fet que famílies que han sortit d’una situació de pobresa hi hagin tornat a caure, encara que també n’hi ha qui han trobat feina i n’ha pogut sortir. El drama, emperò, és poder trobar feina.

Augmenta l’exclusió social?

A Espanya hi ha gairebé 12 milions de persones afectades per diferents processos d’exclusió social, 4,4 milions més que el 2007. Diu a l’informe Anàlisi i perspectives 2014 que a Espanya hi ha 5 milions de persones que es troben ja afectades per situació d’exclusió severa, això és un 82,6% més que el 2007. És gent que de cap manera pot sobreviure.

Arriba gent violenta a vosaltres?

Càritas treballa molt damunt del teritori, la feina la feim a les parròquies del barri, però també vénen aquí. Hi ha qui ve amb demandes molt fortes, la duresa de les condicions de vida els ha fet agressius per la desesperació. Un dels perills que veim d’aquesta situació d’augment de la pobresa i de ruptura social és que hi hagi un increment de l’agressivitat. El descontentament pot contribuir a donar peu a una revolució en aquest sentit. La violència pot comparèixer aquí. La gent està molt desesperada. A més, les treballadores socials estan molt cansades. Jo faig feina darrere d’una taula, però elles miren aquestes famíles als ulls. Això suposa un desgast. I es nota.