Publicitat
Publicitat

TERRITORI

Llei de Costes: barra lliure per enrajolar el litoral

La nova norma podria donar llum verda a projectes urbanístics a Muleta, Cala Blanca o Cala Tuent

Més de 330 hotels a les Illes Balears, endemés de moltíssims bars de platja, es beneficiaran de la modificació de la Llei de costes. Segons les organitzacions ecologistes, la nova llei suposa menys protecció i via lliure per a la privatització de les platges. El domini públic pot arribar a situar-se a vint metres de la mar. No es protegeixen les dunes i es poden allargar les actuals concessions administratives fins a 75 anys. Aquesta modificació també deixa una porta oberta a l'ampliació de ports esportius i a noves urbanitzacions.

La reforma afectarà cases que estiguin situades a més de 20 metres i que tinguin accés rodat, abastiment d'aigua o evacuació d'aigües residuals i subministrament d'energia elèctrica -que no coincideix amb els requisits establerts per la Llei bàsica del sòl per considerar que uns terrenys puguin ser qualificats d'urbans- o que estiguin en àrees consolidades per a l'edificació almenys en un terç de la seva superfície. Així, la llei equipara a sòls urbans aquells terrenys que tinguin alguns serveis o que formin part d'una zona transformada en un terç de la seva superfície. De manera que, en definitiva, s'iguala l'amplada de la franja de protecció amb independència de si és o no sòl urbà. Aquest punt podia interpretar-se com una sortida per poder prosseguir les obres de ses Covetes (Campos), el Molí d'en Regalat (Colònia de Sant Pere d'Artà) o a sa Canova, on es volen construir 200 bungalous, a més d'altres indrets.

"La llei és la claudicació de l'Estat i de l'administració pública davant dels interessos privats expressats a través de propietaris, promotors i concessionaris. Amb aquesta reforma, la llei passa de ser una llei per la protecció litoral a una llei que protegeix determinats interessos econòmics al litoral", diu la portaveu del GOB, Margalida Ramis. És el cas dels ports esportius, on ara "podran justificar la construcció de nous espigons i ampliacions com a elements de control del canvi climàtic. Així pretenen resoldre el problema: construint un simple espigó davant la pujada del nivell de la mar", assegura Ramis.

L'organització ecologista Greenpeace afirma en un informe sobre el text que "no és una llei de protecció i ús sostenible del litoral". Per la seva banda, el geògraf i membre del GOB Gabriel Sevilla es mostra més gràfic: "Allò que pretenen és enrajolar-ho tot".

Recurs econòmic

El geògraf Miquel Mir subratlla aquesta potenciació de l'activitat econòmica del litoral. "Es lliura la costa com a recurs econòmic per a determinats col·lectius obviant que la costa no és un bé econòmic. Endemés, és una llei feta ignorant qualsevol criteri tècnic", afirma.

El professor Macià Blàzquez , per part seva, destaca que "s'utilitzarà una flexibilitat negativa del territori per atreure recursos" i apunta que la Llei de turisme i la Llei de mesures urgents del conseller Company van en el mateix sentit: que hi inverteixin els russos. Així mateix, afirma que la no protecció dels sistemes dunars posa en perill la conservació d'espais com la platja de sa Mesquida, sa Canova, es Trenc, Cala Torta i Cala Mitjana.

Així mateix, amb tot aquest seguit de legislacions noves -Llei de costes i de turisme- es pot tornar a intentar construir a Muleta (Sóller) i Cala Blanca (Andratx), i donar via lliure a algunes construccions a Cala Tuent (Escorca), on un grup belga d'inversors té projectat un hotel a 40 metres de la mar, igual que a Cala Agulla (Capddepera).

"Esprémer-ho com una llimona"

Es tracta "d'esprémer la llimona fins al final, fins que pràcticament no tingui suc", en benefici d'uns pocs i en contra dels interessos de la gran majoria de la població, manifesta Jaume Carbonero, diputat del PSIB. Carbonero ha denunciat també que la nova llei fa tornar el límit de la zona maritimoterrestre al nivell "preconstitucional", complementat amb un reglament que desenvoluparà el Govern de l'Estat "com i quan li vagi bé". És a dir: el resultat definitiu pot ser encara pitjor. "La modificació del criteri per establir la línia maritimoterrestre provocarà una regressió de la servitud de protecció" i, per tant, l'àrea de protecció de tota la costa. Això suposarà una altra possibilitat d'urbanitzar en aquest "corredor especulatiu" d'edificabilitat, una primera línia nova.

La reformada llei legalitza tot un seguit d'edificis irregulars, a més de poder allargar 75 anys més la concessió de l'ús d'altres. En aquest sentit, s'han de subratllar els nous usos que es donen a les platges. Hi ha fons d'inversions interessats a fer "resorts", instal·lacions turístiques d'oci, com el Nikki Beach de Sol Meliá a Magaluf. Un altre exemple és el projectat complex de Kameha Bay a la Caleta de Portals. Aquestes iniciatives suposen un ús privat de les platges, copiant el model que fa anys que s'explota al Carib i a Miami.

Barra lliure a Formentera

Formentera podria acabar sent una "Manga del Mar Menor", assegura Neus Prats. Les noves partions a l'illa es faran segons "les característiques geològiques especials del territori". La zona de domini públic podrà ser de només 20 metres. "A Formentera, el límit de protecció el marcarà la tovallola que puguis posar a la platja", afirma el geògraf Miquel Mir.



El 1988, la Llei de costes definia de manera valenta que els 7.880 metres de litoral espanyol eren un bé públic. La norma volia posar fre als abusos que s'havien comès durant els anys del franquisme i de la democràcia incipient, però la incapacitat d'aplicar-la de manera efectiva i equitativa ha estat una de les causes que històricament l'han debilitada. A Mallorca, tenim exemples flagrants de com les excavadores de Costes tiraven un petit xibiu on algú hi guaria una barqueta i s'ha consentit, d'altra banda, que a tot un hotel en domini públic se li hagi renovat la concessió.

La nova Llei prové de la pressió dels propietaris de cases, negocis i ocupacions de tot tipus del litoral, i incorpora també el vell axioma que desregular activa l'economia. En el cas que ens ocupa, el ciment a la costa, ja hem vist on és que ens ha duit com a model econòmic. El que ens ha de preocupar com a societat és que Mariano Rajoy no hagi tingut cap problema per aprovar la llei sense la més mínima contestació, més enllà dels col·lectius ecologistes.