A Las Vegas per 30 dòlars

PalmaEls que juguen a pòquer no són tipus sinistres que empenyoren rellotges i hipoteques, ni crupiers que tiren cartes en tuguris. És un joc que està considerat un esport al Brasil, i en el qual l’estadística i la intel·ligència es barregen amb l’atzar. Els doblers, és clar, vénen després o de cop, com li ha passat a Fernando Pons, que ha deixat la seva feina com a encarregat de la secció d’electricitat d’una gran superfície de bricolatge després de guanyar, en una setmana, un milió de dòlars en classificar-se entre els nou finalistes del campionat del món de les World Series, que es fa cada any a Las Vegas. Hi ha vuit milions en joc.

“Tot va començar quan vaig guanyar un torneig online de 30 dòlars, que em donava l’accés a un altre de 250 euros. Aquest últim, en cas de guanyar-lo, em permetia treure una plaça per a l’esdeveniment principal a Las Vegas”, diu el mallorquí, que domina la Texas hold’em no limit, la versió del pòquer més coneguda, com la secció d’electricitat en la qual ha treballat durant 17 anys.

Pons sap segur que “ser un November Nine (un dels nou finalistes) és el somni de qualsevol jugador”. Hi juguen un total de 7.000 participants i la inscripció costa 10.000 dòlars. “L’ online és molt democràtic: hi ha tanta gent que, en un torneig de 30 dòlars o menys, et pots classificar i guanyar, com em va passar a mi, un seient en un torneig de 10.000”.

“El pòquer és més difícil que els escacs per l’atzar i el desconeixement de les cartes del rival, té una part tècnica que s’aprèn a força d’estudiar i llegir molt”, explica. Per això fa dos mesos que treballa molt durament amb un coach per perfeccionar-se en l’art de llegir les cartes i els 'farols', per posar, ara sí, cara de pòquer. Es tracta de crear un bon ambient de joc perquè el rendiment sigui més alt.

“Recoman que, si t’agrada el pòquer, el tinguis com a afició. I que si, de mica en mica vas prosgressant, després et plantegis dedicar-t’hi professionalment. Però el més important és que t’agradi. Moltes vegades són 10 hores seguides, o més. I cansa. Si ho fas per diners, perdràs”, assegura, com qui sap que “el més important és tenir control de la banca, per no endeutar-te com els polítics”.

Diu que no té por d’enganxar-s’hi els dits, que els doblers van i vénen, però “mai ens ho jugarem tot”.

Fuga de cervells

L’emigració al Regne Unit ha sigut una constant des de l’inici de la crisi, però, explica, una de les parts menys conegudes de la fuga de cervells és la dels jugadors en línia. Pel que sembla, el pòquer, tant de tornejos com de diners en efectiu, va crear i va explotar la seva pròpia bombolla en qüestió d’una dècada a Espanya, en la qual la baralla francesa va passar de ser una desconeguda a ocupar un bon nombre de taules de cap a cap dels tapets virtuals. Ara, però, només és possible jugar entre espanyols.

“La regulació del 2012 ens ha matat”, explica, sorprès pel fet que Hisenda pugui endur-se’n fins al 45% del que guanyi. “Aquest sí que és un bon as”, riu.

La llei del sector que va elaborar i va aprovar l’Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero feia evident, per a tots els actors implicats menys per al Govern i la Direcció General d’Ordenació del Joc (DGOJ), que una regulació tan estricta i amb el mercat tancat acabaria amb la popularitat que el pòquer havia construït de manera tan fugaç.

Tot i així, “vuit milions són molt, es pot viure molt i bé”.

La cadena de televisió ESPN oferirà en directe el xou, que enguany s’ha avançat amb motiu de les eleccions dels EUA, el 31 d’octubre al teatre Penn and Teller. No costa imaginar-se el mallorquí a la taula, tot recollint, implacable, les fitxes de qui té davant.