DRET CIVIL
Balears 14/11/2013

L'alou, una mòmia del dret foral de Mallorca

El dret civil manté vigent aquesta figura anacrònica que conserva privilegis propis de l'Edat Mitjana

Mercè Pinya
2 min

Palma."Encara que en aquests moments està en clara retirada, cal reconèixer que ha estat una institució molt discutida i que pareixia estar fossilitzada. Però amb el boom del turisme i la construcció, els alous varen ser espolsats i ressuscitats, i varen produir grans beneficis als titulars". Així es referia a l'alou el notari Raimundo Clar Garau en el seu llibre El dret foral de Mallorca , publicat el 2006. Una institució d'origen "molt antic" pròpia dels territoris on romangué el dret romà, com Mallorca i Catalunya.

L'alou, pròpiament dit, és un dret que emana de la desmembració de la propietat entre domini útil i domini directe que es generalitzà a Mallorca arran del repartiment, quan els grans terratinents cediren les terres en alou als conradors. Ha perdurat a la Mallorca del segle XX i XXI lligat a la noblesa mallorquina.

Un percentatge per cada venda

De la mateixa manera que existeix l'impost de transmissions, pel qual l'Estat cobra un 7%, el lluïsme era un percentatge que estava fixat en un 2% en cas de transmissió del domini útil. És a dir, es pagava al propietari de l'alou un percentatge cada vegada que hi havia una transacció de la propietat. I així continua avui, que s'ha de pagar cada vegada que es produeix la venda.

El que roman avui dels alous és, precisament, aquest percentatge sobre la transacció, el lluïsme, regulat per la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears de 1961 i modificat successivament el 1985, el 1990 i el 2010. Tot i que aquesta institució anacrònica és encara vigent en el dret de les Balears, també és cert que les successives reformes legislatives l'han anat deixant a la mínima expressió. Així, s'eliminà la possibilitat que el propietari del dret d'alou es pogués quedar tota la finca si no se li pagava el percentatge corresponent, malgrat que era un dret que no s'exercia quasi mai. El 2010, durant el Govern de Francesc Antich, el Parlament aprovà una nova llei que estableix que si els propietaris no inscriuen el dret d'alou, al cap de cinc anys se'n podrà demanar l'extinció.

Eliminació de l'alou

Segons alguns juristes consultats, l'eliminació de l'alou no s'ha plantejat perquè si es llevàs de cop podria donar lloc a indemnitzacions per part de l'administració. Altres, en canvi, mantenen que mentre la propietat sigui un dret constitucionalment intocable, l'alou no s'eliminarà. En els termes actuals es tractaria d'una confiscació, d'una expropiació, gairebé.

Tot i que al Registre Civil quasi no hi ha gent viva que figuri amb aquest dret, perquè els titulars dels alous no s'han preocupat d'inscriure'n la successió, encara hi ha qui es preocupa de lluitar per parar la mà.

stats