Publicitat
Publicitat

CALENT I FRED

Intangibles

Antany les fires eren una barreja d’exposició tecnològica i mercat central itinerants

Cada eina per a la seva feina. Antany les fires eren una barreja d’exposició tecnològica i mercat central itinerants. Cada fira tenia una raó de ser, la data en què es duia a terme no era mai casualitat. A casa nostra moltes eren a la tardor i servien tant per avituallar-se d’estris i queviures per a la matança del porc com per arreglar o substituir els que s’havien utilitzat per a la collita anterior. Vist amb perspectiva actual, resulta difícil d’entendre, perquè via internet podem comprar a qualsevol banda del món i tenir-ho a la porta de casa nostra en poques hores. Dintre d’aquest context de manca de necessitat, el nombre de fires es va incrementant de manera exponencial. Però la majoria de tot aquest firòrum, a excepció d’alguns casos notables, esdevé un déjà vu constant que barreja falsa realitat presentada com a tipisme tòpic, mercadet d’oportunitats, molts que miren, pocs que compren i altres herbes.

Avui hi ha fira a Campos, una fira amb sentit, no perquè es faci al meu poble, ni tampoc perquè estigui exempta de bona part de la fauna habitual. La Fira de Maig manté com a protagonista la vaca lletera, la frisona. La mostra i el concurs d’exemplars continuen atorgant-li un cert caràcter tècnic, però per mi el gran valor d’aquesta fira és fer visible un sector, el de la pagesia en general i el del productor de llet en particular, que lluita per sobreviure aferrant-se amb orgull a un present inhòspit, per tenir alguna opció de futur.

Hi ha dues famílies d’arguments que es poden utilitzar per defensar la Nostra Terra. Els qui solem usar més habitualment apel·len normalment a les emocions; van lligats a atributs com amor, pàtria, herència, història, patrimoni, paisatge, tradició, poble... tot un compendi d’intangibles que poden emocionar els qui en són ferits per naturalesa, però que a bona part de la població, per desgràcia, deixen indiferent. En aquest cas cal invocar la part de l’argumentari que toca la regió més sensible del cos humà, evidentment la butxaca. Finançament deficient, greuge comparatiu, manca de règim fiscal propi, insularitat no reconeguda, pagar molt per rebre molt poc... són alguns dels ítems imprescindibles que cal esmentar.

La pagesia sobreviu, a casa nostra avui dia, gràcies a la tenacitat amb què s’aferren els foravilers als abans esmentats valors intangibles; ara bé, cal ser realistes i posar damunt la taula que si no se solucionen aviat els condicionants econòmics, el sector té els dies comptats. Posem per exemple els productors lleters, ja que avui va de llet. Produir aquest aliment de primera necessitat costa a la nostra terra un 30% més que a la Península, sobrecost que suporten només els pagesos, perquè el preu de venda és similar o fins i tot inferior. Amor i butxaca, motius de sobra per reclamar el que ens pertoca. Bona fira per a tots!

Recepta

Greixonera de brossat amb poma, mores i sorbet de taronja

Greixonera: Batem els ous amb sucre fins que estigui ben dissolt. Hi afegim pell de llimona ratllada i també un mica de canyella en pols. Hi incorporam el brossat i la nata i ho mesclam fins a aconseguir una pasta homogènia. La coem en un motlle al forn a uns 140 graus 50 minuts. Sorbet taronja: Mesclam parts iguals d’aigua i sucre; dins hi posam una branca de canyella, una beina de vainilla, uns grans de pebre negre i la resta d’aromatitzants que ens agradin. Ho coem fins a aconseguir la textura d’almívar dens i ho deixam refredar. Feim el suc de les taronges. Afegim una mica d’almívar especiat al suc colat. Ho maduram i gelam. Confitura de poma i mora: Trituram les mores amb el sucre i el suc de llimona. Pelam i tallam la poma a daus. Coem uns quinze minuts el conjunt perquè la poma mantingui part de la seva textura. Ho deixam refredar. Bon profit!

Ingredients

Greixonera:

500 grams de brossat de vaca

250 grams d’ou

250 grams nata

175 grams de sucre

Llimona

Canyella

Sorbet de taronja:

Aigua

Sucre

Canyella

Pebre negre

Vainilla

Romaní

Clau

Taronges

Confitura de poma i mora:

250 grams de poma

250 grams de mores

100 grams de sucre

25 grams suc de llimona

Etiquetes