MERCAT LABORAL
Balears 15/02/2015

Les Illes Balears, motor de la creació de feina... i de pobresa

1 de cada 10 illencs pateix mancances materials severes, segons un informe

Jaume Perelló
3 min
Les Illes Balears, motor de la creació
 De feina... i de pobresa

PalmaEl prestigiós informe L’estat de la pobresa. Seguiment de l’indicador de pobresa i exclusió social a Espanya, que elabora la xarxa europea contra la pobresa, retrata l’esquizofrènica situació econòmica i social que pateix Balears. Les Illes aconsegueixen el millor registre pel que fa a persones que viuen a llars amb baixa intensitat de feina (només un 7,1%, la meitat que la mitjana estatal), però a la vegada veu com en el període de l’estudi es continuen disparant dues de les pitjors variables: la pobresa global, que ja afecta el 19,8% de la població, i els que pateixen mancances materials severes, que ja són 1 de cada 10 habitants de l’Arxipèlag.

Així, Balears va generar entre 2009 i 2013, darrer any del qual es disposen les dades completes, 22.000 pobres nous. En concret, davant dels 198.000 que hi havia l’any 2009, al final del 2013 eren ja 220.000.

Amb tot, les dades encara més preocupants, pel gran increment, són les de ciutadans que pateixen mancances materials greus. Dels 69.000 que hi havia l’any 2009 hem passat als 115.000 de l’any 2013, la qual cosa significa ja un 10,4% de la població. 46.000 persones que al 2009 no passaven necessitats materials severes ho feren al 2013 i això vol dir que és el tercer augment més gran de tot l’Estat espanyol, amb més d’un 4%, només superat per Ceuta i Melilla.

La privació material severa, que es mesura amb indicadors com problemes i retards en el pagament del lloguer, talls o amenaces per impagament de la calefacció i la impossibilitat de fer despeses imprevistes, ha augmentat en el període 2009-2013 un 38% en el conjunt de l’Estat. Afecta gairebé tres milions d’individus, amb dades del 2013 (el 6,2% de la població). El nombre de gent, en termes absoluts, en aquesta situació ha sumat 800.000 persones més, en total gairebé 3 milions.

Taxa AROPE

L’estudi elaborat per la xarxa europea contra l’exclusió analitza la situació social a Espanya i les seves comunitats autònomes amb les darreres dades disponibles segons l’indicador europeu AROPE (sigles en anglès que corresponen a At Risk of Poverty and/or Exclusion), que computa no només la pobresa des del punt de vista dels ingressos, sinó també des del prisma de les possibilitats d’exclusió social.

Aquest indicador, l’AROPE, situa el 27,8% de la població illenca en risc d’exclusió i/o pobresa, mentre que, pel que fa a les dades estatals, aquesta situació afecta ja un 27,3% de la població a Espanya: un total de 12.866.000 persones.

Els autors de l’estudi adverteixen que el llindar de la pobresa ha baixat a Espanya a causa del descens de la renda mitjana. Aquest es fixa comparant la renda entre les persones, en concret d’aquelles que tenen ingressos per davall del 60% de la mitjana de la població, és a dir, 8.114 euros anuals el 2013. Per això, hi ha individus que, amb iguals o fins i tot menors ingressos, sortiran de la classificació oficial de pobres. Tot i això, tant a Espanya en el seu conjunt com a Balears, el nombre de pobres ha augmentat. Per tant, “no només n’hi ha més, sinó que alguns que haurien estat considerats pobres al 2009, al 2013 no es computen”, va explicar Juan Carlos Llano, coordinador del treball.

Els immigrants

A més, el retorn d’immigrants en situació de precarietat als seus països davant la falta d’expectatives és un altre element, segons els autors, que perment entendre que els valors de pobresa material s’hagin mantingut estables en el conjunt de l’Estat entre 2009 i 2013. Per això, els autors de l’informe consideren fonamental atendre els altres elements de la taxa AROPE: l’exclusió del mercat de treball i de la capacitat de compra de béns bàsics, on la desfeta és important.

En conclusió, l’augment de la desigualtat que mostren tots els indicadors revela que la crisi “ha colpejat amb més duresa la classe mitjana i els grups socials més desfavorits, la qual cosa demostra la feblesa de les polítiques socials implementades i la no correlació directa entre el creixement del PIB i la disminució de la pobresa”, afirmen els autors de l’estudi.

stats