Hisenda disposa d'un fons de 17 milions per fer enrere retallades als funcionaris

PalmaTot i que el projecte de pressuposts autonòmics manté part de les retallades aplicades per l'anterior Executiu de José Ramón Bauzá sobre els empleats públics, la consellera d'Hisenda, Catalina Cladera, ha defensat aquest dimecres al Parlament que disposa d'una partida de 17 milions d'euros per donar sortida als acords sindicals que es puguin assolir i recuperar drets dels treballadors públics. També ha advertit que es preveuen incorporar els acords sindicals que es puguin assolir ara per garantir el plus de la carrera professional dels funcionaris de Serveis Generals, que són els que que estan assignats a les conselleries.

"No farem més retallades, una altra cosa és que es puguin recuperar totes de cop perquè és difícil", ha advertit la consellera Cladera, després que sobretot el diputat del PP Antoni Camps li hagi retret que la majoria de retallades aplicades pel Govern de José Ramón Bauzá es mantenen suspeses en el projecte de pressuposts. El portaveu d'El Pi, Jaume Font, encara ha afegit més al banyat quan ha dit que el pressupost és el mateix que feia el PP "amb quatre modificacions" i ha demanat al Govern que no els aprovi com una plantada davant Madrid per l'ofec en el finançament.

Cladera s'ha indignat i ha recalcat que el seu pressupost no és el del PP. "Es posen les bases del canvi, bastant clares i de manera valenta", hi ha insistit la consellera, qui ha defensat que en els comptes públics hi ha una recuperació de drets socials i laborals, com també dels empleats públics, malgrat reconèixer que "en un any no es pot canviar tot" i que "si ho destinam tot a tornar drets als treballadors públics no podrem fer res més". Cladera ha reivindicat tres eixos de canvi en els pressuposts: l'aposta per la despesa social com a prioritària, que suposa més del 80% de la despesa de les conselleries; una política fiscal "redistributiva", que implica incrementar els tributs a les rendes més altes i per aplicar l'ecotaxa amb la mateixa intenció; i per dotar de més autonomia els consells amb un increment de partides no finalistes.

La responsable, però, ha destacat que tot això es produeix quan les finances de la comunitat es troben en una "situació límit", amb un deute proper als 9.000 milions que, segons ella, és "insostenible", i amb un marge de dèficit del 0,3% i un "infrafinançament" de Madrid que limita el pressupost. Precisament l'elevat deute i els més de 900 milions de pressupost que es destinaran l'any vinent a pagar-lo han generat crítiques de dues de les formacions del Pacte: Podem i MÉS.

El diputat de Podem, Salvador Aguilera, ha considerat que el deute de la comunitat és "impagable" i ha demanat al Govern que negociï amb els bancs perquè esperin "uns quants anys" o redueixin la factura, perquè a Balears hi ha "emergències socials" que han de passar davant. El parlamentari de MÉS, Antoni Reus, també s'ha queixat de l'increment del 5% en la partida del Govern per pagar els bancs, que supera els 906 milions d'euros, i ha reclamat que s'actuï per ajornar-la.

La consellera Cladera ha reconegut que l'elevat deute públic és "insostenible" i ha lamentat que el 21% del pressupost se'n vagi a pagar els bancs, però també ha advertit que la situació és inevitable per l'increment del deute que s'ha generat. Amb tot, ha recalcat que el deute no l'ha generat aquest Govern, que només cerca "donar-li una sortida". I ha apuntat que bona part d'ell ve de l'època Matas per la "molt mala gestió" que es va fer. La responsable d'Hisenda ha reconegut que, malgrat l'increment de les amortitzacions del deute (de 609 a 711 milions), la partida d'interessos es redueix per la millora de condicions de l'Estat, que finança la major part del deute balear a interès zero, i la rebaixa de tipus. Cladera, però, no ha donat resposta a les peticions dels socis per ajornar el deute i només s'ha compromès a fer una auditoria del deute, a través de l'oficina antifrau que es crearà el proper any i dependrà del Parlament.

En la seva compareixença també ha rebutjat la major part de crítiques que li ha fet el PP. Ha negat que els ingressos estiguessin inflats i, en canvi, ha retret al PP que pressupostàs 80 milions d'ingressos de Madrid pels anteriors convenis de carreteres que no han arribat. Així mateix, ha defensat l'increment generalitzat del 20% en les taxes i ha acusat el PP d'haver-les reduït en la mateixa proporció l'any passat per criteris electorals. En aquest sentit, ha advertit que les taxes només representen el 0,31% dels ingressos pressupostats. I ha defensat que s'ajorni l'aplicació de la Llei de finances perquè amb el "forat" de l'actual pressupost no s'haurien pogut pagar les indemnitzacions laborals provocades per l'anterior Govern o les sentències contra la comunitat per expropiacions de carreteres que, segons ella, l'anterior Executiu guardava en un calaix.