INCA
Balears 13/11/2013

El Dijous Bo, la major alegria comercial de l'any

Els comerciants esperen que la gentada prevista "no passi de llarg"

Albert Travesset
3 min

Inca.Inca ja no és el centre industrial del cuir i la sabata. Ni tampoc s'hi fa l'exhibició pelletera d'antany, malgrat que els cartells que hi ha a l'autopista recorden que la capital del Raiguer és la ciutat de la pell. Però el Dijous Bo és cada any un punt neuràlgic per desenes de milers de ciutadans que no es resisteixen a deixar passar l'oportunitat de passejar entre parades, botigues i exposicions, allò que el teixit comercial d'Inca encara està en condicions d'oferir.

Els cellers, tradició i gastronomia

Si no s'ha comanat taula, ni avui ni demà es podrà menjar en algun dels típics cellers que hi ha a Inca. "Esperam aquestes festes amb ànsia", reconeix Tomeu Torrens, propietari del celler de Can Amer; "són dies bons de feina, el mes de les fires i del Dijous Bo s'ha convertit en el millor de l'any per a nosaltres" amb un augment de la clientela que duplica la de la resta de l'any. "Si tingués 1.000 places per aquests dies -dimecres i dijous bo-, les vendria", confessa Torrens, que arriba a servir a entre 150 i 200 comensals per cada torn de feina. "Les reserves són les mateixes d'un any a l'altre", un fet que explica la complicitat del client habitual. Per aquestes jornades de feina extra, ha calgut la contractació de personal addicional, "un 15% més". No obstant això, el dia més fort de feina és el dimecres més que el dijous, el ja conegut Dimecres Bo, perquè es treballa tant al migdia com al vespre. El Dimecres Bo també fa omplir les caixes dels bars de copes i els locals d'oci.

A peu de carrer

Una d'aquestes botigues amb mostrador a peu de carrer és la sabateria Can Blancos. Andreu Ramis, el seu propietari, també albira que en una bona jornada de Dijous Bo arribarà a fer "el 120% d'una jornada normal, és el millor dia comercial de l'any per a nosaltres". Ramis prepara algunes ofertes i material nou a preu rebaixat al carrer, però les vendes bones es fan dins de la botiga. "No és el boom de fa 10 o 15 anys", reconeix el propietari de Can Blancos, "allò sí que era un Dijous Bo, ja que fèiem el triple de la caixa que fem ara".

Malgrat que els temps passats fossin millors, Ramis creu que el funcionament de les tres fires de les setmanes prèvies i la culminació del Dijous Bo ha estat "bo, i hi ajuda el fet que tenim la botiga al centre, just on passa el riu de gent", en un establiment que lluita per la subsistència oferint producte de qualitat, de procedència estatal, però no d'Inca, on segons Ramis "ja hi ha les botigues dels fabricants".

Millorar l'entorn, pendent

L'aposta per la qualitat, en aquest cas en roba per vestir, també és el nínxol de mercat de Can Pere, comerç obert el 1891. Pere Andreu Cortès és la cinquena generació familiar al capdavant del comerç. "Aguantar aquesta situació molts anys és impensable", es queixa Andreu, que creu que "l'espiral de compres, estocs que no saps si es vendran, es converteix en un cercle viciós".

El Dijous Bo també resulta una bombona d'oxigen per a Can Pere: "És el dia gran per a la gent que ve de Palma i de la Part Forana; nosaltres intentam oferir bona imatge i alguns descomptes per fer que els clients tornin a venir a comprar".

Can Pere ofereix roba d'alta gamma per combatre el producte de menor cost que ofereixen les franquícies: "Local que tanca a Inca, local que es converteix en franquícia". "La temporada és fluixa, el fred ha vingut tard", ho remata.

No obstant això, per al segment de mercat que conrea Can Pere -resident i turista de gustos cars-, el seu propietari demana a l'Ajuntament "que es millori l'entorn perquè, si no, la gent ve un cop a Inca i no hi vol tornar més".

El component meteorològic i també la tradició són dos elements que influeixen en la marxa del negoci que regenta Joan Sans. Ell està al darrere del taulell de la pastisseria Ca'n Delante. El fred no l'ha deixat fer tot el torró que voldria. La marca Flor d'Ametler surt del seu obrador. "Un temps la gent d'Inca i la Part Forana aprofitaven el Dijous Bo per comprar la primera barra de torró; ara els fills ja no segueixen la tradició dels pares", es lamenta Sans, que no obstant això afirma que la caixa d'un Dijous Bo "és el 500% de la d'un dijous qualsevol, perquè el Dijous Bo és sempre bo".

El que és cert i segur és que Inca serà avui la capital de Mallorca.

stats