Desencís periodístic en l’ocàs de la corrupció
L’inici del judici més mediàtic deixa poques estampes per al record. L’èpica de la rampa dels jutjats de l'avinguda d'Alemanya ha donat pas a una insípida passejada de menys de 10 segons
PalmaL’inici del judici més mediàtic deixa poques estampes per al record. L’èpica de la rampa dels jutjats de l'avinguda d'Alemanya ha donat pas a una insípida passejada de menys de 10 segons a través d’un passadís perfectament delimitat i adornat de periodistes que abans no sortís el sol ja estaven al peu del canó o d’escales de pintor de tot a 100 que han resistit sorprenentment la poca traça de molts dels seus amos.
El sol encara no havia sortit quan s’ha propagat la primera gran decepció de la jornada. La mort de David Bowie ha eclipsat la imminent arribada dels exducs de Palma. “Bowie ha mort. Què collons hi feim aquí?”, es lamentava un conegut periodista de Barcelona mentre els més veterans cercaven infructuosament una rectificació al Twitter.
L’esperit del cantant anglès ha sobrevolat l’edifici de l’Escola Balear de l’Administració Pública, però encara ho ha fet, de manera més intensa, el d’un personatge als antípodes. Emilio Botín ha estat un dels grans malsons dels periodistes mallorquins aquests darrers dies. Alguns d’ells repassaven les característiques de la famosa doctrina que porta el seu nom com estudiants neguitosos a les portes de la selectivitat.
Urdangarin i la infanta; Matas; Horrach... Els protagonistes d’aquest sainet judicial han anat arribant de manera escalonada sense provocar una mínima anècdota. L’estocada definitiva a l’anhel d’espectacle periodístic ha estat una raquítica manifestació republicana que només ha convocat 14 persones, quatre menys que els qui seien a la banqueta dels acusats. Molts d’ells, però, han gaudit d’uns autèntics minuts de glòria i han arribat a concedir entrevistes a 10 mitjans diferents.
La desídia s’ha estès per la sala de premsa a mesura que avançava una primera jornada que ben aviat ha cremat els seus al·licients. La cara de pal de la infanta, la defensa (enèrgica) del seu advocat, un pla fugaç de Torres i Urdangarin parlant aparentment distesos, els raonaments 'pro infanta' del fiscal anticorrupció Horrach. Era migdia i bona part del peix ja s’havia venut i periodistes han començat a entrevistar altres periodistes.
Mentrestant, al carrer, l’aparició del gran màrtir del cas Nóos ha animat lleugerament els ànims dels companys sadolls de reaccions. Es tracta de l’exdelegat de l’Agència Tributària a les Balears Raúl Burillo. Sense les seves investigacions, aquest judici no s’hauria duit mai a terme, però ell encara ho paga amb un exili forçós a Saragossa que encara no s’ha explicat prou. Burillo, amb una senzilla carpeta davall el braç, passejava pels voltants de l’EBAP disposat a parlar amb qualsevol micro que se li posàs davant. Amb un cert to melancòlic, defensava convençut la bona feina feta i contestava de manera lacònica quan se li demanava el càrrec: “Som un inspector d’hisenda que va estar molt anys fent feina per aquí”.
L’hora de dinar ha estat celebrada amb una tímida desbandada per les escales que donaven accés al carrer fins a recuperar la posició inicial i incòmoda a la sortida de l’EBAP. Novament, però, el guió ha estat molt fluix i els imputats coneguts anteriorment com a ducs de Palma han preferit dinar a l’edifici i no sotmetre’s més a la 'pena del telenotícies', aquell terme encunyat per una altra princesa caiguda en desgràcia que, casualment, es troba en un edifici singular situat a menys d’un quilòmetre, la presó de Palma.
Els quatre restaurants propers a l’EBAP s’han vist col·lapsats per una riuada de persones. L’expresident Jaume Matas ha estat, una vegada més, el més llest. Ha arribat dels primers i ha rebut l’àpat gairebé a l’instant, si bé no s’ha mostrat relaxat fins que no ha escurat bé el plat. Dues taules més enllà, tot un pare de la Constitució com Miquel Roca s’ha torbat gairebé una hora fins a rebre el plat, tota una prova per a una educació exquisida que per poc no supera.
Al bar del costat, l’amo consultava amb periodistes, tot espantat, si aquell caos seria la constant, a partir d’ara, a la seva vida. “Ha estat horrible. M’han vingut 55 policies!”. L’home ha respirat alleujat quan li han aclarit que, de ben segur, l’afluència baixaria considerablement si la infanta era exonerada del judici. El local, per cert, oferia en oferta “l’entrepà de la infanta”, però cap de les cambreres ha sabut explicar quina relació hi havia entre Cristina de Borbó i un tros de pa amb truita a la francesa i bacon. Misteris del màrqueting.
El caos de l’hostaleria al polígon ha provocat que molts hagin renunciat al cafè, una decisió fatal tenint en compte el caràcter extremament pesat que ha adoptat la vista. Només la sorprenent revelació de l’advocat de Diego Torres ha exaltat mínimament els ànims: “Som heterodox sexual”. Automàticament, però, Manuel González Peeters ha rectificat i ha assegurat que es tractava d’un lapsus i volia dir “heterodox processal”. Ha estat la decepció definitiva. Els ànims ja no han remuntat.
