Publicitat
Publicitat

Campions mundials en dèficit fiscal

Balears, amb 3.600 milions que se'n van i no tornen, són el territori més castigat

El deficient finançament autonòmic que històricament suporten les Illes ha provocat que pateixi el major dèficit fiscal de tot l'Estat i un dels més alts del món. El factor redistributiu del que aporta la Comunitat Autònoma i el que rep de l'Estat és dels més favorables al govern central de tots els models analitzats, sigui d'estats amb estructura federal, com Alemanya, o més semblants al cas espanyol, com Itàlia.

Un 14,6% del PIB de les Illes Balears, és a dir, uns 3.600 milions d'euros, se'n van per no tornar, segons dades de 2005 que foren publicades el 2008. Com que els darrers anys els ingressos de la cistella d'impostos han davallat, són uns 2.600 milions els que se'n van i no tornen. Les dades s'actualitzaran aviat perquè el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, s'ha compromès a publicar les balances fiscals abans de final d'any.

Què passa a altres països?

Llombardia aporta un 8% del PIB a Itàlia; Baviera, el 4% a Alemanya, i Baden Wuttenberg, el 10,7% del PIB. A més, a Alemanya els estats de menys renda no poden rebre més recursos que els rics. L'estat de Nova York aporta a l'estat federal el 2,1 del PIB. L'exconseller d'Economia Pere Sampol assegura que "estam, es miri com es miri, en el top ten mundial quant a dèficit fiscal".

Segons l'estudi Comparació internacional de les balances fiscals , de Gerard Matsell i Esther Sánchez, a l'Estat "la cohesió territorial recau bàsicament en quatre comunitats autònomes (CA) de règim comú, que són Madrid, Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Però Madrid (la primera comunitat autònoma en nivell de renda per càpita) aporta significativament menys a la cohesió territorial que no Catalunya (la quarta comunitat autònoma amb més nivell de renda per càpita), les Illes Balears (la cinquena comunitat en nivell de renda) i el País Valencià (amb un nivell de renda inicial per sota de la mitjana). El dèficit fiscal de Madrid se situà al voltant d'un 5,8% del PIB l'any 2005, el de Catalunya en devers un 8,7%, el de les Illes Balears al voltant del 14,1% i el del País Valencià entorn d'un 6,4%.

D'altra banda, les comunitats de la Rioja i Aragó, amb un nivell de renda inicial per sobre de la mitjana, són receptores netes de renda.

Així mateix -apunten els autors-, hi ha casos de sobreanivellament, de manera que comunitats amb un nivell de renda inicial per sota de la mitjana, com el Principat d'Astúries, Castella i Lleó i Cantàbria, acaben obtenint una renda autonòmica final per càpita per sobre de la mitjana. El contrari succeeix amb les Illes Balears. Tenint en compte això, "s'observa que no hi ha un criteri d'ordenació coherent de les comunitats autònomes aportadores i receptores netes segons el nivell de renda", apunta.

Aquesta redistribució es du a terme a través del fons de suficiència, al qual l'Arxipèlag aporta 624 milions d'euros. El manteniment d'aquest fons és un dels debats plantejats. Gabriel Barceló, portaveu de MÉS, es mostra partidari de la supressió d'aquest fons, que només paguen les Illes i Madrid.

Per part seva, el portaveu d'Assumptes Econòmics del PSIB, Marc Pons, destaca que no és partidari de la supressió, però sí de la modificació. "La nostra proposta és que el repartiment es faci amb el principi d'ordinalitat, és a dir, que les aportacions s'acostin als ingressos; en conseqüència, que s'aporti i rebi equilibradament, amb ordre al que s'aporta. Aquest sistema seria més just que no l'actual, en el qual les comunitats que menys aporten són les que més reben", assenyala.

Inversions a les Illes

Al dèficit fiscal que pateixen les Illes, s'hi ha d'afegir el baix volum d'inversions que reben de l'Estat. Per a l'any vinent, per exemple, els pressuposts generals de l'Estat preveuen invertir a les Illes 67 euros per habitant, mentre que la mitjana de l'Estat se situa en 208 euros per habitant. Per compensar aquest dèficit històric, el nou Estatut d'Autonomia crea les inversions estatutàries, que havien de comportar l'arribada de 400 milions d'euros cada any en set anys. Amb tot, el darrer pressupost del govern central socialista, el de 2011, les preveia però Madrid no les va fer efectives, mentre que els tres pressuposts que ha fet el PP ni les inclouen.

Això no obstant, aquí no s'acaba l'assumpte del compliment del que fixa el nou estatut. Una vegada exhaurides les inversions estatutàries, es preveu que, a partir de 2014, entri en vigor un nou Règim Especial per a les Balears (REB) amb l'objectiu essencial de compensar els costos de la insularitat. De moment, l'executiu central fins ara no ha presentat cap proposta de règim especial. I el termini per aprovar-lo s'esgota l'any vinent.