Publicitat
Publicitat

LA CIUTAT DEL FUTUR

Bartomeu Alorda: “Les Illes podrien ser un gran Living Lab ”

enginyer de telecomunicacions, professor de la UIB i Director de les jornades Ramon Llull 2030

Es mostra molt satisfet dels resultats de les primeres Jornades Ramon Llull 2030. Bartomeu Alorda ha dirigit aquesta trobada de professionals d’àmbits molt diversos que durant tres dies han posat sobre la taula idees de futur per fer de la façana de Palma una zona rellevant per a la tecnologia, la ciència i el coneixement. Des de la UIB, aquest professor del departament de Física fa gairebé deu anys que treballa en tasques d’investigació per millorar el coneixement de la tecnologia de transferència i també els conceptes d’SmartCity i el turisme digital en Smart Destinations. L’entrevistam a la seu de la Cambra de Comerç, on varen tenir lloc les Jornades Ramon Llull 2030.

Per què 2030? És la meta?

No ens posam una data. Parlar de 2030 respon a la voluntat de transmetre que ens fixam objectius a llarg termini. De fet, durant les jornades, Jordi Llabrés, vicerector d’Innovació i Transferència de la UIB, va dir que podríem haver parlat de 2050. El camí cap a la societat del coneixement és llarg i la implementació en una o diverses zones determinades, com la façana marítima de Palma, és un procés lent, i més quan el que volem és que aquest sigui un procés participatiu, amb la implicació de bona part de la societat i de les institucions.

Diríeu que les Jornades, com a inici del debat, arriben en el moment necessari?

Des de la UIB fa temps que hi feim feina, si bé és vera que ara aprofitam unes confluències detectades que fan que el moment sigui adequat. Sense anar més enfora, Autoritat Portuària té obert el seu Pla Director i esperam que hi reflecteixi algunes de les iniciatives plantejades aquests dies. Alhora, l’Ajuntament de Palma ha obert un debat sobre el model de ciutat, dins la Regidoria d’Urbanisme, per incorporar condicions que portin cap a un futur sostenible i enriquidor. També pretenem influir en aquest debat. I per la seva banda, el Govern es mostra no només receptiu, sinó proactiu en la innovació i la tecnologia. És el moment de fer-ho. Des de la UIB hem posat el marc perquè es produeixi aquest debat i que les institucions puguin incorporar idees i comprometre’s a fer el camí necessari.

Crida l’atenció veure per les jornades responsables de distintes àrees de govern actuals, però també és notòria l’absència de representants de partits que no governen. No creis que així el compromís és més feble i les iniciatives a llarg termini tenen manco possibilitats de prosperar?

Hem volgut fer un debat apolític. S’ha cercat promoure un debat social. Les propostes que aquí s’han fet i les que es puguin fer en un futur no van dirigides a uns colors polítics ni exclouen els altres. Volem que sigui la mateixa societat la que demani una transformació. Per això ho lideram com a universitat, i no es fa des de la política, perquè a més ho plantejam com a jornades científiques per fer aportacions al debat. Després els que governen hauran d’analitzar què és el que els interessa i què poden fer.

S’han resumit aquestes jornades amb la frase “el futur que volem”, i això és molt ampli. Podeu concretar quin futur volem o quin dels futurs possibles és el més adient i beneficiós per a les Balears?

Hem de tenir clar que el futur passa per aprofitar allò en el que som bons i per saber estar en el camí cap on va el món. Som bons en la gestió del turisme i tenim un gran patrimoni.

En turisme creixem, però perdem competitivitat a marxes forçades.

Cal propiciar una transformació. Així i tot és innegable, sabem aprofitar natura i oci com a valors per al turisme. I ara ens toca aprofitar l’ús intensiu de la tecnologia. La realitat és que la concentració de persones arreu es dóna en nuclis urbans; encara que aquí ocupam tota l’illa, majoritàriament ens concentram en nuclis. Com a Illes Balears no podem parlar de ciutat intel·ligent, sinó d’illes intel·ligents. Cada illa ha de ser intel·ligent i estar connectades entre si.

Però el fet és que la cobertura per a les comunicacions digitals no és bona en gaires zones. Menorca és una zona blanca, Eivissa i Formentera tenen problemes de cobertura, i el mateix passa a la major part de zones a foravila, tot i estar molt a prop d’un nucli urbà. Diríeu que tenim una infraestructura adequada?

Pel que fa a infraestructures de comunicació, podríem ser realment competitius, però s’han de fer inversions importants en telecomunicacions. Si parlam que la cobertura telefònica està fatal a moltes zones, és l’evidència que estam a un nivell baix. Si en tinguéssim un nivell adequat, podríem millorar no només el turisme, sinó també la residència temporal de persones amb talent.

Tot projecte de futur requereix tecnologia?

Si ja estam parlant de nadius digitals, si es diu que la tecnologia és el sisè dels nostres sentits, si hi ha sensors arreu, si la realitat virtual s’ha fet necessària per a múltiples disciplines, és evident que la tecnologia és el present i és l’eina essencial de futur. No podem quedar enrere. A més, parlam de participació ciutadana, i la tecnologia n’és l’eina imprescindible per millorar l’eficiència dels processos de participació. I en el turisme i l’impacte que té sobre el territori és també la tecnologia la que ens pot ajudar a la governança de les nostres illes

El debat de les Jornades Ramon Llull 2030 se centra en la façana marítima de Palma, en concret en l’edifici de Gesa, el moll Vell, el palau de congressos i el barri de Nou Llevant. No pensau que totes les Illes podrien caminar cap a la societat del coneixement i no limitar-ho a una petita zona?

Està demostrat que és positiu tenir un lloc on es concentri, provocar la localització. De la mateixa manera que el Parc Bit és una localització d’empreses, per a la façana de Palma parlam de localitzar talent. El talent té el gran avantatge que es pot moure. Volem persones creatives, amb talent, no pensam en infraestructures. El palau de congressos ha de ser una eina per atreure talent de manera puntual. El moll Vell ens ha de servir per desenvolupar un canvi en la relació entre la ciutat i la mar. Hem de començar a pensar en la mar i potenciar la formació dels residents en nàutica, un sector amb un gran potencial, sobretot si cercam tecnologia diferencial. Pel que fa a l’edifici de Gesa, també s’ha d’integrar en aquesta proposta per anar cap a la societat del coneixement, de la cultura, del talent.

Quan parlau d’atracció de talent, pensau que vinguin a instal·lar-se a Palma experts en diferents àmbits del coneixement?

Aquí tenim molts de valors perquè aquestes persones decideixin deslocalitzar el seu lloc de feina, si els posam el marc i les condicions adequades. Però no només pensam en aquesta deslocalització de la feina, sinó també a aprofitar les sinergies que ens obre el mateix sector turístic. L’estacionalització que tenim és un problema per al món laboral, però pot ser una fortalesa per transformar-nos en un territori on les tecnologies es puguin provar. Podem ser un banc de proves per a múltiples camps de les innovacions tecnològiques.

Permeteu-me la insolència: ens voleu convertir en conillets d’Índies?

Em referesc que tenim unes dimensions i unes singularitats molt adients per ser el lloc on provar noves tecnologies de participació, de mobilitat elèctrica i de nombroses qüestions a les quals podríem aportar i que també ens aportassin. Vull dir que les Illes podríem ser un gran Living Lab, aquest nou model que implica activament en la investigació l’administració, el sector productiu, però també la societat civil en la cocreació i validació de les solucions per a les pròpies necessitats, tot fent servir les tecnologies de la informació i la comunicació. Living Labs n’hi ha molt pocs al món, i aquí en reunim les condicions, perquè pots fer proves a l’hivern amb una realitat concreta i a l’estiu amb una altra de molt diferent.

Assegurau que aquesta atracció de talent i ser un Living Lab beneficiaria la societat balear, per exemple, en el que és un dels grans problemes, la precarietat laboral?

Hauríem d’aconseguir una flexibilitat en el sector laboral, i jo crec que sobretot hem d’apostar per la flexibilitat dels perfils. Avui, més enllà de l’especialització, aquesta ha d’anar acompanyada amb perfils de persones que siguin capaces de treballar de manera multidisciplinària.

També ens serviria per millorar el turisme que tenim?

Som unes illes turístiques i tenim el marc perfecte per ser-ho. Alhora ens hem d’assegurar que puguem oferir aigua de manera adequada, també cobertura per a la comunicació digital. Hem de cuidar el visitant. No parlam d’augmentar el nombre de turistes. Una illa és un territori limitat. El creixement no vindrà per la quantitat de turistes, sinó per la millora del coneixement. Intentam veure quines sinergies del turisme podem aprofitar perquè reverteixi en altres sectors. I això requereix un entorn tecnològic i una qualitat de vida adequada. Hem de crear un marc adient per a l’intercanvi entre talent i territori.