Publicitat
Publicitat

Amb el B2 d'anglès no basta per res

Els experts adverteixen que el Tractament Integrat de Llengües (TIL) pot dur més fracàs escolar

L'ensenyament en anglès i a través de l'anglès en el sistema educatiu ha de formar part d'una estratègia pedagògica progressiva, global i flexible perquè esdevingui un èxit. Pedagogs, experts i professors d'anglès adverteixen que aquesta estratègia no existeix en el Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) aprovat pel Govern i d'obligat compliment a partir del curs que ve, com a mínim, en el primer curs de segon cicle d'Infantil; a primer, tercer i cinquè de Primària i en el primer curs d'ESO.

"Un nivell B2 d'anglès és un grau avançat en el coneixement de l'idioma, una altra cosa és que sigui suficient per transmetre els coneixements d'una matèria a un nivell d'ESO i a un grup d'alumnes amb uns coneixements heterogenis d'anglès". Qui explica això és Daniel Ferrett, director de l'acadèmia d'anglès The Academy, ubicada a la Rambla de Palma. Com altres centres d'aquest tipus, ha viscut en els darrers mesos una allau de sol·licituds per part de professors que han d'obtenir aquest nivell certificat en el coneixement de l'anglès amb vista a l'aplicació del TIL a partir del setembre.

Amy Giyerich, una professora anglesa que imparteix els cursos per accedir al B2 als professors locals, també és de l'opinió que "en segons quines matèries és evident que es fa necessari un suport, un professor de reforç per a temes específics, perquè, si no és així, es pot perdre contingut i coneixement". Aquest perill, el de la pèrdua de nivell de coneixements en matèries que siguin impartides en anglès i la manca de formació del professorat i de recursos humans i materials a dia d'avui per aplicar el Decret de llengües, també ha estat advertit, per exemple, per la presidenta de l'Associació de professors d'anglès de Balears (Apabal), Montserrat García.

Crítiques a la precipitació

La precipitació en la introducció del TIL és la principal crítica llançada al Govern des de la comunitat educativa, que ja pateix des de fa temps dificultats per les retallades pressupostàries. D'aquest manera, saben que difícilment disposaran dels recursos humans i materials per poder aplicar l'ensenyament trilingüe en les condicions adients.

De fet, ara mateix els centres es troben immersos en la presentació del seu propi projecte de tractament integrat de llengües, al qual els obliga la Conselleria d'Educació, un canvi radical en la gestió docent en la majoria de casos. El departament de Joana Maria Camps s'enfronta a amenaces d'insubmissió en l'aplicació.

El TIL es fonamentarà en l'ús de la metodologia d'AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts en Llengües Estrangeres). L'anglès, juntament amb el català i el castellà, han de ser objecte d'ensenyament i d'aprenentatge per si mateixes en les àrees lingüístiques corresponents i, alhora, el vehicle per impartir matèries no lingüístiques, establert amb unes quotes equitatives. En el cas de Balears, el TIL acaba amb el Decret de mínims i la possibilitat de projecte d'immersió lingüística.

Estratègia a llarg termini

Pedagogs i experts en l'aplicació de l'AICLE adverteixen que ha de formar part d'una estratègia integrada a llarg termini en el sistema educatiu on s'introdueix. Per contra, "l'ensenyament en anglès, sense l'adopció de plans d'estudi i metodologies sensibles, condueix inevitablement a la confusió, a la desesperació i a elevades taxes de fracàs escolar".

Així ho assegura David Marsh, considerat el "pare" d'aquesta metodologia d'aprenentatge, que adverteix de les necessàries condicions perquè sigui aplicada correctament. En un article publicat al diari The Guardian , David Marsh raona que, perquè sigui efectiu, l'aprenentatge a través d'una llengua estrangera "ha de prendre la seva posició al centre de tota l'empresa educativa", i que el seu èxit dependrà "de la qualitat i la riquesa de l'aprenentatge". L'expert remarca que és erroni pensar en l'exposició màxima -com més hores facis en l'idioma estranger, millor el domines-. "Una petita quantitat d'aprenentatge a través d'una llengua estrangera pot recórrer un llarg camí cap a la consecució de resultats més positius", conclou.

Aquesta darrera fórmula assenyalada per Marsh seria la que ja apliquen centres de les Illes, que des de fa temps fan servir l'AICLE com a metodologia d'aprenentatge de l'anglès. Això no els impedeix continuar amb un projecte d'immersió lingüística a favor del català.