“Aquesta no és la imatge d’un president cessat”

GironaNo feia ni 24 hores que Mariano Rajoy l’havia cessat del seu càrrec quan Carles Puigdemont es va passejar ahir per Girona embolcallat per centenars de persones al crit de “President”, “No estàs sol” i “No afluixis”, en una jugada per mostrar al món quina és la resposta de la seva ciutat a l’aplicació del 155.

“Mama, què hi fa tanta gent aquí?”, preguntava innocentment una nena petita sense saber que era la pregunta que es feia tothom a la plaça del Vi. I és que de cop es va fer públic que el gironí estava dinant al restaurant Plaça del Vi 7, i tot de curiosos i seguidors es van aplegar a les portes de l’establiment, que durant el migdia es va convertir en l’objectiu de totes les càmeres, ansioses per obtenir les primeres imatges i declaracions del president de la República Catalana o de l’expresident de la comunitat autònoma, segons quina veu ho expliqui. Però els micròfons es van quedar sense treballar. Puigdemont no va fer cap declaració pública i només va dirigir algunes paraules a les desenes de persones que s’hi van acostar per donar-li suport i ànims en plenes festes de Sant Narcís.

“L’únic president”

“Tenim una parada de vins i l’hem deixat perquè ens han dit que el president era aquí”, relataven Joaquima Pijoan i Leandro Pedro, de 87 i 89 anys. Per a ells, Puigdemont és el seu únic president: “Està en el nostre cor; és qui ens representa a nosaltres. Rajoy ja té espai per representar i prou feina que té!”

Després de dinar amb la seva dona, Marcela Topor, i uns amics, Puigdemont va passejar-se per la Rambla -una tasca complicada per la quantitat de càmeres i seguidors que l’envoltaven i que entorpien la feina dels sis escortes- fins que va arribar a la plaça de la Independència, on va assenyalar la placa amb sornegueria als periodistes, que ràpidament van treure la càmera. Al seu costat tres nenes petites ensenyaven als amics les fotografies que s’havien fet amb Puigdemont quan travessava el pont de Sant Agustí, que uneix la Rambla i la plaça. “El meu pare el coneix i li ha demanat si ens hi podíem fer una foto, i ens ha dit que sí”, explica emocionada la Maria Juncà Vilà, que amb només 11 anys em deixa clar que ella no està adoctrinada. “Miro moltes televisions i escolto moltes opinions, però només em crec el que he viscut. I Puigdemont és el nostre president i sempre ha lluitat pel nostre país”, diu amb una contundència i seguretat no gaire habitual a la seva edat. Molt a prop se la mira orgullós el seu pare, Lluís Juncà, que coneix el president perquè jugava amb els seus cosins a futbol quan eren petits. “Li he dit seny, pit i collons, i que no afluixi. Rajoy no ens representa i ara nosaltres hem de fer una vida paral·lela a ells”, apostava el gironí, que va estar tota l’estona animant el president, que després d’intentar seure a la terrassa del bar Boira va haver de canviar de plans i entrar dins el local perquè la multitud li impedia fer un cafè amb tranquil·litat. Els amics que l’acompanyaven van assegurar a l’ARA que el gironí estava molt tranquil i animat, i que els va sentenciar: “Aquesta no és la imatge d’un president cessat”. Una revelació que mostra l’habilitat de la seva jugada: mentre a Madrid li prenen el càrrec i cessen el seu govern, ell ostenta la força de la seva millor arma: el reconeixement i el suport dels catalans i dels seus conciutadans.