Una vida apassionant al servei del país

Des que vaig descobrir Antes que anochezca, de Reinaldo Arenas, em fascinen les (auto)biografies de persones, o personatges, que han consagrat la vida a l’escriptura. Perquè hi ha existències que es poden narrar amb l’alè trepidant d’una gran novel·la. Hi ha exemples il·lustres a casa nostra que sens dubte formen part d’aquest cànon universal: La raó i el meu dret, la sensacional aproximació que va fer Jaume Pomar a la figura de Llorenç Villalonga, i La tebior dels dies, una obra que aprofundeix íntimament en el dia a dia de Llorenç Moyà Gilabert a cura de Miquel Àngel Vidal, entre d'altres. Tanmateix, no sempre es pot disposar d’un biògraf o d’una biògrafa que ressegueixi els rastres vitencs, n’hi ha que saben dissimular les seves petjades amb una eficàcia admirable, però fa molts lustres que l’experta Pilar Arnau, després d’anys de treball de documentació i de diverses entrevistes, condensa la prolífica i generosa trajectòria d’un autor clau de les nostres lletres en un dels llibres més importants d’enguany com és Mentre em resti un bri d’alè. Josep Maria Llompart de la Peña: un home polifacètic al servei del país amb bella edició a Quid Pro Quo.

Aquest és un volum erudit, amè i vibrant que es llegeix amb avidesa i que captura les essències i els llegats d’un poeta, prosista, crític literari, traductor, editor, professor i home cívic vinculat amb diverses entitats o associacions, des de l’AELC fins a l’Obra Cultural Balear. Té mèrit. No era gens fàcil configurar un flux unitari d’una vida tan plena. Però Pilar Arnau ho aconsegueix a través d’un fil cronològic exhaustiu i de capítols molt ben perfilats que funcionen com càpsules que encarnen diferents facetes d’un ésser humà apassionant. A més a més, és d’especial importància la reivindicació que fa Pilar Arnau de la companya de Llompart, primordial en la formació i desenvolupament de l’escriptor i activista: Encarnació Viñas, una pedagoga destacada que va ser deixeble de Gabriel Alomar i que va estar implicada en el teixit cultural de l’època d’una manera activa. Va ser ella qui el va connectar a figures clau com Riba i Capmany, per exemple, i li va donar una pau domèstica i casolana, a més de ser-ne la primera lectora i consellera. Hi ha episodis magnífics de la parella que no deixen de banda les polèmiques, com la confrontació de domini públic entre Josep Maria Llompart i Baltasar Porcel. 

Mentre em resti un bri d’alè, de Pilar Arnau a Quid Pro Quo, és, juntament amb el primer volum de les obres completes llompartianes a Nova Editorial Moll, una de les fites d’aquest any 2025 en què celebram el centenari del naixement d’una de les figures fonamentals de la literatura catalana del segle XX.