Així fa de pare
Suplements10/10/2023

René Merino: "Recordo el naixement de la meva filla com una experiència traumàtica"

Dibuixant, il·lustrador i pare de la Noa, que tot just acaba de complir un any. Publica el còmic titulat 'No se admiten devoluciones' (ed. Lunwerg), on narra amb sinceritat, humor i tendresa la seva experiència durant la gestació i els primers mesos de criança. Mireu @rene_estamal i Remerino.net.

BarcelonaQuino, referent per a tot dibuixant, no va tenir fills i deia que portar algú a aquest món era una cabronada. Jo tendeixo a mirar-me les coses d’una altra manera i crec que tenir fills pot ajudar a fer que el món sigui millor.

Com recordes el dia del naixement?

— Com una experiència traumàtica. Vaig quedar en estat de xoc veient l’esforç descomunal que havia de fer la mare. Mai havia vist la meva parella lluitar fins a aquell extrem. Va ser dur i esgotador. Recordo sortir al carrer i constatar que l’escena que acabava de viure havia d’haver-se repetit tantes vegades com persones veia caminant. Era una quantitat de dolor realment corprenedora.

¿Se’n pot treure algun ensenyament, de tot aquest dolor?

— Sí, que tots els homes hauríem de viure un part per tal de ser conscients de l’esforç brutal que les dones fan amb el seu cos. Crec que això ens ajudaria a ser més sensibles a les seves necessitats, especialment en el moment de ser mares.

Cargando
No hay anuncios

Què vas sentir en agafar per primer cop la teva filla?

— De cap manera em vaig enamorar en el moment de veure-la. No vaig sentir que la meva forma d’entendre el món canviés sobtadament aquell dia. Sí que vaig sentir un instint molt poderós de protecció. Però allò no era amor com sí que vaig sentir aquell dia un amor molt gran cap a la meva parella per tot l’esforç que acabava de veure-li fer. Al llarg dels primers mesos sí que m’he enamorat de la meva filla bojament, profundament.

En el llibre parles del sexe postpart i deixes la pàgina en blanc.

— El sexe desapareix. Potser hi ha algú que té la sort de recuperar el sexe poc després del part, però les relacions sexuals en queden molt afectades. I no només el sexe, també desapareix la intimitat. Canvien les relacions físiques i les psicològiques perquè tens vivint a casa una criatura que per sobreviure depèn totalment de tu. Cal fer una feina de reconstrucció. En el nostre cas, després d’un any, estem tornant a començar.

Cargando
No hay anuncios

Et va costar decidir-te a ser pare, oi?

— Als vint vaig sentir una pulsió molt intensa de ser pare, desencadenada pel naixement de la meva primera neboda i el fet que a la meva mare i a mi ens toqués estar-nos mesos cuidant-la cada matí. Amb el temps me'n van anar passant les ganes i ho acabava de complicar que la meva situació laboral fos altament inestable, com la de qualsevol que intenta viure del seu art.

I què va canviar?

— Durant els trenta vaig haver d’estar totalment concentrat en la meva professió i, a més, vaig voler gaudir de la vida. Sempre he sigut una persona molt social però que també ha valorat molt la seva solitud. La feina d’il·lustrador és un treball íntim i temia que els meus espais de solitud desapareguessin. Fins que als trenta-cinc vaig tornar a pensar en tenir un fill. Va ser quan vaig trobar la Luz, amb qui ens ho podíem plantejar seriosament.

Cargando
No hay anuncios

Has estat pare als quaranta-dos.

— Quan arribes als quaranta ja has passat per totes les festes per les quals havies de passar per saber que allò que et ve de gust és quedar-te a casa i mirar una pel·li quan la nena s’adorm. Ara ja no faig plans de nit sinó de tarda.

Com van ser els primers mesos?

— No hi havia ni un minut lliure. Jo, que sempre havia valorat moltíssim les meves petites illes de solitud, vaig acabar descobrint que, cada vespre, el moment d’anar a llençar les escombraries era un moment de pau i felicitat. Aquell minut a l’ascensor el valorava molt.

Cargando
No hay anuncios

Ara ets més savi.

— Sí, he après per exemple les inesgotables utilitats que tenen les tovalloletes humides, que tant serveixen per netejar el cul de la criatura com qualsevol altre tipus de superfície. Si calgués, segur que servirien per fer-te un paracaigudes o per posar a punt un accelerador de partícules.

Què t’ha fet riure recentment?

L’altre dia vaig fer pujar la nena a un gronxador. A mi mai no m’ha agradat gronxar-me perquè em marejava, però l’altre dia reia sol, de pura felicitat. Reia perquè sentia allò que devia estar sentint la meva filla el primer cop que la gronxaven. Xuclava la seva felicitat. Vivia la seva vida i em vaig emocionar. És bonic tornar a descobrir el món a través dels ulls de la teva filla.

Cargando
No hay anuncios