Literatura epistolar
Suplements 18/01/2024

Sylvia Plath, llums i ombres d'una escriptora genial

Les 'Cartes a la meva mare', per primera vegada en català, obren una finestra a la intimitat i a les vivències de la poeta

6 min
Sylvia Plath

BarcelonaSylvia Plath (Boston, 1932 - Londres, 1963) no sabia no fer d'escriptora. Ho demostra ja en les primeres cartes que enviava a la mare, quan tot just tenia 18 anys: "Fa un estiuet de Sant Martí: cel blau, cauen fulles daurades. [...] I jo soc aquí, al meu cau, i el sol m'escalfa per dintre. I la vida és bona", escrivia el 10 d'octubre del 1950. La seva incorporació a l'Smith College de Massachusetts, a 130 quilòmetres de Boston i, per tant, prou lluny de casa per enyorar-se'n, va empènyer-la a començar a enviar cartes amb regularitat a la mare i a relatar-li experiències, dubtes i contradiccions mentre lluitava per fer els primers passos literaris. Aquells textos són el detonant de Letters home, un volum amb epístoles que ressegueixen la vida de Plath entre el 1950 i el 1963, des que surt de l'adolescència fins a la seva mort. Publicat originàriament el 1975, el llibre arriba per primera vegada en català de la mà de Periscopi sota el títol Cartes a la meva mare. Penguin Random House l'ha publicat en castellà.

El volum reflecteix el vessant més lluminós de Plath, però també les seves ombres, que prenen força especialment a la part final de la seva vida. "A les cartes veiem les dues imatges, els alts i baixos. Descriu molts moments d’alegria, de creativitat i d’eufòria, i diu moltíssimes vegades que és molt feliç", assenyala Marta Pera Cucurell, que s'ha encarregat de la traducció al català. En la seva etapa a l'Smith College, Plath expressa una il·lusió desmesurada per la novetat, una forta admiració per la mare i una autoexigència profunda que no perdrà a mesura que passin els anys.

Resulta difícil llegir les cartes de l'escriptora en aquesta etapa i no pensar en La campana de vidre (Periscopi / Penguin Random House), la seva única novel·la publicada. Tot i que no va arribar a les llibreries fins al 1963, es tracta d'una obra autobiogràfica que aborda, precisament, les seves experiències a l'Smith College i com a editora convidada de la revista Mademoseille. És un moment vital ple d'il·lusió, però també amb episodis turbulents. El més tràgic va sacsejar-la l'agost del 1953, quan va intentar suïcidar-se i va acabar ingressada en un hospital psiquiàtric, on la van sotmetre a un tractament d'electroxocs.

Dedicada en cos i ànima a escriure

Les cartes són un vehicle per recórrer la vida de Plath des de la intimitat domèstica, com si l'escriptora agafés el lector de la mà i li mostrés les intenses hores d'estudi a l'Smith College, l'eufòria quan va aconseguir una beca a Cambridge (Regne Unit), les descobertes en un país nou i l'enamorament apassionat pel poeta britànic Ted Hughes (1930-1998), que s'acabaria convertint en el seu marit. "Pots arribar a connectar amb moltes parts del llibre depenent del moment que estiguis vivint. Plath era una persona corrent amb un talent literari desorbitat i les cartes mostren com es desenvolupa des de la seva joventut fins a la vida adulta", assenyala l'editora de Periscopi, Marta Rubirola. 

Amb el temps, Plath creix i es converteix en una dona menys entusiasta davant les novetats, però al llarg de més de dues dècades de cartes hi ha una constant que no desapareix: el seu compromís ferm per la creació literària. "Es dedicava en cos i ànima a la seva obra, i això ho veurem molt millor d'aquí a uns anys, quan es publiqui l'obra poètica completa de veritat", afirma el crític literari, editor, traductor i professor Sam Abrams, especialista en Plath.

L'escriptura era "l'amor principal" de la seva vida, deia Plath, i per això l'aterria el rebuig: "M'horroritzava pensar que si no tenia èxit amb l'escriptura ningú em consideraria interessant ni valuosa", admet en una de les cartes. Enviava poemes i relats a editorials, revistes i concursos, i sovint rebia un no rere l'altre. Tot i això, Plath no es rendia: "La seva perseverança és admirable, no es desanima mai: els revisa, els reescriu i els torna a enviar, és una treballadora incansable", diu Marta Pera. Al cap i a la fi, l'escriptora tenia molt clar cap on volia anar: "En l'escriptura no es tracta de dir què vols fer, sinó de fer-ho; tant se val si és dolent o mediocre, el que compta és el procés".

El vincle literari es transforma quan coneix Ted Hughes. D'entrada, se n'enamora bojament i de la relació neixen, en paraules de la mateixa Plath, els seus millors poemes. No hi ha rivalitats ni enveges entre l'un i l'altre. "Tots dos s’estimulen i ell li fa propostes d’escriptura que a ella li serveixen per engegar, experimentar amb noves formes i ampliar temes. Fa uns poemes molt més desinhibits, més lliures, arriscats tant formalment com temàticament i més simbòlics", explica la traductora.

L'escriptora que ho volia tot

Però amb els anys el matrimoni es converteix en una condemna per a l'escriptora. "Ho volia tot: una vida trepidant, familiar i professional. Estava disposada a cremar l’espelma de la vida per les dues puntes per aconseguir les tres coses", subratlla Abrams. Plath es va abocar completament a la vida domèstica i a la recerca de l'èxit literari, tant el propi com el de Hughes –li passava els poemes a màquina, els enviava a concursos i editors–. Amb el naixement del seu segon fill, el 1961, tots quatre van mudar-se a North Tawton, un petit poble de Devon, al sud-oest del Regne Unit. Marxar de Londres i aïllar-se al camp va marcar l'inici del declivi del matrimoni.

L'últim tram del llibre reflecteix el patiment de l'escriptora quan va saber que Hughes li era infidel i quan va iniciar el procés de separació. Malgrat tot el dolor, ella malda per tirar endavant amb les dues criatures, sense una xarxa familiar pròxima i en un entorn inhòspit. És aleshores quan troba més a faltar la seva llar natal, la mare, el germà. "És algú que va caient en una espiral de dolor absolut, però va dient que respira, que s’enfonsa però que té el cap fora de l’aigua. Sent molta culpa per haver generat una situació emocionalment molt forta dins la família, i això es nota a les cartes", destaca Rubirola. 

Plath va suïcidar-se l'11 de febrer del 1963, després d'un hivern glacial i de gairebé un any intentant tirar endavant amb els fills sense abandonar l'escriptura. Al llibre, les cartes es completen amb un pròleg de la mare, Aurelia Schober Plath, i notes a peu de pàgina que comenten els textos de la filla. En la darrera epístola, enviada vuit dies abans de morir, Plath expressa: "No he escrit a ningú perquè he estat una mica deprimida. Un cop ha passat el daltabaix, veig que això és definitiu, i sentir-me catapultada de la felicitat bovina de la maternitat a la soledat i als problemes de la realitat més crua no em fa cap gràcia". Tot i això, busca maneres d'aixecar el cap, parla d'un projecte literari amb la BBC i del dia a dia amb l'au-pair alemanya. Aurelia Schober Plath justifica el suïcidi atribuint-lo a "la malaltia, l'ansietat i l'excés de feina" i diu que va ser "un dia més fosc que els altres" que "li va fer pensar, transitòriament, que era impossible tirar endavant".

Una mare terriblement exigent

Aquesta intervenció és, probablement, la que fa més evident la mà de la mare sobre el llibre. Aurelia Schober Plath va decidir publicar les cartes de la seva filla per combatre la imatge d'escriptora desequilibrada lligada a Sylvia Plath i la de mare neuròtica que li atribuïen a ella, en part pel retrat que se'n feia a La campana de vidre. "Sabem perfectament, perquè les cartes senceres es van publicar el 2017, que la mare va exercir censura. Va eliminar les actituds més crítiques de la Sylvia cap a ella, se li'n va anar la mà", diu Abrams, que també recomana la biografia Cometa rojo (Bamba Editorial, 2023) de Heather Clark per llegir "un perfil més equilibrat" de l'escriptora. Tot i això, Cartes a la meva mare reflecteix una relació molt forta entre totes dues, en què la mare "és terriblement exigent i transmet aquesta exigència a la filla, que quan no pot ser la persona modèlica i perfecta que vol ser (i que no coincideix precisament amb el model de perfecció de la mare) s’enfonsa molt avall", assenyala Marta Pera.

L'arribada de Cartes a la meva mare a les llibreries respon a la voluntat de Periscopi de posar a l'abast dels lectors tota la narrativa de Plath, un projecte que van engegar el 2019 amb La campana de vidre i Mary Ventura i el Novè Regne. "Plath va ser una gran narradora i les cartes no s'havien traduït mai a la nostra llengua, com tampoc els contes ni els dietaris. Volem reivindicar la seva veu narrativa en català", afirma Rubirola, que avança que aquesta voluntat es continuarà alimentant amb més títols: "Ens interessa fer tot el prisma perquè es vegi la seva complexitat com a escriptora i narradora".

La iniciativa coincideix amb la tasca de Frieda Hughes, la filla gran del matrimoni, que ha heretat els drets de totes les seves obres. Des de fa alguns anys, Hughes està restituint i restaurant tots els textos de la seva mare perquè es publiquin sense censura a través de l'editorial britànica Faber&Faber. Un dels títols en preparació és tota la prosa reunida de l'escriptora. "Els pròxims mesos apareixeran noves edicions amb un rigor textual important que ens mostraran de manera més nítida qui va ser Sylvia Plath en realitat", avança Sam Abrams.

stats