Dolly Parton, una comèdia de terror i molta música: què no et pots perdre aquesta setmana
El que potser t'has perdut i el que segur que no et pots perdre: les propostes culturals i d’oci de l''Ara Diumenge'
La setmana que comença, amb Jordi Garrigós
Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies
Recordaré l’Hematocrítico, aquesta i totes les setmanes que vinguin. Ha mort aquesta setmana després de ser una veu que m’ha acompanyat una dècada, sempre al costat de Noel Ceballos i, darrerament, Nus Cuevas, tots ells al capdavant d’Hermanos Podcast. Ha estat un programa increïblement divertit, enginyós i entranyable, tan irregular en la periodicitat com impertorbable en el temps. Una pèrdua que deixa orfes una munió de seguidors que els hauríem seguit fins a Ítaca, és a dir: al final de Médico de familia.
Compraré un disc inesperat. A Cat Power sings Dylan, la cantant d’Atlanta recrea, una a una, les cançons del mític concert que Bob Dylan va oferir al Royal Albert Hall de Manchester l’any 1966. Que Chan Marshall, nom real de Power, hagi escollit aquest xou no és casualitat: és la data en què Dylan va ser increpat pel públic per haver abraçat la guitarra elèctrica. Una joia per gaudir amb calma i una alegria veure-la en tan bona forma després d’anys erràtics.
Acabaré la nova sèrie de Berto Romero a Movistar+. El geni de Cardona abandona lleugerament la comèdia per enfrontar-se a una ficció de terror. No és intranscendent aquest lleugerament, perquè a El otro lado hi ha acudits: molts i molt bons, que acostumen a arribar d’un Andreu Buenafente a qui el paper li va de meravella. Una casa encantada, un fantasma i un tipus desesperat per sortir del pou, a veure com acaba aquesta fórmula.
Escoltaré el nou petit fenomen de l’hyperpop en català. Es diu Mai neva a Ciutat, com la popular sèrie balear, i és obra de Fades, que han facturat el que en un tres i no res s’ha convertit en un dels fenòmens de l’any a partir de la magnífica Me desplom, de Maria Jaume, una cançó inimaginable en aquest context. La modernitat sempre arriba de la manera més inesperada.
Aprofitaré que a la plataforma de continguts de CaixaForum+ tindran publicats durant uns quants dies un bon grapat de documentals musicals de l’edició de l’InEdit d’aquest any. Caldrà córrer, perquè només hi seran fins a l’11 de desembre.
La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez
Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims set dies
He celebrat que ha tornat una de les sèries que més pau i alegria em donen: Todas las criaturas grandes y pequeñas, que podeu veure a Filmin. Si necessiteu l'equivalent al comfort food en versió audiovisual, aquesta és la vostra sèrie. Tot i que aquesta última temporada té la guerra mundial de fons, els personatges -tant persones com animals- segueixen el seu periple amb la clínica veterinària al centre de totes les trames.
M'ha agradat molt l'entrevista amb l'activista, model i actriu Bianca Jagger que han publicat a la revista SModa, on repassa des dels moments més sonats i glamurosos de la seva vida fins a la seva tasca com a defensora dels drets humans, especialment els de les dones. Una veu potent que sempre és interessant d'escoltar.
Estic gaudint molt de la lectura en veu alta als meus fills d'un dels llibres que més em van agradar quan era petita: La història interminable, de Michael Ende. La història de l'Atreyu, en Bastian i l'Emperadriu Infantil continua sent tan fascinant com quan la vaig llegir fa trenta anys i és meravellós veure com continua deixant embadalits els més petits.
M'ha encantat que li hagin donat la tercera estrella Michelin al restaurant Disfrutar, un lloc on he gaudit del menjar i de la immensa imaginació dels seus xefs enormement. El premi a la feina i a l'esforç és més que merescut i demostra que Catalunya és una potència gastronòmica en plena forma.
No he pogut parar de pensar en l'actuació de Dolly Parton a la mitja part del partit de la NFL el Dia d'Acció de Gràcies. La cantant va donar una lliçó contra tots els estereotips vinculats a l'edatisme sortint a cantar amb un espectacular look d'aires cowboy amb uns minishorts i un crop top que van fer callar tots els qui pensen que una dona de 78 anys com ella no pot vestir-se amb aquestes peces de roba.