Què pots fer si odies els 'afterwork' de feina amb els companys?

A la meva feina hi ha la tradició de fer l’'afterwork' amb unes cerveses a un bar. Em sento pressionat per anar-hi, però no em ve de gust. És de mal company? He de dir obertament que no hi vull anar?

Edu, Barcelona

No és de mal company, però sí de company líquid. Agafant l’expressió de Zygmunt Bauman, un company líquid seria aquell que se’ns esmuny com l’aigua, no l’acabem de conèixer ni entendre. I tu, amic meu, estàs essent un company líquid. Si aquesta és una feina passatgera, pots dir-los tranquil·lament que no t’interessen els afterworks. Però si hi estàs a gust i estàs pensant a quedar-t’hi, intenta introduir-te una mica més en la seva cultura corporativa i, per tant, en els seus afterworks.

No cal que vagis a totes les cites, assisteix a un afterwork de cada tres, si ho prefereixes. Quan hi vagis, no t’ho plantegis com un divertiment, sinó com una inversió laboral. Encara que sigui en un bar, estaràs fent una tasca de networking. Prou que es fan trobades de networking professional i els seus assistents paguen per fer-les. De fet, en la majoria d’empreses és força difícil tenir un espai com aquest on conèixer millor els companys, i a tu t’ho han servit en safata. Aprofita la situació, intenta conèixer millor els companys en aquests afterworks, prepara’t preguntes –que no siguin massa inquisitives– i descobreix rols. No cal que et promocionis o parlis de tu, simplement actua com un antropòleg encuriosit per prendre el pols a l’empresa i desxifrar la seva xarxa de relacions.

I, sí, és fora de l'horari de feina. Però quan, si no, invertim en el nostre futur laboral? De vegades la inversió es fa estudiant un màster, però habitualment la inversió són coses tan senzilles com enviar aquell article que t'ha agradat als col·legues o felicitar per WhatsApp un company pel dia del seu aniversari. Són petits gestos que serveixen per estar millor a la feina, per mantenir la posició que ja t’agrada o per arribar a llocs que desitges.

I recorda: som éssers socials i la xarxa social que teixim també serà el nostre coixí en les caigudes.