Planeta Tigre

La simbologia del tigre és poderosa en el fèrtil terreny de la creació poètica. No cal anar gaire lluny per recordar The Faber Book of Beasts, editat per Paul Muldoon a la prestigiosa Faber & Faber, antologia canònica en la qual destaca el prodigiós poema que va dedicar William Blake a l’animal més lligat espiritualment a la força, a la bellesa i al misteri. Part d’això es troba en el Planeta Tigre d’Eva Tur, poemari que ara l’editorial Sloper reedita en una segona edició nascuda d’un èxit que ha anat de boca en boca pels viaranys selvàtics de la nostra literatura. No em sorprèn, els seus hipnòtics textos desperten universos onírics a través d’una formidable economia de recursos: “Si vaig poder albirar / el tigre blanc entre les mates, / va ser per creure-hi.”

El volum d’Eva Tur presenta tot un refugi planetari originat a partir de la imaginació infantil, que fa crear meravelles abans que la Innocència esdevingui Experiència, els dos pols humans que Blake va voler retratar en un treball visionari que volia aconseguir la coincidentia oppositorum o fusió de contrastos. Planeta Tigre conté una trentena de poemes que destaquen per la creació atmosfèrica i per unes estrofes amb caràcter aforístic que encaixen en un curiós joc verbal i climàtic en què dol i dolor acaben arribant a l’enforcall de la llum i de l’esperança. Des d’aquesta perspectiva es tracta d’un llibre alquímic que transforma la ferida en or. Pel camí, poemes que defensen l’essència ultralocal d’Eivissa, del seu paisatge però també de l’idiolecte de l’autora. El volum és un testimoni però també un atac contra la devastació d’aquesta illa per culpa de l’especulació i del turisme. Ja va dir Pier Paolo Pasolini que la poesia és, segurament, el darrer reducte que queda contra l’horror del Capitalisme i la seva voracitat caníbal. En un vers clarivident, Tur proposa tornar al “dia zero” perquè tot torni a començar i així refer el desgavell. Talment una balada suïcida, Planeta Tigre és també un homenatge a Sylvia Plath o Anne Sexton. El seu secret alè apocalíptic és el preàmbul imprescindible abans que s’alci l’Au Fènix del renaixement total, molt probablement amb plomes tigrades. El llibre és un viatge simbòlic amarat de sensibilitat i saviesa.

Bartomeu Ribes, Ben Clark o Pere Gomila ja han saludat Planeta Tigre d’Eva Tur com una obra destacada. M’afegesc a l’entusiasme. Aquests versos elegants, inquietants i lluminosos lliguen molt bé amb treballs lírics com els de Silvie Rothkovic, Lucia Pietrelli o Anna Gual i arriben en una bonica edició bilingüe en català i castellà que podrà creuar fronteres o sistemes solars. En aquest moment d’emergència climàtica, potser la raça humana al complet haurà d’acabar fent niu al Planeta Tigre.