Ernesto Collado: "Vaig perdre l'olfacte dos anys i mig i n'he descobert el poder"

Cantallops (Alt Empordà)A redòs del massís de l’Albera, un territori d’ondulacions suaus a la falda del Pirineu mediterrani, hi ha la finca de Mas Flaquer de Cantallops, amb 8,5 hectàrees i datada del segle XVIII. Abans que se n’erigissin les parets, ja reposava a tocar de la riera de Torrelles el plàtan centenari que ens fa ombra a l’actor i perfumista Ernesto Collado (Barcelona, 1974) i a mi mentre conversem. Està catalogat entre els quatre més vells que hi ha a l’Estat, amb 400 anys d’història. Us en podria descriure l’escorça, la majestuositat, l’alçada, com una de les grans branques caigudes s’ha convertit en una taula... Però per a Collado, aquest plàtan és un exemple més de l’enorme biodiversitat que alberga aquesta finca i que la fa única per al nou projecte que li ha capgirat la vida. Mentre l’entrevisto, explica com li arriba la flaire d’alls silvestres, lunàries i mentes aquàtiques. Fa una dècada li hauria estat impossible. D’un dia per l’altre, es va quedar sense olfacte.

“Jo em dedicava al teatre, portava 23 anys guanyant-m'hi la vida –rememora–. De cop, tinc un problema de fantòsmia, de pèrdua de l’olfacte, i ha estat com una bomba a la meva vida. Perquè per una banda m’ha fet descobrir tot el món de l’olfacte, que és el que em fascina realment, de la connexió amb els nostres paisatges. I per l’altra, la connexió amb el meu avi perfumista i el seu llegat”. A Collado, més enllà de tota la seva extensa trajectòria creativa, segur que el coneixeu per sèries a TV3 com Com si fos ahir, El cor de la ciutat o Ventdelplà. El que potser no us sona tant és la seva nova faceta de perfumista capaç d’entrar en un temps rècord a la primera lliga mundial d’aquest sector amb propostes inèdites 100% naturals, de la mà de la seva petita marca, Bravanariz, on captura les essències de l’Empordà.

La fantòsmia

Quan a Collado li van dir que tenia una malaltia que es deia fantòsmia, va pensar que era un “acudit”, que “sonava a còmic de Marvel”, però que resulta que en comptes de tenir un poder, li faltava. “La pèrdua em va durar més de dos anys i mig i em va fer veure fins a quin punt realment és un poder meravellós el que tenim al nas”, afegeix. La història més bonica d’aquest procés és que qui va acabar curant-li la fantòsmia van ser les plantes: “El meu neuròleg em va dir que l’única manera per recuperar l’olfacte és entrenant el cervell, per tornar a establir una connexió entre l’olfactiu i els receptors”. Com si fes ioga, cada matí Collado feia exercicis olorant. El metge li va recomanar que escollís olors que el connectessin amb coses agradables. I de seguida van arribar les herbes aromàtiques que recordava de petit. El romaní (és el logo de Bravanariz) i, sobretot, la lavanda. “Jo vaig néixer al gener i a l’agost, amb poc més de mig any de vida, dormia en un jaç de lavanda acabada de recollir”, recorda.

L'avi republicà

Els mesos d’entrenament el van connectar amb les seves arrels, sobretot la història del seu avi, José Collado Herrero, perfumista català important a principis del segle XX i també socialista –“dels d’abans”, puntualitza Collado–. La Guerra Civil va estroncar-li la carrera i va decidir dedicar-se a fer olis essencials, com el de lavanda, que recollien els estius al poble de Mira, a Conca. “Ell va morir que jo tenia vuit anys, però hi tenia una relació molt especial –detalla–. El recordo com una persona molt callada en una família histriònica. Ara he après moltes coses del meu avi que no sabien ni els seus fills. Sempre va defensar la perfumeria natural i d’alguna manera ara estic recollint tot això, però el més curiós és que no ha estat una cosa conscient”.

Mas Flaquer

Tot aquest camí de redescoberta de l’olfacte i la connexió amb les plantes Collado l’acaba de plasmar al llibre Ensumar. Descobrir el poder de l’olfacte per reconnectar amb la natura (Cossetània), que publica la setmana que ve. Però si hi ha un espai on viure-ho en primera persona és a la finca de Mas Flaquer, un oasi de biodiversitat on és possible flairar el Mediterrani en tota la seva esplendor. “Sempre he estat enamorat de l’Albera, com la zona de l’Empordà més peculiar, amb més personalitat i amb un marcat caràcter mediterrani. Aquí hi ha àrees que sembla que estiguis a Menorca o a Creta, i que no et pots imaginar al Baix Empordà”, descriu. A la finca, és possible viatjar del bosc de ribera de la riera de Torrelles al paisatge sec i aspre de les vinyes i oliveres, envoltat d’olivardes, calèndules, calamenta i fonoll, fins a arribar al matollar aromàtic típic empordanès, a base de cap d’ase, romaní, farigola, ginebró, pi i resines. Un espai que Collado està fent créixer a tocar d’un camp de garrofers i hi ha muntat una zona de contemplació. “Aquí a Mas Flaquer podem ser conscients de la riquesa del nostre paisatge: la conca mediterrània és l’espai del món amb més plantes aromàtiques”.

La ITV de l'olfacte

Mas Flaquer, doncs, vol esdevenir la “ITV de l’olfacte” com a “revulsiu contra un món evidentment visual, apàtic, insensible, borratxo de tanta imatge”. “L’olfacte és el sentit més eminentment molecular que tenim, vull dir que ens connecta directament amb el món químic que ens envolta –conclou Collado–. Ara mateix les teves molècules, quan t’oloro, estan ballant amb les meves. Quan jo t’exhalo, la Mariona i l’Ernesto ens fonem amb el tot. I això que sona poètic, no ho és: és pura química. No conec cap altra forma més poderosa d’intimar amb tu que no sigui olorant-te. I si això ho estenem, no conec cap altra forma de connectar amb tu mateix, amb els altres, amb el teu entorn natural, amb el paisatge, amb la cultura, que no sigui a través de l’olfacte. Per olorar t’has d’apropar. Per a mi l’olfacte és empatia, transformar la nostra relació amb la natura. Entendrem que som fets de les mateixes estructures moleculars que aquest arbre meravellós que té 400 anys i que ell és infinitament superior a nosaltres”.