Còmic
Suplements03/10/2023

"Aquest còmic està fent que passin moltes coses"

Oriol Malet presenta 'Ombres de colors' a la Llibreria Ona amb la subdirectora de l'ARA Carla Turró

Barcelona¿Darrere d'un abandonament escolar hi ha un sistema adultocèntric, professors dolentíssims o pares que no han pogut estudiar? ¿Classes de 26 alumnes amb les seves complexitats i un docent sense recursos que marxa a casa frustrat perquè no ha pogut atendre les seves necessitats? ¿O potser un màster de professorat que no té en compte aquesta problemàtica? ¿Un estàndard educatiu únic per al qual no tothom està preparat? ¿Una idea d'èxit errònia que exclou els que abandonen com a fracassats? ¿Una falta d'eines per expressar-nos perquè la cultura ens pot salvar? ¿Una obligació imposada a l'edat en què més volem conèixer l'exterior quan el cicle educatiu dura, realment, tota una vida?

El que és un fet és que l'educació ens preocupa, com demostra el debat que ha generat la presentació d'Ombres de colors (Comanegra), d'Oriol Malet, a la Llibreria Ona, moderat per Carla Turró, subdirectora de l'ARA, en el qual han participat el cantant Triquell, que n'ha escrit el pròleg, i la Natàlia, una testimoni de l'estudi que ha explicat com companys i professors la van deixar de banda i com quan s'ha reenganxat als estudis no es podia creure que pogués aprovar un examen.

Cargando
No hay anuncios

Hi ha un grapat de certeses: 97.000 joves no van estudiar més enllà de l'ESO a Catalunya el 2022, i és una realitat que afecta especialment les famílies vulnerables i les migrades, com diu l'estudi de la Fundació Bofill en què s'ha basat Malet per fer aquest còmic, que "està fent que passin moltes coses", assegura l'il·lustrador, que dedica mitja hora diària a respondre correus de lectors des de fa un mes. Un públic espontani format per professors, responsables d'entitats socials, treballadors de la llibreria o, fins i tot, Gerard Quintana també hi han volgut dir la seva. I entre els assistents, i per tot arreu, antics perles, outsiders reformats o alumnes de passadís que recordem –com diu la Natàlia– que fàcil que era quan ens en fèiem els únics culpables.