“No és el mateix barallar-se que discutir”

BarcelonaCada dia ens trobem amb molts petits conflictes quotidians que sovint ens esforcem per evitar-los. Aquell amic que sempre opina sense filtres, les exigències desmesurades del teu cap, escollir la pel·lícula amb la parella... Davant d’aquestes situacions, són moltes les persones que, amb l’objectiu que hi hagi pau, opten per cedir a les demandes dels altres. Un fet que, lluny de beneficiar-les, contribueix que, a la llarga, el conflicte els acabi fent explotar.

Aprendre a discutir i a tenir converses incòmodes és una eina bàsica a l’hora de relacionar-nos amb el nostre entorn. De tot això en parla el psicòleg Juan Muñoz, creador del compte d'instagram psicologeria i autor del llibre Discutir es sano (si sabes cómo) (Bruguera, 2024).

“Ens costa discutir perquè tenim la falsa creença que això provoca conflicte, quan en realitat és una eina per solucionar-ho –assegura Muñoz–. El conflicte sempre existeix, fins i tot quan no es discuteix. El problema és que, quan no es comunica, continua existint, però a dins nostre”, continua.

Ser assertiu

Abans de tot, cal remarcar que no és el mateix barallar-se que discutir: “Discutir significa reclamar la dignitat de ser escoltat, però també atendre l’altra persona i la seva pròpia dignitat”, diu el psicòleg. En canvi, “barallar-se té com a objectiu ser atès sense importar el que l’altra persona pugui pensar o sentir en aquell moment”.

El que passa és que, molt sovint, quan discutim cometem una sèrie d’errors. Un dels més comuns és el de no construir missatges assertius. És a dir, tendim a parlar des de la posició personal, però sense tenir en compte la posició de l’altra persona. “L’objectiu d’una discussió hauria de ser la trobada entre la teva posició i la de l’altra, per molt allunyades que estiguin”, remarca Muñoz.

Un altre error molt comú és pensar que hi ha uns temps determinats per poder discutir i que, si no es fa en el moment adequat, és millor no reprendre la discussió en un altre moment. “Mai és tard per discutir o parlar del que et fa mal”, continua el psicòleg.

Muñoz també aconsella que, si volem parlar amb algú sobre un tema important, és bo avisar-lo amb antelació. Tothom té dret a “preparar-se” per a una conversa que podria ser incòmoda. Tot i això, de vegades les discussions arriben d’improvís, sense temps a reflexionar. En aquest cas, el psicòleg recomana deixar la conversa per a més endavant, encara que sigui al cap d’una hora. “No és bo parlar quan estem molt enfadats o alterats. És millor deixar refredar una mica i quedar que, al cap d’una estona, o un altre dia, es reprendrà la discussió”, aconsella. D’aquesta manera, les persones implicades es podran relaxar i preparar-se per discutir la qüestió de forma més saludable.

Diàleg positiu

No totes les discussions són iguals. No és el mateix quan es produeix en l’àmbit laboral, amb la parella o amb els amics. Pel que fa a la feina, Muñoz remarca que, a l’hora de parlar amb el teu superior, sempre cal tenir present que no deixa de ser una persona. “De vegades anticipem una sèrie de conseqüències que ens impedeixen tenir una discussió o conversa, però sempre hem de tenir en compte que ens trobem davant d’una persona, igual que nosaltres”, matisa.

Un cop hi parlem, ens hem de limitar a parlar des del nostre “jo” i evitar queixar-nos de la mala gestió dels companys o de l’empresa. “Sempre s’ha de parlar des de la teva posició i del que t’agradaria obtenir”, recomana Muñoz. Un altre consell és que, davant dels conflictes, sempre es proposin dos o tres possibles solucions perquè, allò que vulguis aconseguir, sigui més factible. “La gran majoria de caps no demanen problemes, sinó solucions”, remarca.

Pel que fa a l’àmbit de la parella, sempre és important recordar que hi ha un vincle i una estima. Per tant, “discutir no significa que ens deixem d’estimar, sinó tot el contrari: ens aproparem més i ens deixarem veure millor tal com són”, explica Muñoz. “És un acte d’autoresponsabilitat i d’amor propi”, assegura.

Per això, també és molt important aprendre a dir “no”. I, de fet, es pot dir sense haver d’esmentar aquestes dues lletres. “Si tu em preguntes si em puc quedar els teus fills un cap de setmana i no em ve de gust, en comptes de dir que no, et puc donar alternatives. Podria dir-te que conec a una persona que ho podria fer, o que jo me’n podria encarregar, però només durant un parell d’hores –posa d’exemple–. O també et podria dir que no, perquè també tinc tot el dret”, remarca.

Finalment, de vegades també hem d’admetre que hem comès un error i cal aprendre a demanar perdó. “Disculpar-se és acceptar la teva part de responsabilitat, expressar un penediment i intentar reparar aquest mal”, explica Muñoz. Això es pot mostrar intentant buscar solucions perquè el que ha passat no torni a succeir, o plantejar algun pla d’acció per disminuir el mal que s’hagi fet.