27/01/2022

L'eterna pandèmia

2 min

Som a finals de gener del 2022 i encara tenim covid per donar i per vendre. Tot és anar a comprar el pa, esperar l’ascensor o pujar al bus i deixar de patir pel tema de conversa. Ara tot déu, com per art d’encanteri, s’ha convertit en un expert epidemiològic, tothom t’escudella el diagnòstic de la pandèmia i la seva evident solució. En una banda hi ha els antivacunes enfurismats i en l’altra els que agafarien els antivacunes i els posarien deu dosis a cada extremitat. Per entremig d’aquesta banda tan ampla circulem la resta, amb més dubtes que certeses, navegant entre la perplexitat i la indignació i amb una sensació neguitosa que un dia d’aquests el cervell ens petarà de tanta confusió.

Entremig de tot aquest enrenou hi ha un col·lectiu encara més despistat: els pares. D’un dia per l’altre se’ns ha fet veure que vacunar els nostres fills és la solució a tots els problemes. I aquí sí que el neguit ens paralitza. No fa ni dos mesos ens van assegurar que els infants tenien prou defenses per suportar aquest virus i que no es donaven casos de patologies greus entre els menors. Ara sembla que no, que vacunats ajuden a disminuir la propagació entre els més grans. I, esclar, aquests canvis d’opinió no ajuden a treure’n l’aigua clara. Perquè cap pare o mare vol deixar el seu fill desprotegit d’un virus tan virulent. I, tanmateix, no pots evitar qüestionar-te si una cosa és punxar-te tu, que estàs una mica atrotinat i, com el Barça, no vas gaire sobrat de defenses, i una altra fer servir el teu fill de conillet d’índies amb una vacuna que, si som sincers, tot i la seva eficàcia, està encara més verda que el cap del nostre adolescent.

 Bé, potser no cal patir gaire. Els nostres governants, els que fa dos anys no sabien diferenciar una grip d’un constipat, han decidit triar per tothom, pensi el que pensi, i tirar pel dret, a base de carnets de vacunació que ens donen un missatge inequívoc: ens hem de vacunar tant sí com no, amb una tercera, una quarta o si cal una cinquena dosi.

Sí, som a finals de gener, sembla que la cosa afluixa, però no les tenim totes. Aquesta pandèmia sembla que es canviï de samarreta cada dia per despistar tothom. Jo només demano que no ens faci perdre el sentit comú. Amb això em conformo.

stats