Novetat editorial

70 anys sense poder veure ni parlar amb la família

La dibuixant Keum Suk Gendry-Kim narra el drama dels més de 130.000 coreans que van ser separats dels seus pares, fills i germans arran de la guerra

BarcelonaLa Gwija carrega el nadó mentre fuig de la guerra enmig d'una llarga corrua de refugiats. Al costat, el seu marit porta el fill gran a l'esquena. Ella s'aparta per donar el pit a la nena i ell li diu que l'espera amb el nen, que no trigui. Es miren, se somriuen i s'allunyen: ja no es tornaran a veure mai més. La guerra de Corea, que va tenir lloc entre el 1950 i el 1953, va deixar més de 130.000 persones separades de les seves famílies. Algunes van quedar atrapades a Corea del Nord, d'altres van aconseguir arribar fins a Corea del Sud. El tancament del país nord-coreà, que encara continua, impedeix des de fa dècades el retrobament de germans, pares, fills i amics. Molts han mort sense tornar a veure la seva família, i els que encara viuen tenen més de 70 anys.

L'autora sud-coreana Keum Suk Gendry-Kim (Goheung, 1971) coneixia aquesta realitat a través de la seva mare. Quan fugien dels bombardejos amb la seva família, la germana gran de la mare no va aconseguir pujar al tren i va quedar-se a Corea del Nord. No es van trobar mai més, però la mare de Keum Suk Gendry-Kim no perdia l'esperança. "Abans que ella morís volia deixar registre d'aquesta vivència. La generació que ha patit la separació està envellint, cada vegada queden menys persones d'aquesta generació i les generacions més joves no tenen interès en parlar-ne", explica Gendry-Kim. Després d'entrevistar-se amb altres testimonis, la creadora de la novel·la gràfica Hierba (Reservoir Books) –convertida en tot un fenomen internacional– torna ara amb La espera (Reservoir Books), en què bolca les frustracions, les incerteses i l'esperança de tota una generació per retrobar-se amb els seus familiars.

Cargando
No hay anuncios

El còmic, traduït al castellà per Joo Hasun, ressegueix les vivències d'una dona que perd de vista el marit i el fill durant la fugida i que no els torna a veure mai més. La protagonista manté l'esperança i fa tot el possible per formar part de les trobades que els governs coreans van organitzar el 2018. Des d'aleshores s'han retrobat menys de 2.000 persones. "A la meva mare sempre li han rebutjat la sol·licitud de retrobament", lamenta l'autora. Aquelles reunions "van donar esperances a molta gent, perquè s'ensenyaven a les notícies i hi havia la sensació que els dos països anaven cap a la reunificació", però en cinc anys la situació s'ha capgirat. "Ara no hi ha cap mena de comunicació i la situació pinta malament. Kim Jong-un no para de provocar Corea del Sud. Com a resposta, els soldats del sud s'han començat a entrenar amb soldats nord-americans. La tensió és altíssima", diu Gendry-Kim.

Cargando
No hay anuncios

Violència física i verbal contra les dones

A les històries de Gendry-Kim sovint les protagonistes són dones en situacions d'injustícia. L'autora utilitza així el gènere com una eina de crítica social, per retratar una realitat d'opressions i abusos. A Hierba reflectia l'esclavitud de la protagonista durant l'ocupació japonesa a la Segona Guerra Mundial. I a La espera mostra els casaments de conveniència abans i durant el conflicte coreà i com les dones encara avui assumeixen les tasques de la llar i les cures. "La doctrina del confucianisme està molt arrelada a la societat coreana i aquesta tradició patriarcal és molt difícil de canviar. Un dels avenços dels últims anys és que les famílies ja no volen només tenir fills mascles, ara tenir filles està més acceptat. Però encara hi ha molta violència física i verbal contra les dones, tot i que cada vegada més les dones alcen la veu i surten a protestar", assenyala l'autora.

Cargando
No hay anuncios

Gendry-Kim posa la mirada en "aquells grups que són vulnerables i estan a l'ombra" per posar-los sota el focus, donar-los veu i encomanar així als lectors les ganes de lluitar pels seus drets. "No espero un canvi social tangible arran de les meves obres, perquè sé que això és molt complicat. Després d'haver llegit els meus llibres m'agradaria que els lectors donessin més importància a tots aquests temes, que en siguin conscients i en parlin –subratlla Gendry-Kim–. Amb això ja em conformo".