Literatura
Suplements11/01/2023

Josep Vallverdú: "N'he passat de tots colors, però he sobreviscut"

L'escriptor lleidatà celebra l'any institucional dedicat al seu centenari en plena forma

BarcelonaJosep Vallverdú es defineix com un "escriptor de vocació i amb vocació de professional". Durant la presentació al Palau Marc de l'any dedicat al seu centenari, i amb la murrieria de sempre, intacta als 99 anys i mig, afegeix: "Però a Catalunya ha estat i és pràcticament impossible viure de la literatura". És per això que l'escriptor lleidatà, nascut el 9 de juliol de 1923, es va guanyar la vida durant dècades com a professor i traductor. Mentrestant, aixecava una de les obres literàries més versàtils i esponeroses dels últims setanta anys en català, que inclou gairebé 200 títols entre novel·les infantils i juvenils, dietaris, llibres de viatges, reculls de contes i poemaris, l'últim dels quals, Atresorat silenci (Pagès Editors, 2022) es presenta a Balaguer aquest dijous.

"La gent em demana, sovint: «Com has aconseguit fer tots aquests llibres?» La resposta és senzilla: escrivint cada dia una mica", explica. La constància ha estat una de les claus per bastir una obra de dimensions tan insòlites. La longevitat també hi ha ajudat. Vallverdú participarà en alguns dels actes d'homenatge de l'Any Vallverdú –impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Institució de les Lletres Catalanes– i, el mateix any del centenari, publicarà mitja dotzena de novetats: un nou poemari, Aragalls (Pagès); el quart volum de les seves memòries, Mosaic de tardor (Proa); un llibre sobre la relació de l'autor amb el català, La llengua i jo (3i4); el recull d'articles Potser sí... (Casal de l'Espluga de Francolí); la Poesia completa (Viena), i una nova edició de Proses de Ponent (Fonoll).

Cargando
No hay anuncios

Del Patufet a Ramon Llull

"N'he passat de tots colors, però he sobreviscut", diu, després de recordar que la seva voluntat d'escriure en català arrenca de molt enrere. "Soc de la generació que va tenir el Patufet, que en aquella època tirava 65.000 exemplars –recorda–. Un dels primers llibres que vaig escriure van ser uns pastorets, influït per Folch i Torres, però es van perdre". Després de la Guerra Civil, Vallverdú va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. "Durant el franquisme tot s'havia de fer en castellà, i en una de les assignatures teníem un manual de 1.700 pàgines que repassava tots els autors de la literatura espanyola, els bons i els que no ho eren tant –continua–. Al final del segon volum, en parlar de literatures modernes, dedicava mitja pàgina a la literatura catalana. Feia referència a tres autors: Raimundo Lulio, Juan Maragal i Jacinto Verdaguer". Curiós de mena, Vallverdú es va interessar per aquests i altres escriptors a la llavors anomenada Biblioteca Central (actual Biblioteca de Catalunya). "Encara ara llegeixo molta literatura catalana medieval: són els nostres clàssics", diu.

Cargando
No hay anuncios

L'any dedicat a Josep Vallverdú arrencarà institucionalment a Lleida, el 5 de febrer. Durant els pròxims mesos hi haurà xerrades, recitals, exposicions i unes jornades acadèmiques dedicades a explorar totes les cares de l'autor. "En aquest centenari no només volem festejar Vallverdú, sinó donar-lo a conèixer en tots i cadascun dels gèneres perquè la seva obra es mantingui viva en els catàlegs editorials, es continuï llegint a les escoles, es recomani a les biblioteques... i perquè també en parli més la crítica: una de les assignatures pendents en relació a ell és l'estudi acadèmic –recorda Carme Vidalhuguet, filòloga, editora i comissària de l'Any Vallverdú–. Encara ara se'l coneix, sobretot, en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil".

Vallverdú va ser un dels pioners d'aquest àmbit als anys 60, juntament amb Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas i Emili Teixidor. "Una vegada, una dona va dir, a la seva filla de tres anys, que jo era el papà del Rovelló. Em va semblar una molt bona manera de definir-me... Però vaig estar a punt de començar a remenar la cua!", rememora Vallverdú ara. Publicada el 1969, Rovelló és, encara ara, la novel·la més venuda i traduïda de l'escriptor. "Els best-sellers han d'anar acompanyats de quasi best-sellers, que són els que solidifiquen un autor", continua. En aquest apartat cita L'home dels gats (1972), Bernat i els bandolers (1974) i Un cavall contra Roma (1976). Aquestes i moltes altres novel·les han marcat diverses generacions de nous lectors en català.

Cargando
No hay anuncios

L'any del centenari hauria de servir per rellegir-ne la frondosa obra per a adults. I potser també per recuperar alguna de les seves traduccions d'autors com Jack London, Edgar Allan Poe, R.L. Stevenson i Henry James.