Jordi Pina: "Beure vi amb got hauria d'estar tipificat al Codi Penal"

En quines ocasions et trobes amb el vi?

— Pràcticament diàriament, no entenc un àpat sense vi. Evidentment el vi ha de ser mínimament bo. A mi, això d'"anem a fer un menú i el vi qualsevol cosa", no. Sempre miro la carta de vins. Per a mi és tan important prendre una bona copa de vi, a un preu raonable i d'acord amb el menjar, com l'entrecot, el peix i la verdura. Un mal vi pot esgarrar un dinar.

Recordes alguna carta de vins que et sorprengués positivament?

— El Celler de Can Roca, per descomptat. Només hi he anat un cop a la vida, però va ser magnífic. Vaig mirar la carta de vins pensant que hi hauria uns preus que em farien fer dues voltes de campana i vaig trobar el Verd Albera de Martí Fabra i em penso que valia 20 euros. Els meus respectes a un restaurant de luxe, dels millors del món, que ha tingut la capacitat amb la vista de Pitu Roca de buscar vins econòmics, boníssims i d'un productor petit. Em va fer moltíssima il·lusió poder agafar un vi assequible en un restaurant excepcional.

Quines característiques tenen els vins que t'agraden?

— A mi m'agrada tot el vi, especialment el vi rosat. En canvi, el cava m'agrada menys. Entre setmana intento prendre vi rosat perquè, a més, penso que sempre ha estat el gran ignorat. Abans semblaves un paleto i, modestament, en aquest país es fan uns vins rosats fantàstics.

Quin vi rosat destacaries?

— L'Ullones, el recomano moltíssim, de Capmany. Quan fem dinars i porto l'Ullones ningú queda indiferent, perquè és un vi increïble. També m'agrada molt el vi rosat de l'Empordà del Martí Fabra, com el Lladoner. Si no és rosat, vi negre, i si no bec algun vi blanc, perquè a la meva dona només li agrada el vi blanc. Si anem a sopar de vegades acabem demanant blanc tots dos, i a mi també m'està bé.

Ets força flexible. Hi ha alguna cosa que no toleris?

— Hi ha d'haver una relació qualitat-preu. És molt fàcil agafar un vi de 100 euros i dir que t'encanta. A més que tenim uns viticultors espectaculars i un vi boníssim, i la gràcia és trobar aquests cellers petits com jo ara deia, en què trobes uns vins molt bons a preus molt raonables.

Una de les maneres de conèixer vins nous és visitant cellers del territori. Acostumes a fer-ho?

— No ho acostumo a fer, però tinc una anècdota de l'últim tast que vaig anar a fer, va ser a Peralada. Allà vaig conèixer el vi Llavors de la Vinyeta. Es veu que és un vi al qual li canvien l'etiqueta cada any, i la del 2018 van decidir dedicar-la als fets de la conselleria d'Economia del 20 de setembre del 2017, amb un disseny de la concentració. Quan va acabar la visita vam anar a la botiga, i va ser allà on el propietari em va reconèixer. Com que sabia que havia estat l'advocat de Jordi Sànchez, va voler regalar-me una ampolla màgnum del Llavors amb l'etiqueta del disseny de la concentració. La setmana següent vaig anar a veure el Jordi a la presó de Soto del Real i li vaig comentar que m'havien regalat l'ampolla, allà li vaig dir: "El dia que surtis en llibertat ens beurem el màgnum". Recordo perfectament la primera vegada que va sortir en llibertat, ja a Lledoners, que li vaig portar i li vaig dir: "Te'l prens amb la teva família, perquè és un vi que m'han regalat per tu".

Els advocats feu jornades llargues que de vegades impliquen dinars o sopars. ¿Recordes alguna trobada on el vi tingués un paper especial?

— En recordo una especialment, i no va ser per l'excel·lència del vi, que també, sinó pel convidat amb el qual estava sopant. Érem a Madrid, enmig del judici del Procés, amb el Lluís Llach, el Quico Homs, Marina Roig, advocada del Jordi Cuixart, i jo. Em va fer gràcia perquè em vaig voler fer el xulo i els vaig portar a sopar a un restaurant de carns. Va ser divertit perquè ens van portar un carro ple de carn macerada increïble i llavors va saltar el Lluís i va dir: "Soc vegetarià". Primera cagada. Jo que l'havia portat a un dels millors restaurants de carn i va demanar una amanideta! Després vaig mirar la carta de vins i n'hi havia un del seu celler. Va arribar el vi i vaig dir: "El tastarà ell". Van donar el vi al Lluís i va dir: "No, soc abstemi". No m'ho creia. Amb aquestes dues cagades vaig conèixer el Lluís Llach.

Els vins del Priorat, com els de Porrera del Llach, són els teus preferits?

— Els del Priorat són increïbles, però també és excepcional el Montsant. Jo que soc una persona que no n'entén, no sé trobar la diferència entre un bon vi del Priorat i un del Montsant, i el preu per a mi és important. Però no s'ha d'oblidar que els millors vins del món són del Priorat, però aquests vins penso que no els tastaré mai. Llevat que em convidin! De vi blanc escolliria la garnatxa blanca de la Terra Alta: és exclusiva d'aquest territori, n'hi ha molt poca i és boníssima.

Digues-me un vi que voldries tastar i que encara no hagis tingut l'oportunitat de fer-ho.

— A mi em faria molta il·lusió un Pingus. I també em faria molta il·lusió anar al Priorat i tastar l'Ermita. Jo crec que moriré sense provar-lo, com la majoria dels mortals!

Quina és la teva forquilla de preu habitual per a un vi de casa?

— Ronda entre els 7 i 10 euros. Menys, no. Si ja volem fer un regal perquè ens conviden a algun lloc, sol ser més de 15 euros, però ha de ser una cosa especial. Cal vigilar amb el preu, perquè el vi encareix molt l'àpat.

Tens algun requisit que no pugui faltar a l'hora de beure vi?

— Prefereixo les copes que tendeixen a ser més quadrades que rodones, però tampoc tinc una obsessió frenopàtica. Ara bé, hi ha una cosa que hauria d'estar tipificada al Codi Penal: beure vi amb got. No sé si el legislador ho acabarà introduint, però ho hauria de fer.