Salut de la dona
Suplements21/07/2023

Senyals d'alerta del teu sòl pelvià

L'embaràs no és l'únic moment per tenir cura d'aquesta part del cos i es recomana començar en l'adolescència

Barcelona“No sabia que existia la figura del fisioterapeuta de sòl pelvià. No va ser fins després del primer part que una entrenadora me’n va parlar”, explica Carme Périnee, mare de dues criatures. "Tant de bo l’hagués coneguda abans", afegeix. La primera vegada que moltes dones es fan una revisió del sòl pelvià acostuma a ser en el postpart. Però fins que no arriba aquest moment, la majoria de les dones tenen aquesta part del cos esborrada. I no és estrany, perquè històricament tot el que està vinculat a la sexualitat, especialment femenina, s’ha invisibilitzat. I segons Marta Torrón, fisiosexòloga i fisioterapeuta de sòl pelvià, “és important que ja de ben petits anomenem totes les parts dels nostres genitals". Curiosament, "hi ha més parts a identificar que a la cara", diu. Aquest silenci ha tingut efectes negatius en la salut preventiva de les dones. Elena Martín, mare de dues criatures, comenta: “Tot plegat em recorda molt la lactància. A la sanitat pública no estan al dia i acabes recorrent a professionals privats. I molts cops no saps ni per on començar!”

Però què és realment el sòl pelvià?

El sòl pelvià agrupa un conjunt de músculs i lligaments ubicats a la base de la pelvis. Hem d’imaginar el sòl pelvià com una càpsula que embolcalla els òrgans del nostre cos i on intervenen el diafragma, els abdominals, els músculs profunds de l'esquena i els genitals. Sosté tots els òrgans pelvians, proporciona estabilitat lumbar, és fonamental per al control dels esfínters, permet el pas del fetus en el moment del part i intervé també en la funció sexual. Així doncs, no tot es tracta d’embaràs i part, però encara ara és en el primer que pensem. De fet, es recomana fer-se una revisió del sòl pelvià en moments com l'adolescència, abans de la menopausa, si es fa esport de nivell o es toquen instruments de vent, entre d'altres. I sí, també abans i després d'un embaràs.

Quan es recomana fer una revisió de sòl pelvià


  • A l'adolescència
  • Si es fa esport de nivell
  • Si es toquen instruments de vent
  • Abans de buscar un embaràs
  • Després de cada part (vaginal o cesària)
  • Abans de la menopausa
  • I sempre que hi hagi dolor a la zona

Cargando
No hay anuncios

Embaràs, part i cesària

“Hi ha dones que pensen que si no han parit vaginalment, el seu sòl pelvià està bé. I això no és veritat”, avisa Mireia Grossmann, divulgadora, osteòpata i fisioterapeuta de sòl pelvià. Moltes dones associen els problemes del sòl pelvià directament a com ha anat el part i les seqüeles físiques que han quedat. Però l’embaràs és una marató de pressions i estiraments del teixit durant nou mesos que afecta el sòl pelvià. Amb 20 o 25 anys el cos està preparat per fer una recuperació fàcil i ràpida. Però “la maternitat cada cop més tardana provoca majors dificultats en la recuperació dels teixits i, per tant, a la llarga, més dones amb problemes de sòl pelvià”, assegura aquesta especialista.

També cal una revisió quan s'ha parit per cesària. “És important saber que una cesària implica un tall de la faixa abdominal –recorda Grossmann–. Si aquesta falla, apareixen problemes al sòl pelvià”. Per això és tan necessari cuidar i treballar la cicatriu en tots els sentits; sobretot aquelles que tenen una forta càrrega emocional. “És imprescindible que la dona es toqui, fregui, vegi i accepti la cicatriu. Si aquesta ha fet arrels necessitarà una fisioterapeuta”, conclou.

Senyals d'alerta que no pots deixar passar

Després del seu segon part, Elena Martín va patir incontinència urinària. "Durant deu dies quan m'incorporava em queia tot el pipí sense control". Encara ara, dos anys més tard, l'Elena explica que quan té sensació de fer pipí, ha d'anar "molt de pressa" al lavabo. "Passo de 0 a 100 de cop", diu. El nostre cos està gestionant constantment diferents pressions i si tots els músculs funcionen correctament, la pressió es distribueix de manera adequada, recorda Torrón, però si algun múscul no respon bé, comencen a aparèixer els problemes, com ara el prolapse, la incontinència urinària o dolor en les relacions sexuals, entre d'altres. Gairebé la meitat de les dones (46%) tenen una o més disfuncions del sòl pelvià. Encara ara, molts d’aquests problemes es viuen en silenci i amb vergonya, creient que són impossibles de solucionar. Però la realitat és que molts es poden corregir.

Cargando
No hay anuncios
Disfuncions que afecten la qualitat de vida

  • Prolapse
  • Incontinència urinària
  • Dolors a la vagina al tenir relacions sexuals
  • Dificultats per arribar a l’orgasme
  • Problemes de lubricació
  • Dolor o dificultat per posar-se un tampó o la copa menstrual

Després del primer part, Carme Perinée sentia dolor durant les relacions sexuals, li feia mal la cicatriu de l'episiotomia. "L'hi vaig dir a la ginecòloga i simplement em va contestar que hi ha moltes dones que viuen tota la vida amb aquest dolor”, explica. “Trobar la meva fisioterapeuta em va salvar! En un mes vaig tornar a gaudir del sexe”, diu. “Moltes dones viuen amb dolor a la vagina durant anys, sentint-se culpables perquè els ginecòlegs ho veuen tot correcte. Llavors comencen a pensar que allò és cosa seva i que serà sempre així. De mica en mica, va minvant la seva autoestima i la seva relació amb el sexe i el plaer queda condicionada”, afirma Marta Torrón, que des de fa 4 anys ha acollit desenes de dones en el seu programa Stop Dolor. “En la majoria dels casos és molt fàcil eliminar el dolor i obrir-se de nou al plaer”, assegura Torrón.

Conèixer el nostre sòl pelvià per cuidar-lo

Per cuidar adequadament el nostre sòl pelvià primer l'hem de conèixer, saber quin paper juga a la nostra vida i a quina part del cos se situa. I això ho podem començar a fer a la infància i a l'adolescència. "A consulta han vingut noies de catorze anys amb les seves mares, perquè han sentit dolor quan s'han volgut posar un tampó, la copa menstrual o començar a tenir relacions", explica Marta Torrón, que també és coautora del llibre El teu cos mola. "El que fem simplement és utilitzar un mirall, començar a posar nom a les parts del cos i provar de moure-les. És un exercici molt potent, per a dones de qualsevol edat, per recuperar aquesta part del cos que tenim esborrada".

Cargando
No hay anuncios

Contràriament al que ens pensem, "el sòl pelvià pateix més per petites agressions constants del dia a dia que per un daltabaix," recorda Mireia Grossmann. Engreixar-se, aprimar-se, patir restrenyiment crònic, esternuts o tos crònica, passar per alguna intervenció abdominal, fer esport d'alt nivell o tocar instruments de vent de manera professional pot condicionar l'estat del nostre sòl pelvià, a més a més d'un embaràs o un part.

Per això és imprescindible una bona valoració després de cada part i de manera regular al llarg dels anys, ja que "segons els últims informes, passats de 3 a 5 anys després de parir comencen a desenvolupar-se problemes d'incontinència urinària per esforç que no s'havien detectat", afirma Marta Torrón. Moltes dones no hi veuen la relació amb l'embaràs i normalment ja han tornat a la seva vida quotidiana sense haver fet una correcta recuperació. Fins i tot en aquests casos, la situació es pot recuperar.

“Ho vaig deixar estar, en part perquè no trobava el moment per fer els exercicis que m’havien pautat i també perquè havia d’anar fent visites i seguiments regulars que valien uns 60 €. Així que al final acabes prioritzant altres coses”, confessa l'Elena, que ara es torna a plantejar fer tractament. Segons Grossmann, "és important" treballar el sòl pelvià "abans que vagi a més i així arribar a la menopausa amb embranzida".

No tot va de fer Kegels o hipopressius

"Moltes dones pregunten a les amigues o veïnes quins exercicis estan fent i directament es posen a repetir-ho, sense saber si és allò el que realment necessiten", alerta Grossmann. Cal recordar que un mateix símptoma pot tenir diferents causes. Per això no tot va de fer exercicis de Kegel, hipopressius o boles xineses. Hi ha casos on aquestes tècniques poden ser necessàries, però n'hi ha d'altres on acaben sent contraproduents. Per això, Grossmann recomana "no automedicar-se i visitar un fisioterapeuta de sòl pelvià".

Cargando
No hay anuncios

El nostre cos funciona com un tot i el sòl pelvià no es pot tractar de manera aïllada. "A consulta es revisarà també l'estat del sistema digestiu, els abdominals, el diafragma, el sistema emocional, el cansament acumulat, els nostres hàbits i les nostres creences pel que fa al cos i a la sexualitat", recorda Torrón. A partir d'aquí es farà un diagnòstic i es començaran a treballar aspectes com la postura corporal i la gestió de les pressions toràciques i abdominals. 

Per aconseguir tot això es treballarà amb tècniques hipopressives, exercicis de Kegel i treball postural, entre altres. Però cal recordar que totes aquestes indicacions seran diferents per a cada dona i que el més important és fer-les adequadament sota la supervisió d'un fisioterapeuta de sòl pelvià. Grossmann adverteix que "totes aquestes aplicacions per fer Kegels simplement fan passar l'estona més entretinguda, però ens aboquen a la no presència, i això tampoc ajuda a una recuperació real dels teixits".